Reis Catòlics i Regne Visigot: Unificació i Expansió

Reis Catòlics

Unió dinàstica i sistema de govern

Ferran d'Aragó i Isabel de Castella (Reis Catòlics) van dur a terme la unió dinàstica de les corones de Castella i Aragó. La unió personal es va convertir en una unió política que plantejava: el domini peninsular, la unitat religiosa dels seus súbdits i la centralització del poder, procurant reduir la influència dels nobles.

Però l'acord no va suposar la unió territorial i institucional d'ambdues corones, sent els habitants d'una estrangers de l'altra.

Ferran II va impulsar dues institucions noves: el virrei o delegat reial en cadascun dels regnes, i el Consell d'Aragó.

Aquestes institucions van suposar l'augment del poder de la monarquia enfront de la noblesa i les oligarquies urbanes. L'única institució amb jurisdicció en ambdues corones era la Inquisició.

Unificació territorial

Van intentar completar la unitat política mitjançant la incorporació de Granada, Navarra i Portugal.

Granada es va incorporar a la corona de Castella, i es reconeixia als seus habitants el dret a mantenir la religió, la llengua, els usos i costums, etc.

Després de la conquesta de Granada, l'expansió es va dirigir cap a Navarra. Aprofitant la divisió entre agramontesos (França) i bearnesos (Castella), va ocupar Pamplona i va annexar Navarra a Castella.

Política social i religiosa

Els Reis Catòlics van dur a terme la submissió de la noblesa mitjançant la repressió o la negociació. La noblesa va perdre poder polític, però va conservar i fins i tot va augmentar el patrimoni i el prestigi social. Ara es convertirà en col·laboradora de la monarquia. La noblesa era un 3% de la població i posseïa un 98% de la terra, tenia immunitat nobiliària (no presó, no tortura), tenia exempció d'impostos, i per les lleis de Toro, la facultat d'establir el mayorazgo i la primogenitura que vinculava la propietat i perpetuava la terra i el llinatge.

Projecció exterior (expansió territorial)

L'expansió exterior es va dur a terme a través de dues estratègies: la política matrimonial de les filles amb hereus de corts i les intervencions militars de conquesta. La unió matrimonial de més transcendència va ser la de Joana I de Castella amb Felip el Bell, arxiduc d'Àustria, hereu de Borgonya i de Flandes.

El rei de França, Carles VIII, va tornar a Ferran el Catòlic el Rosselló i la Cerdanya perquè no intervingués a Itàlia. Tanmateix, hi va intervenir i va annexar el regne de Nàpols i Sicília.

Domini definitiu de les Illes Canàries

La conquesta es va iniciar a l'illa de Lanzarote a principis de segle. Mitjançant la signatura de capitulacions amb determinats nobles, es va intensificar l'ocupació efectiva de les illes. El Tractat d'Alcaçovas-Toledo (Canàries-Castella; Portugal- costa atlàntica i Nord d'Àfrica) va ser el primer acord de repartiment d'àrees d'influència entre ambdues potències.

La conquesta va produir l'extermini i la ràpida colonització que van ser castellanitzades en una generació. També va ser clau per a l'expansió atlàntica de Castella en la ruta cap al Nou Món.

Hispània visigoda

L'any 409, els pobles denominats bàrbars van aprofitar la debilitat de l'Imperi per entrar a Hispània.

Els visigots, poble germànic federat de l'Imperi, van arribar per ajudar l'exèrcit romà i van aconseguir expulsar aquests pobles, excepte els sueus.

L'any 476 dC, els visigots van fixar el centre polític de la seva monarquia a la ciutat de Tolosa. Anys després, van ser derrotats pels francs i expulsats de la Gàl·lia. Després d'aquesta derrota, es van assentar definitivament a Hispània i van triar Toledo com a capital.

Regne Visigot

Es basava en dos elements essencials: l'herència romana i l'herència germànica.

El fet que fossin una minoria enfront dels hispanoromans, va impulsar els reis gots a dur a terme un procés de fusió de les comunitats godes i hispanoromanes, i aconseguir la unitat territorial, política, jurídica i religiosa.

La política unificadora va ser iniciada per Leovigild, que va derogar la llei que prohibia els matrimonis entre gots i hispanoromans i va iniciar la unificació territorial: va expulsar els sueus, va arrabassar places als bizantins i va expulsar definitivament els bizantins.

La unió religiosa duta a terme per Recared va abandonar l'arianisme i va acceptar el catolicisme com a religió oficial.

La unió legislativa es va dur a terme mitjançant la fusió del codi d'Euric. Recesvint va promulgar un únic codi.

Organització política

Es basava en el dret germànic.

L'assemblea dels homes lliures elegia a un rei (monarquia electiva).

Poders del rei: jutge suprem, cap de l'exèrcit, legislador...

El rei governava amb l'ajuda de l'Officium Palatinum en el qual intervenien l'Aula Règia o consell del rei i els Concilis de Toledo (assumptes legislatius i de govern).