Reial Monestir de Santa Maria de Poblet

Fitxa tècnica

• Títol: Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.
• Autor: Arnau Barguès entre d’altres
• Cronologia: 1163-1316
• Tipologia: Monestir
• Tècnica: Pedres i fusta
• Estil: Gòtic Català
• Mides: 18 hectàrees
• Localització: Municipi de Vimbodí a la comarca de la Conca de Barberà a la província de Tarragona

Context històric i cultural

La fundació del monestir respon a una petició feta pel comte Ramon Berenguer IV, elevat del monestir de Font Freda a França de l'ordre del Cister, amb la finalitat d'ocupar unes terres acabades de conquerir als musulmans.

Al final del s.XIV, Pere III el Cerimoniós va convertir el monestir en panteó reial de la corona d'Aragó. Als arcs de creuer de l'església es troben les tombes d'Alfons II el Cast, Jaume I el Conqueridor i la del mateix Pere III el Cerimoniós. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO ja que és un dels conjunts monàstics més importants d'Europa i és un referent simbòlic dels països de l'antiga corona d'Aragó.

Anàlisi formal

Descripció: El Monestir de Poblet inclou tres resintres amorellats sent el més interior el pròpiament monàstic. L'àmbit monàstic té aquestes construccions: L'església, el claustre, la sala capitular, el lloc de reunió dels monjos, el refectori (menjador). L'església és de planta basilical de tres naus amb capelles a cada costat, amb un transsepte que conté els sepulcres reials i amb una gran capçalera amb cinc capelles radials. La nau central està coberta envoltada de canó mentre que les naus laterals estan cobertes amb volta de creueria. El claustre presenta a les seves galeries cobertes amb volta de creueria i uns grans finestrals amb arcs apuntats que delimiten el pati interior. Els capitells tenen una austera decoració geomètrica i floral. La sala capitular és un espai quadrat amb quatre pilars octogonals al centre des d'on arranquen amb palmera els nervis de les voltes de creueria. El dormitori consisteix en una immensa nau amb 19 arcs apuntats recolzats sobre grans mènsules a les parets que estan molt ornamentades.

Estil: Aquest monestir respon a l'ideal arquitectònic del Cister, que és una ordre monàstica que va néixer a finals del s.XI a França i que rebutja l'ostentació de poder en la qual va caure l'orde monàstica de Cluny. Les dues característiques principals d'aquest nou estil arquitectònic van ser l'austeritat i funcionalitat, la qual cosa va comportar una evolució en l'art gòtic que s'anomena Cistercenc. De fet, el Monestir de Poblet va representar un model constructiu amb totes les construccions posteriors de la corona d'Aragó, destacant com a exemple la Sala del Tinell de Barcelona.

Per altra banda, el fet que els monestirs del Cister estiguessin fora dels nuclis urbans i en zones de reconquesta als musulmans explica que estiguessin enmurallats i que no tinguessin l'ornamentació que es troba a les construccions urbanes.

Funció i significat: Totes les construccions del monestir responen a l'ideal de vida monàstica del Cister, que va ser fundat per Sant Benet, el principi fonamental del qual és la oració i el treball. En aquest sentit tenim l'església per pregar, la sala capitular per llegir les normes de vida monàstica, el refectori i el dormitori per fer vida en comunitat, el claustre per descansar i meditar, la biblioteca per estudiar i tots els camps que ho envoltaven per treballar.