Regeneracionistes i esteticistes

Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,48 KB

 

EL Modernisme Context • Tradicionalment es situa entre 1892 i 1911 (mort de Joan Maragall)
. • La burgesia industrial domina la societat. • Crisi econòmica generalitzada que afecta la indústria i s’estén al camp. • La mecanització rural i la fil·loxera provoquen migracions massives a les ciutats > Pressió patronal sobre els obrers > Naixement del moviment obrer català: entre els Obrers arrela el moviment anarquista (CNT) i el sindicalisme. • Considerar el recent període conflictiu: un intent de crear una nació federalista (el Sexenni democràtic (1868-1874) i la primera República (1873-74). • 1909: la Setmana Tràgica. Els ciutadans de Barcelona s’oposen a l’embarcament de Tropes cap a la guerra del Marroc per defensar les colònies espanyoles. L’exèrcit Reprimeix la revolta amb el suport de la burgesia.

Modernisme Característiques generals • Diversitat de manifestacions i actituds artístiques. • Partidaris de tot el que és modern (Modernisme)
. • Models i idees foranes > de la cultura regional/tradicionalista a la cultura europea/ Moderna. • Voluntat de revolta contra el Naturalisme/Realisme anterior (discurs Russiñol) . • Una nova concepció vida/art més espiritualista i antiracionalista. • Interessos diversos: - lluita obrera -nacionalisme -la modernitat europea - el compromís estètic i ètic.

Tendències estètiques (i ètiques) contradictòries


 Regeneracionistes• La ideologia més radical i revolucionària.• L’art al servei de la revolució i acció social.• Vitalistes, de idees anarquistes i sovint amb final tràgic (suïcidis o autoexilis). • Destaquen: Jaume Brossa, Puig i Ferreter, etc. 

Simbolistes (esteticistes/decadentistes)

• La ideologia més conservadora• No creien que l’objectiu de l’art fos transformar la societat, sinó l’evasió i la Superació del materialisme: L’ART PER L’ART > l’art com una religió, l’artista com un sacerdot.• Molts són fills de la burgesia benestant. • ESTÈTIQUES OPOSADES: l’espontaneisme (la paraula viva de Maragall) L’arbitrarisme (l’artifici davant la naturalitat) • Destaquen: Santiago Rusiñol, Ramón Casas, Adrià Gual, Raimon Caselles, Joan Maragall.

La poesia modernista


Joan Maragall (1860-1911)
• Posició acomodada pel negoci familiar (industria tèxtil). • Participa en tots els escenaris culturals: Ateneu barcelonès; redacció de l’Avenç; les Festes modernistes de Sitges, col·laboracions periodístiques als principals diaris… • Es dóna a conèixer a través dels seus articles: política, crítica teatral, crítica social (Setmana Tràgica)… • La poesia era la seva passió: publica els primers poemes en revistes (La vaca cega, 1891) • Estudia Dret, però es decanta cap al periodisme. • Visions & Cants (1900): primer recull poètic i reconeixement públic. Figures llegendàries De la tradició catalana: el comte Arnau, Don Jaume, el bandoler Serrallonga… Hi ha Poemes vitalistes (Nietzsche), nacionalistes, regeneracionistes (combatius, patriótics…) • Seqüències (1911): darrer recull poètic, que conté el seu testimoni ideològic, Cant espiritual • Elogi de la paraula viva: la poesia com a forma de coneixement. Contemplació/ Comunicació de l’emoció, a través de les paraules “vives” (sense artificis formals). • Introdueix a Catalunya tota la cultura Alemanya: Goethe, Novalis, Wagner, Nietzsche (el superhome). 
 Relació artista-societat Però coincideixen en el menyspreu per la burgesia i el seu estil de vida. • Les tendències estètiques i ètiques anteriors es diferencien en l’actitud social: implicació de l’art en la societat-visió artística de la vida• Resultat: -doble marginació > rebuig per part de la burgesia i automarginació dels artistes -marginats elitistes amb una missió: fer progressar la humanitat. -BOHÈMIA > noves formes de relació i de vida: tertúlies, roba, cabells, actitud… !Bohèmia tràgica (negre) = regeneracionistes !Bohèmia daurada (rosa) = decadentistes (simbolistes)

Períodes i evolució:


1892-1900:

• L’època més combativa, anarquitzant i individualista: l’artista com a guia. • El moviment es vertebra a partir de la revista Avens (després Avenç) • Les tendències s’unifiquen amb les festes modernistes al Cau Ferrat (Sitges) de Santiago Russiñol i les posteriors revistes Catalònia, Quatre Gats, Pèl i ploma.
1900-1911 • El moviment s’estableix i perd agressivitat. La burgesia accepta el moviment i l’assimila• Període de més producció literària. El 1911 mor Joan Maragall.
Dissolució • La ideologia individualista i antisocial representa un aïllament d’una societat que, alhora, Els rebutja i margina > manca de poder social, polític...; incapacitat d’incidir en la societat. • Lentament s’adopten innovacions que formaran una nova generació d’intel·lectuals Vinculats al poder polític i professionalitzats: els noucentistes.. 
 

 

Entradas relacionadas: