Registres Lingüístics: Tipus i Ús
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,75 KB
Els Registres Lingüístics
El concepte de registre lingüístic fa referència a l'ús que fem de la llengua segons la situació de comunicació en què ens trobem. El context de comunicació decideix la tria d'un o altre registre.
Tipus de Registres
- Registres informals: són propis de la interacció social, de la quotidianitat, s'associen a temes generals en els quals preval la subjectivitat, l'espontaneïtat, la manca d'elaboració i planificació.
- Registres formals: es presenten en textos en què preval l'elaboració, l'organització i la planificació prèvies.
El Registre Estàndard
El registre estàndard és un registre formal que s'estableix com a varietat de referència per a tota la comunitat.
- És la varietat comuna, perquè és coneguda per tots, s'aprèn a l'escola.
- És una varietat codificada, perquè segueix la norma gramatical.
- És una varietat neutra, perquè no està marcada geogràficament ni social.
- És una varietat formal, perquè defuig la subjectivitat i la familiaritat.
Registres Formals Especialitzats
- El registre tecnicocientífic: té com a finalitat la transmissió del coneixement.
- El registre literari: pretén crear bellesa amb el llenguatge i, a través d'ell, produir una determinada emoció en el lector.
El Registre Vulgar i els Argots
Es parla de registre vulgar quan s'observa l'ús de vulgarismes, és a dir, d'expressions malsonants relacionades amb el sexe, la religió i les funcions fisiològiques.
Els argots són varietats que usen determinats grups socials relacionats amb les professions i els ambients marginals.
- Argot de professions: es tracta de termes que denominen aspectes propis d'una determinada ocupació o feina.
- Argot de grups marginals: es tracta de sectors socials que es troben fora de la legalitat com, per exemple, delinqüents, traficants de droga... i creen un codi propi per denominar les substàncies relacionades amb l'activitat marginal.
L'Organització de la Informació
L'organització de la informació està relacionada amb les tipologies textuals.
- El text descriptiu tracta de retratar un espai, un personatge, un objecte...
- El text narratiu organitza la informació.
- El text instructiu transmet un procés d'elaboració.
- El text predictiu ens aporta informació relativa al futur.
- El text conversacional organitza la informació a través dels torns de conversa, és a dir, amb l'estructura pregunta – resposta.
- El text retòric presenta variants segons el gènere textual de què es tracti: una endevinalla, rodolins, un anunci publicitari...
- El text expositiu presenta aquesta estructura base:
- Introducció: obertura del tema.
- Desenvolupament: cos central de la informació.
- Cloenda: tancament del text.
- El text argumentatiu organitza la informació atenent l'ordre i la disposició dels elements que el constitueixen: tesi, arguments, conclusió.
- Introducció: en què es plantegen els elements per situar la qüestió.
- Tesi: posició que es pren davant del tema.
- Argumentació: proves, motius que donen suport a la tesi.
- Conclusió: síntesi que es desprèn entre la tesi i els arguments.
La Dixi
La dixi és un fenomen comunicatiu relacionat fonamentalment amb el canal oral. És el conjunt de marques lingüístiques presents en un text que revelen la presència dels tres elements bàsics de l'acte comunicatiu: les persones (tu-jo), el temps (ara-abans-després) i l'espai (aquí-allà) de l'enunciació.