El Regeneracionisme i la Crisi de la Restauració (1898-1930)
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,71 KB
Regeneracionisme: Origen i Teòrics
Regeneracionisme: Moviment polític nacionalista i reformista que es desenvolupa a Espanya a partir de 1898. Principals teòrics: Joaquín Costa, Lucas Mallada, Macías Picavea.
Impacte del Desastre del 98 a Espanya
Impacte del Desastre: La monarquia va continuar, la hisenda pública es va reequilibrar i els partits dinàstics van continuar alternant-se en el poder. Aparició progressiva de nous partits (republicans, regionalistes, socialistes). Entre 1901 i 1923 hi va haver 30 canvis de govern. Molts dirigents es van sentir regeneracionistes i van intentar solucionar els problemes d'Espanya "des de dalt" (des del poder). Però va fracassar i el regeneracionisme es va encarnar en solucions autoritàries.
Els Problemes d'Espanya a Principis del S. XX
Problemes d'Espanya: Al segle XX hi havia 4 problemes:
- El retard econòmic i cultural respecte la resta d'Europa.
- Un règim polític corrupte i artificial en què les institucions més importants no representaven al poble, ja que el sufragi sovint era manipulat pels cacics, governadors i alcaldes.
- Un exèrcit ferit en el seu orgull per la derrota a Cuba, amb un material antiquat i un excés de comandaments que el feien poc operatiu.
- La percepció entre militars que els nacionalismes perifèrics representaven una disgregació del seu concepte de pàtria.
Crisi del Civilisme i Solidaritat Catalana
Crisi del Civilisme: En aquesta etapa hi havia governs conservadors i liberals. Amb els liberals, la primera gran crisi. Al 1905 van assaltar la seu del Cu-cut! i La Veu de Catalunya. Els autors d'aquests atacs van rebre el suport de les guarnicions de la resta d'Espanya. La resposta de la societat catalana va ser espectacular, creant una coalició de totes les forces catalanistes vertebrada per la Lliga Regionalista, anomenada Solidaritat Catalana. Va durar poc temps per la disparitat de vistes i l'ambigüitat del programa electoral.
El Pacte del Pardo: Maura i Canalejas
Crisi del Pacte del Pardo: Alternança de poder entre Antonio Maura i José Canalejas. Maura va governar 33 mesos, rellevant el seu esforç per promulgar una llei d'administració local de caràcter descentralitzador. Es va veure interromput per la Setmana Tràgica.
Conseqüències de la Setmana Tràgica
La Setmana Tràgica: Dues Conseqüències:
- Trencament de la Solidaritat Catalana a causa de la posició de la Lliga a favor de la repressió.
- Les protestes generalitzades a Europa i Espanya per la política repressiva del govern de Maura.
La Crisi Múltiple de 1917 a Espanya
Crisi Múltiple: Mor Canalejas i els partits dinàstics no troben líders i van evidenciar una divisió cada cop més gran. El sistema polític va viure la crisi més greu: la triple commoció revolucionària de 1917. La crisi del 17 es va obrir amb l'aflorament d'un moviment militar reivindicatiu, fruit del descontentament que creava entre les guarnicions de la península el tracte de favor que rebien els oficials destinats al Marroc, que eren ascendits per mèrits de guerra. Aquesta mena de sindicalisme militar es va concentrar en les Juntes de Defensa, presidides per Benito Márquez. En resposta, el govern va suspendre les garanties constitucionals i va tancar les Corts.
Descomposició del Sistema Polític (1918-1923)
Descomposició del Sistema: El període 1918-1923 es va caracteritzar per la fragmentació dels partits dinàstics i la inestabilitat governamental. Fets principals:
- Petició d'autonomia per a Catalunya.
- Agitació social.
- El Desastre d'Annual en la guerra que Espanya mantenia al Marroc.
La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
Dictadura de Primo de Rivera: Primo de Rivera era militar, la seva ideologia no era feixista, provenia del regeneracionisme. Es va presentar com un dictador per a una etapa transitòria i breu, de només 3 mesos. Va durar 7 anys i va presidir 2 governs: Directori Militar i Directori Civil. L'oposició a la dictadura va aparèixer entre les classes mitjanes de les ciutats, els estudiants i els intel·lectuals. També l'oposició dels nacionalismes perifèrics: gallec, basc i català. Causes de la caiguda de Primo de Rivera:
- L'oposició creixent.
- Les seves picabaralles amb l'estament militar.
- La crisi econòmica del 29.
Davant de la manca de suport, el 28 de gener es va exiliar a París. Per substituir-lo, el rei va nomenar el general Dámaso Berenguer.