El regnat de Ferran VII: absolutisme, Trienni Liberal i decadència

El retorn a l'absolutisme:

Ferran VII que havia abandonat Espanya com a monarca absolut el 1808, retorna el 1814 i ha d'acceptar les condicions imposades per la constitució de Cadis.

Els absolutistes (noblesa i clergat) es mobilitzen perquè el rei restauri l'absolutisme i redacten el Manifest dels Perses.

El rei protagonitza un cop d'Estat (4 Maig 1814) i anuncia la tornada a l'absolutisme: anula la Constitució de Cadis, restableix el règim senyorial i restableix la Inquisició.

Però el país té una crisi econòmica motivada per dues raons:

• Espanya està destrossada per la Guerra del Francès.
• Les colònies Americanes ja han començat a independitzar-se.

A més, hi ha un augment de l'oposició interna a l'absolutisme de Ferran VII protagonitzada per tres grups: La burgesia liberal i les classes mitjanes urbanes, part de la pagesia (no volen el retorn del feudalisme) i l'exèrcit.

El 1820, el coronel Riego fa un pronunciament ('Viva la Pepa') a les tropes que estaven a punt d'embarcar-se cap a Amèrica per lluitar contra els independentistes.

Aquestes tropes marxen cap a Madrid i obliguen al Rei a signar la Constitució de Cadis.

El Trienni Liberal (1820-1823)

Accions duites a terme durant aquest període de govern:

• Restauració de gran part de les reformes fetes a Cadis.
• Es pretén acabar amb el feudalisme al camp = mercaderia.
• Es vol liberalitzar la indústria i el comerç.
• Modernització política i administrativa (igualtat de tot espanyol davant la llei.)
• Creació de la Milícia Nacional: cos armat de voluntaris amb l'objectiu de defensar les reformes constitucionals.
• Desamortització dels béns de molts convents.

En aquest període assistim a una divisió dintre dels liberals en dos grups: moderats + progressistes.

Les accions d'aquest govern liberal tenen un triple front d'oposició:

• El rei: pralitzaa el seu dret a veto totes les lleis que pot. A més conspira amb les potències estrangeres per poder restaurar l'absolutisme a Espanya.
• Noblesa i Esglèsia.
• Part de la Pagesia: els antics senyors ara eren els únics propietaris de les terres i els pagesos es convertien en arrendataris.

Finalment, el 1823, Ferran VII demana ajuda a Santa Aliança; entra a Espanya un exèrcit francès anomenat 'Els Cent Mil Fills de Sant Lluís' i es restableix l'autoritarisme.

La decadència Omniosa (1823-1833)

Hi ha una terrible repressió contra els liberals (afusellaments, exilis, depuracions...)

Degut als constants problemes econòmics (dificultats de la Hisenda, agreujats per la pèrdua de colònies americanes) el Rei col·laborà amb el sector moderat de la burgesia industrial i financera (els hi donarà una aranzel proteccionista).

Creix l'oposició dels més tradicionalistes que s'oposen a que Ferran VII no restableixi la Inquisició. Aquets estan comandats pel germà del Rei: Carles Maria Isidre.

A finals del Regnat de Ferran VII esclata el conflicte dinàstic: després de quatre matrimonis el rei tan sols té dues filles, la més gran és Isabel. S'anul.la la Llei Sàl.lica per tal de que ella pugui regnar amb una Pragmàtica Sanció. Carles Maria Isidre s'oposa a això i se proclama hereu d'Espanya.!