Regnat d'Alfons XIII: problemes i conflictes (1902-1931)

Regnat d'Alfons XIII (1902-1931)

Fill d'Alfons XII. Coronat quan tenia 17 anys al 1902.

Alfons tenia més aptituds que els seus pares, però no va tenir la prudència que aquests havien mostrat. Intervenia massa en política, causa de la caiguda del seu regnat.

1897-1905 moren Cánovas, Sagasta, Castelar, Silvela... Es produirà un canvi generacional en la política i, sens dubte, els dos polítics més brillants durant el regnat d'Alfons XIII seran, per part del partit conservador, Antonio Maura i, per part liberal, José Canalejas.

2. Problemes del regnat

- Problema polític

Hi ha un canvi generacional als dos grans partits monàrquics, de manera que les grans figures de la política de la restauració han desaparegut. Els dos grans partits tenen contínues lluites internes:

• Partit conservador dividit en 3 grups:
  • seguidors de Maura
  • seguidors de Dato
  • seguidors de Juan de la Cierva

• Inestabilitat política: amb 21 anys (1902-23) hi haurà 32 canvis de presidència al govern.
• Absentisme sistemàtic de la població espanyola: la gent no anava a votar.
• La corrupció del sistema polític: caciquisme i falsedat electoral. La corrupció política baixa durant el regnat d'Alfons XIII gràcies, sobretot, entre d'altres, a Maura. Però no va desaparèixer del tot.

- Problema militar

Des del pronunciament de Martínez Campos (1874) fins a la dictadura de Primo de Rivera (1923), hi ha gairebé 50 anys en què els militars estan fora de la política. No hi ha cap pronunciament. Això és evident a la primera part de la restauració, ara no tant. Recuperen importància política que culmina amb el cop militar de Primo de Rivera.

- Problema religiós

La població del segle XX era majoritàriament catòlica i practicant.

Les relacions amb l'església estaven regulades pel concordat de 1851, i amb aquest, el govern espanyol es comprometia a subvencionar el culte catòlic.

Com que la majoria era catòlica practicant, tenia una gran influència en la societat. Influència que venia dels púlpits (des d'on fa el sermó el capellà), i des de les escoles, ja que la majoria eren del clergat.

Al mateix temps que passava això, apareixerà amb gran força l'anticlericalisme, sobretot entre la burgesia liberal i les classes obreres.

- Problema social

Dures condicions de vida tant dels camperols com obrers.

• Com a problema rural: a Espanya vivien aproximadament 2 milions de camperols no propietaris, és a dir, jornalers. Una situació que no havien arreglat les desamortitzacions. A part, hi havia 1 milió de persones més, que eren propietaris de terres poc rendibles. La situació dels camperols era molt dolenta.
• Problema dels obrers: era molt difícil la seva situació ja que:

1. Les jornades laborals eren molt llargues i els salaris molt baixos.
2. La feina era insegura perquè la contractació depenia de la voluntat de l'empresari.
3. Falta de previsió social en cas d'accident o malaltia, embaràs... no continuaves cobrant si et passava alguna cosa.

Els governs de l'època, per intentar arreglar aquesta situació van fer:

• 1908 es crea l'Institut Nacional de Previsió.
• 1920 s'aprova la jornada laboral de 8 hores diàries.
• 1920 es crea per primera vegada a Espanya el Ministeri de Treball.

Respecte als sindicats, en aquesta època van créixer espectacularment. Al final de la restauració UGT tenia 240 mil afiliats, i la CNT va arribar als 700 mil.

Els mitjans principals d'acció per part de sindicats seran: les vagues, sabotatges, destrucció de màquines (ludisme) i, sobretot dels anarquistes: atemptats.

1921 neix el Partit Comunista d'Espanya PCE.

- Problema del Marroc

Espanya tenia Ceuta i Melilla des de finals del segle XV (no són colònies). A la conferència d'Algesires de 1906, França i Espanya es repartiran el protectorat del Marroc, però de moment les tropes respectives no ocuparan aquest territori.

L'ocupació es redueix als territoris de Ceuta i Melilla, però al 1909, el cap de la resistència marroquina del Rif, Abd-el-krim, ataca per sorpresa al “Barranco del Lobo”, a les tropes espanyoles provocant uns 1000 morts aproximadament. Per aquests motius Espanya i França responen ocupant la seva part del protectorat.

L'any 1911 comença l'ocupació. Els francesos ocupen la ciutat de Fes, mentre que Espanya ocupa Larache, de manera que queda establerta la frontera dels dos protectorats.

1921 es produirà el desastre d'Annual. A Annual les tropes espanyoles van anar decidides a les tropes d'Abd-el-krim (les tropes d'aquest van tendir una emboscada a les espanyoles fent-les que sortissin de Melilla i després rodejant-les). Van fer una gran equivocació ja que el general Silvestre va avançar molt deixant la rereguarda desprotegida. L'exèrcit va ser rodejat i van morir 12000 soldats aproximadament.

Després d'aquest desastre es va obrir una investigació perquè les persones corresponents assumissin responsabilitats, anomenat ”Expedient Picasso”.

En aquest expedient sembla que s'insinuava la responsabilitat del propi rei, qui sembla que va animar al general Silvestre a l'atac suïcida en enviar-li un telegrama amb el següent text: “olé los hombres”.

Es fan suposicions ja que l'Expedient Picasso, quan s'havia de presentar al congrés dels diputats per discutir-lo, va desaparèixer.

La qüestió del Marroc, el desastre d'Annual i el fet de voler impedir la presentació de l'expedient, són algunes de les causes de l'arribada de la dictadura de Primo de Rivera.

1925, malgrat que l'opinió pública espanyola majoritàriament demanava la sortida del Marroc, Primo de Rivera, aconseguirà un gran èxit amb el desembarcament d'Alhucemas que va ocasionar la victòria contra Abd-el-krim i la posterior pacificació del protectorat espanyol.

Des de 1925 i per uns anys, el Marroc deixarà de ser un problema per a Espanya.

Cuestió Regionalista. Regionalisme.

- Moviment Catalanista

El moviment regionalista, demanava proteccionisme i autonomia política. És conservador.

L'any 1901 es funda la Lliga Regionalista Catalana, en què les seves dues màximes figures van ser Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó.

Aquest partit va tenir gran força entre la burgesia i els pagesos catalans, però no entre el proletariat per la falta de contingut social de les seves propostes. Va provocar, més endavant, una separació dins la Lliga Regionalista Catalana, que va provocar l'aparició de l'Esquerra Republicana de Catalunya.

1907 Enric Prat de la Riba, va crear l'Institut d'Estudis Catalans. El mateix any es van celebrar eleccions al parlament espanyol i tots els partits i forces catalanistes, des de carlins a republicans, es van presentar conjuntament en una coalició de nom “Solidaritat Catalana”, obtenint un gran èxit electoral.

A Catalunya van treure més diputats que els dos partits tradicionals (conservador i liberal).

De l'any 1914-25, es va crear, i va funcionar, la Mancomunitat de Catalunya. Era un govern de les 4 províncies catalanes, amb competències administratives i culturals. Moviment que serà clausurat a la dictadura de Primo de Rivera.

1917 la Lliga i la burgesia catalanes decideixen col·laborar amb el govern central, per mirar d'aturar el fenomen del terrorisme anarquista.

Per una altra part, neix el fenomen regionalista però amb menys intensitat al País Basc a partir dels escrits de Sabino Arana, fundador del Partit Nacionalista Basc. Aquest va tenir força, sobretot, entre les zones rurals basques però no entre la burgesia i el proletariat basc.