Registres vinculats a les varietats dialectals

La variació lingüística:

Les llengües presenten 2 tipus de variació,segons la situació comunicativa i,segons la precedència de l’usuari,hi ha unes determinades varietats dialectals,q poden ser geogràfics,socials o històriqes.

Les llengües normalitzades tenen la varietat estàndard,registre q pot ser emprat tant

en situacions formals i inf.Le varietats funsionals;l’ús d’un determinat registre està condicionat per tema,canal,intencionalitat i nivell de formalitat.Cda situació reqereix unes determinades formulacions lingüístiqes.

Les varietats dialectals;l'ús lingüístic varia segons el lloc,l’època o grup social q pertany l’emissor.Tmb és evident q les diferents activitats o oficis desenvolupen uns usos lingüístics + o - peculiars.Els dialectes geogràfics del català.
La llengua es manifesta amb dif perfils segons les zones.Cal distingir 2 grans blocs dialectals:el català oriental(català rosellonès, central, balear i alguerès)i l’ occidental(català nord-occidental i valencíà).La varietats estàndard.Apreciació de la riqesa q suposa la diversitat interna de la llengua i de l’ estàndard com a element unificador.Varietats històriques i generacionals (diacròniques)Són diferents formes de parlar cada època;són el resultat del temps sobre la llengua,q ha produït canvis lingüístics.En el català antic trobem mots q evolucionen fonèticament(paor,por).En el cas de la morfologia, notem q alguns fenòmens del català medieval es mantenen en alguns dialectes catalans com la conservació de la-n-en alguns plurals(jòvens)o l’acabament de la 1a pers. Sing. Del present d’indicatiu en –Ø o–e(cant;cante)i del present de subjuntiu en–e o –a(cante;senta).En el cas del lèxic,són moltes les paraules q ja no sempren(lladoncs,aleshores),q existeixen en determinades zones(eixir, oir),q s’hagin conservat en certes àrees o hagin estat reemplaçadés pels castellanismes actualment acceptats(cercar–buscar).També pot passar q els mots sofreixin evolucions semàntiques i q en registres formals es recorri als arcaismes com un font més de lèxic(llur,car).Varietats socials(sociolectes)En una societat conviuen dif. Grups q utilitzen varietats socials caract. El llenguatge rural sol ser + conservador en el lèxic,mentre que l’urbà és més innovador,sobretot entre els joves(guai,canya).Poden considerar-se dialectes socials el parlar ultra,bleda i el parlar xava.L’argot designa la varietat pròpia d’un grup que duu una vida tancada(gitanos)o que ha elaborat un codi secret que el protegeix (certes tribus).Alguns mots de l’argot de la murrialla són pispar(robar),clapar(dormir),i de l’argot caló tenim paio(home),canguelis(por)...I es podria parlar també fent referència a la llengua privada d’algunes professions,activitats...