Regne de Pamplona

Els conflictes entre determinades institucions reials i grups polítics i socials es van manifestar molt aviat al Segle XVI. Tot just al començament del regnat de Carles I es van produir els alçaments deles Comunitats i de les Germanies que van tenir el caràcterde revoltes polítiques, però també van ser revoltes socials i antisenyorials.LES COMUNITATSLescomunitats (1520-1522) van sorgir a Castella on, des de la mort d’Isabel, s’havien registrat greus trastorns socials i polítics. Carles I va arribar a Castella després de les conflictives regències del seu avi Ferran i del cardenal Cisneros. Arribava acompanyat dels seus consellers flamencs i va ordenar la sortida d’importants quantitats de diners capa Flandes, a més de recompensar els estrangers del seu seguici amb càrrecs i dignitats reservades als castellans.Les corts li van reclamar més atenció als afers del regne, però el monarca només va convocar-les per demanar diners per la seva coronació çom emperador. El 1520 el monarca se’n va anar cap Alemanya enmig d’un malestar creixent.Una sèrie de ciutats (Toledo, Àvila, Segòvia, Burgos) es van revoltar contra la monarquia, es van constituir en governs del regne (Comunitats)i van oferir la corona a la mare de Carles, la reina Joana. Aquest moviment, els principals dirigents del qual eren Juan de Padilla, Juan Bravo i Francisco Maldonado, agrupava el sector dels “hidalgos”(baixa noblesa
) i de les classes mitges urbanes (artesans, mercaders i funcionaris).Els comuners reclamaven protecció per a la indústria nacional, especialment la tèxtil, molt perjudicada per l’exportació de la llana, defensa davant de la competènciaestrangera, respecte per les lleis del regne i una participació política més gran. En pocs mesos, el conflictes’escampà i es van produir també revoltes pageses de caràcteranti-senyorial Els revoltats es van trobar aviat davant l’oposició de la monarquia, dels grups exportadors de llana i de la gran noblesa terratinent. Amb el seu ajut, el regent Adrià d’Utrecht, en absència del rei Carles, va derrotar definitivamentels comuners a Villalar l’any1521

LES GERMANIESLes Germanies van esclatar gairebé paral·lelament i van afectar quasi tots els estats de la Corona d’Aragó, tot i que els fets més greus van succeir a València. A l’estiu del 1519, aprofitant la fugida de les autoritats municipals per la pesta, els agermanats van aconseguir el control de la ciutat de València, dirigits per Joan Llorens, Guillem Sorolla i Vicent Perís.Les Germanies van ser una revolta d’artesans, de petita burgesia i de pagesos contra l’oligarquiaciutadana, la noblesa i l’art clergat. Demanaven la democratització dels càrrecs municipals i la millora dels arrendaments camperols. Era una revoltadels més febles contra els poderosos i van demanar protecció al monarca davant els seus abusos. Però Carles I es va aliar amb la noblesa i els revoltats van ser derrotats el 1521. La revolta també fracassà a Mallorca i en alguns indrets de Catalunya.