Regeneracionisme i crisi de la Restauració a Espanya (1900–1912)

Primer govern regeneracionista

Silvela (política reformista, idees regeneracionistes). Ministre de Guerra: Polavieja; Justícia: Durbas.

• Mesures del nou govern: descentralització administrativa, augment de tributs per a primeres necessitats i impostos nous per la guerra de Cuba.
• Consequències del ministre Villaverde: tancament de caixes; el doctor Robert, alcalde de Barcelona, dimiteix; vaga general de comerciants a Barcelona.
• Repressió del govern: supressió de garanties constitucionals, declaració d'estat de guerra, dimissió de Duran i Bas i de Polavieja.

Maura i Canalejas

Maura: govern regeneracionista conservador (1906–1909).

• Revolució des de dalt: pretén reformar el sistema polític sense revolta popular.
• Recolzar-se en masses neutres, fora dels cacics i sense protagonisme de masses populars.
• 1907, Llei electoral: evitar el frau electoral; reformes per ampliar i ordenar el sufragi.
• Projecte de reforma de l'administració local: autonomia municipal i de diputacions.
• Lleis socials i 1908, Institut Nacional de Previsió (assegurances obreres).
• Llei d'ordre públic: repressió de la Setmana Tràgica → Maura perd suport i cau el govern.

Canalejas: govern reformista i liberal (1910–1912).

• Intenta atreure sectors populars.
• Separació església–Estat: limitar el poder de l'església (Llei del Cadenat, 1910).
• Llei de lleves 1912 (millors condicions laborals per a la incorporació militar).
• Llei de mancomunitats: unió de les quatre diputacions provincials.
• 1912, assassinat de Canalejas: fi del seu projecte polític.

Setmana Tràgica (1909)

• El Rif era un territori de l'interès espanyol, després de la Conferència d'Algeciras (1906).
• Classes polítiques volien que Espanya fos potència colonial; militars busquen recuperar prestigi i explotació de jaciments miners.
• Atacs rifenys van portar Maura a la mobilització de reservistes; derrota a Barranco.
• Denúncies dels diaris republicans sobre interessos econòmics i polítics vinculats a la guerra.
• Vaga general pacífica a Barcelona convocada per anarquistes i socialistes contra la guerra.
• Els lerrouxistes radicalitzen la reivindicació: anticlericalisme i revolta descontrolada en alguns sectors.
• Repressió molt dura de Maura: execució de Francesc Ferrer i Guàrdia i repressió contra elements anarquistes.
• El Partit Liberal trenca amb els conservadors; el rei nomena un nou govern liberal (Moret). Trencament del torn pacífic i crisi del sistema de la Restauració.

Forces d'oposició

Republicanisme

Principal força d'oposició als partits dinàstics. 1903: Unió Republicana amb Nicolás Salmerón. 1907: s'uneixen coalicions electorals a Catalunya dins de la Solidaritat Catalana; no accepta figures com Blasco Ibáñez ni Lerroux.

Lerrouxisme

1908: Lerroux i el partit radical, anticatalanista i anticlerical; discurs demagògic i suposadament revolucionari amb l'objectiu d'atreure sectors populars.

Carlisme i tradicionalisme

1909: reivindicacions carlines i tradicionalistes; Jaume de Borbó (esmentat) pretén la corona en sectors carlins. Integristes es separen del partit dinàstic i Juan Vázquez de Mella crea (posteriorment) corrents tradicionalistes. 1907: Requeté; organització paramilitar contra republicans i obrers. 1931: comunió tradicionalista i reunificació en les etapes de la Segona República.

Catalanisme

Lliga Regionalista

Partit hegemònic a Catalunya; líders: Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó (defensor dels interessos catalans a Madrid). Ideari: autonomia política per Catalunya, intervenció en la política espanyola per modernitzar i descentralitzar l'Estat.

• Dificultats polítiques: tensions amb republicans i lerrouxistes; el catalanisme burges, clerical i amb corrents separatistes o més autonomistes.
• Discrepàncies ideològiques internes: grups progressistes (no negociar a Madrid) i possibilistes (sí negociar).
• Crisi de 1904: visita d'Alfons XIII a Barcelona → sector crític abandona i crea el Centre Nacionalista Republicà.

Solidaritat Catalana

Coalició electoral sorgida com a resposta a la Llei de Jurisdiccions (1906) i als fets de censura: publicació d'un acudit antimilitarista de Junyent i incidents com l'assalt a la seu d'alguns diaris (La Veu de Catalunya) per militars. Diverses forces catalanes (carlistes, republicans federals, Lliga) s'uneixen, excepte partits dinàstics i lerrouxistes.

• Eleccions de 1907: candidatura conjunta amb el Programa del Tívoli (eliminar la Llei de Jurisdiccions, autogovern per Catalunya) i triomf electoral.
• Crisi: negociacions de lleis amb el govern de Maura a Madrid i tensions internes. 1908: la Lliga aposta per projectes municipals (reformes a les escoles) i els fets de la Setmana Tràgica provoquen discrepàncies (uns rebutgen la repressió governamental; altres no).