Les regles del mètode de Descartes i altres conceptes filosòfics

Les 4 regles del mètode

La filosofia tenia problemes complexos que si es dividien arribàvem a una veritat:

• Regla I: Enunciació del criteri de la veritat à Precaucions que cal prendre per no caure en l’error.
• Regla II: Anàlisi à Hem de descompondre les qüestions més complexes i confuses en elements més simples que puguem entendre i resoldre amb claredat.
• Regla III: Síntesi à Partint dels conceptes simples, cal remuntar-se a les qüestions més complexes mitjançant la deducció: intuint les connexions entre aquests i relacionant-los.
• Regla IV: Enumeració à Revisar i corregir els errors que s’hagin pogut produir.

3 raons per les que justifica Descartes el dubte

Es van aplicar diversos criteris de dubte i es van ficar diversos coneixements en dubte , com per exemple:

1. Els sentits de vegades ens enganyen. Llavors, hi ha prou amb el mínim dubte per a convertir el coneixement en alguna cosa que no és absolutament fiable.
2. Hi ha una dificultat per distingir la vetlla del somni, ja que a vegades somiem coses que pareixen reals i tampoc tenim la certesa que el món de la vetlla és més real que el dels somnis. Això em fa qüestionar sobre l’existència del món material i que aquest sigui la causa de les idees.
3. Pot haver algú que m’enganyi sempre (el geni maligne), fins i tot quan estic completament segur i que vulgui que m’equivoqui.

Quina és la primera veritat?

Tipus d'idees. Explica-les.

Estableix una distinció en les idees (no totes són iguals):

• Idees adventícies à Són aquelles que em mostren els sentits i que semblen procedir de fora de mi.
• Idees factícies à Són aquelles que han estat inventades per mi mateix. (combinant dues idees)
• Idees innates à Són aquelles que sembla que han nascut amb mi, i constitueixen part de la meva naturalesa.

Què és la “res extensa”?

Descartes defineix a la res extensa com al món material (que existeix, ja que molts éssers humans pensen que les idees provenen de les coses materials, no de Déu, perquè Déu no voldria que ens enganyéssim.)

Concepte d'home.

Descartes va examinar el creia ser: un ésser compost de cos i ànima, i ho va comprovar repassant els atributs del que havia suposat:

1. El cos es coneix a través dels sentits i per tant es posarà en dubte.
2. Respecte de l’anima, podem dir que es pot dubtar d’algunes coses (com per exemple, de nodrir-se, créixer...), però hi havia una cosa de la qual no es podia dubtar, del fet de pensar. (ANIMA=MOTOR DEL PENSAMENT)

Descartes, empirista o racionalista?

Racionalista, és basava en la raó.

“Penso, doncs existeixo.”

Descartes estava dubtant de tot el que pensava, però hi havia una cosa indubtable à Que estava pensant i que per existeix. (Podia dubtar del contingut del pensament, però no del pensament mateix)

La moral provisional, què és?

Davant la impossibilitat de fer una moral universal establim una moral provisional à Aquesta ha de servir per restablir les veritats i elaborar una nova moral racional. D’aquesta manera, ens proveeix o proporciona un conjunt de normes de caràcter pràctic per evitar la indecisió.

Què és la realitat per a Descartes?

Hi ha tres tipus de substàncies o realitats:

• Substància (Res cogitans) à Substància pensant.
• Res infinita à Déu
• Res extensa (Substància extensa) també anomenada el món.

Descartes defensa les idees innates? Per què?

Ja que hi ha coses que en el seu pensament s’imposen per si mateixes de manera immediata i evident.

Quin és el pas previ a la veritat?

Hem de suspendre el judici sobre alguns pensaments i no concedir-los crèdit. D’aquesta manera, cal persistir en el dubte i recordar-lo contínuament. Tan sols així, ens alliberarem de qualsevol prejudici i acostumarem el nostre esperit a allunyar-se dels sentits.