Els Règims Polítics en Plató: Aristocràcia, Timocràcia, Oligarquia, Democràcia i Tirania

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,1 KB

ELS RÈGIMS POLÍTICS EN PLATÓ

Segons Plató hi ha cinc tipus de règims polítics.
Proposa una gradació des del món perfecte, que és L´aristocràcia, fins els més imperfectes que són la democràcia i la tirania.

ARISTOCRÀCIATIMOCRÀCIA- OLIGARQUIA DEMOCRÀCIA (-) TIRANIA (-)

Aristocràcia:


En Grec, Aristos vol dir el millor i cratos poder. L'aristocràcia és el govern dels millors. Dels magistrats que tenen l’ànima Millor, més perfecte. Està dirigida pel filòsof-rei, perquè El filòsof és el que millor coneix la idea de bé i per tant qui millor pot Portar-la a la pràctica.

Aquest govern entra en crisi per Error dels magistrats quan analitzen l’ànima dels infants.

Aleshores apareix la Timocràcia (en Grec timos=valor). És el govern dels militars (són els que tenen L’ànima d´argent, plata). És un govern excessivament violent. Els guerrers Volen governar la ciutat com si es tractés d’un quarter i això provoca Injustícies. Hi ha una revolució com a conseqüència de la violència i aleshores Apareix la Oligarquia.

Oligarquia ( En grec oligos=pocs) "Govern dels pocs": és el govern Dels rics que són sempre una minoria. Els rics són sempre egoistes, cada vegada Volen ser més rics i això fa que els pobres també cada vegada siguin més Pobres. Així es provoca una revolució popular com a conseqüència de la qual Apareix la democràcia

Democràcia:


(demos=poble). Etimològicament és el poder del poble, entès com igualtat davant la llei. Era El model de Pèricles, que havia fracassat en les guerres del Peloponès. És un Règim d’opinió pública. Plató és radicalment contrari a aquest règim i fa una Sèrie de crítiques:

1.- Quan governa tothom és com si No governés ningú, no hi ha ordre

2.- En la democràcia no governa El millor sinó el més popular. De la mateixa manera que la nau no l’ha de Governar el més popular sinó un capità expert, l’Estat ha de ser també governat Pel millor coneixedor

3.- En la democràcia tothom té el Mateix dret, el vot és independentment del coneixement, de manera que qüestions Que afecten a tothom són decidides per ignorants.

4.- La democràcia provoca una Situació de desordre com a conseqüència de la qual es produeix un cop d´Estat i Apareix la Tirania o dictadura.

La tirania o dictadura és El govern radicalment més injust. Apareix com conseqüència de la degradació de La democràcia. A la Tirania no hi ha cap virtut ni cap tipus de llei excepte la Voluntat del tirà.

Plató creu que els règims Polítics se succeeixen els uns als altres d’una manera cíclica de manera que la Seva època era de decadència absoluta i calia preparar altre cop l´arribada del filòsof-rei.

Plató planteja el tema de la Decadència dels règims polítics d’una manera original. Descobreix que els Governs cauen pels seus propis errors i per la corrupció interna: primer un Règim polític es podreix interiorment i després pot ser derrotat pels seus Enemics com a conseqüència de la seva prèvia crisi moral.

LES CLASSES SOCIALS EN LA REPÚBLICA

La República és Un intent de fonamentar un estat just. Per aconseguir l’harmonia d’un estat cal Que hi hagi una relació estricta entre el tipus d’ànima de la persona i la Funció que fa en la societat. Quan l’infant neix els magistrats observen la Seva ànima i decideixen a quina classe social ha de pertànyer. L'estat S´encarrega absolutament dels infants i els educa per a que realitzin la funció Social per a la qual estan predeterminats. A la ciutat platònica la família ha Estat abolida. Els nens depenen de l’Estat des del principi. Els magistrats Estudien les ànimes dels infants i els destinen a una de les tres classes Socials de tal forma que cada individu serà educat per servir la societat en Els rengles de la seva classe i mai no en podrà sortir.

El concepte fonamental en la República és el concepte de nomos (llei i ordre Inseparablement).

A la societat ideal de Plató Només hi ha tres classes socials:
Els magistrats, els guerrers i soldats i els Productors o obrers.

A cada classe hi correspon Una virtut moral, un ofici i un ànima. Com que cada classe té un ànima, també té un caràcter propi, una forma de ser i de pensar que li és Característica.

ESTAT

CLASSES: MAGISTRATS GUERRERS


 

PRODUCTORS

VIRTUT:


Prudència (saviesa) Fortalesa Temprança (moderació)

OFICI:


 Legislar (governar) Defensar l’estat Produir aliments i serveis

ÀNIMA:


 Racional Irascible Concupiscible

HARMONIA DE L’ESTAT

Entradas relacionadas: