El regnat d'amadeu de Savoia
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,01 KB
B)FORCES DE CENTRE:
Eren polítics de diferents formacions que defensaven una monarquia limitada i subordinada al poble, així com àmplies llibertats.
C)FORCES D’ESQUERRES:
Els demòcrates. Els republicans federals defensaven la república com a forma de govern, el laïcisme de l’Estat, el federalisme i la intervenció de l’Estat per a regular les condicions laborals.
6.2.4. La regència de Serrano.
Francisco Serrano va ser triat Regent del regne, i Juan Prim es va convertir en Cap de Govern i home fort del país. El govern de Prim va haver de fer front al descontentament republicà, a l’activitat insurreccional dels carlins i a la greu crisi econòmica. A més calia trobar un monarca per a la corona espanyola. El camperolat del sud demanava un millor repartiment de la terra i el moviment obrer es va radicalitzar demanant millores salarials i de treball. Els republicans es van fer ressò del descontentament.
6.3.1. Una nova dinastia.
El general Prim va ser l’encarregat de buscar el candidat idoni. Va acabar imposant-se la candidatura d’Amadeu de Savoia. El general Prim havia sigut assassinat tres dies abans. La nova dinastia tenia escassos suports entre l'aristocràcia, el clero i els moderats. L’exèrcit i les classes populars tampoc tenien simpatia pel nou monarca.
6.3.2. El regnat d’Amadeu I.
El rei va voler consolidar un règim parlamentari democràtic. Els problemes econòmics continuaven sent greus i existia una gran rivalitat entre els grups polítics: Per una banda el carlisme i per l’altra el republicanisme. Amadeu I va tindre enemics: A)Els moderats, cospiraven per a restaurar la dinastia Borbó en la figura d’Alfons. B)Els carlins. C)El republicanisme i els grups populars que aspiraven a un canvi social.
6.3.3. La fi del regnat.
El rei va abdicar el dia 11 de febrer de 1873 abandonant el país. Pi i Margall va advocar per la solució republicana. Hores més tard les Corts van proclamar la República. (Els monàrquics de la cambra volien guanyar temps per organitzar la tornada dels Borbons).
6.4.1. El republicanisme.
El Partit Republicà Federal va sorgir d’una escissió del Partit Democràtic en 1868. Hi havia diversos corrents: dintre dels republicans federalistes podem distingir entre benèvols (partidaris del respecte de la legalitat i creien en els canvis des del govern) i intransigents (defenien la insurrecció armada i la força com a mitjà per a imposar una República federal). Per altra, estaven els republicans unitaris que s’oposaven al model federal. Els principals suports del republicanisme es trobaven entre la petita burgesia, les classes populars urbanes i el proletariat.
6.4.2. La proclamació de la Primera República.
Estanislau Figueras serà proclamat president provisional de la Primera República Espanyola en febrer de 1873. Des del principi, el nou règim va patir un aïllament internacional. Els sectors monàrquics començaren a preparar el retorn dels Borbó. La major part de les classes populars i proletariat recolzaven la República. Després de la celebració d’eleccions generals a Corts Constituents, els republicans federals van obtindre la majoria absoluta dels escons. El dia 7 de juny de 1873 es va proclamar la República Democràtica Federal. Figueras, va iniciar les primeres reformes, suprimint els impostos de consum i els reclutaments forçosos. No obstant això, la falta de recursos de l’Estat i la desorganització de l’exèrcit van provocar la seua dimissió, prenent el relleu Pi i Margall.