Regeneracionisme i Crisi Política a Espanya (1898-1912)
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,2 KB
El Regeneracionisme: Causes de la Decadència d'Espanya
El Regeneracionisme fou el moviment intel·lectual que, entre els segles XIX i XX, pretenia reflexionar objectivament i científicament sobre les causes de la decadència d'Espanya com a nació. L'autor més important d'aquest moviment i, en certa manera, el seu líder va ser Joaquín Costa, que va causar una autèntica commoció amb les seves obres:
- Colectivisme agrari a Espanya (1898)
- Oligarquia i caciquisme com la forma actual de govern a Espanya (1901)
L'Hegemonia Conservadora d'Antonio Maura (1903)
La crisi del govern regeneracionista nacional de Silvela va portar al poder el Partido Liberal. El 1903, Antonio Maura va dirigir l'estabilització política i la recomposició del sistema de partits. Maura va disciplinar el seu partit i el va convertir en l'eix de la política espanyola amb el suport del monarca. Maura va voler aplicar el seu programa regeneracionista, influenciat per Joaquín Costa. Els seus objectius principals eren tres:
- Revitalitzar l'economia.
- Normalitzar la vida política.
- Modernitzar l'administració.
Maura va trobar en Cambó i la Lliga Regionalista uns aliats entusiastes.
El Predomini Liberal i les Reformes de Canalejas
A. Maura havia demostrat un caràcter força autoritari durant el seu mandat. El seu compromís amb la repressió dels implicats en la revolta de la Setmana Tràgica (juliol 1909) va provocar la seva dimissió i el fet que el rei cridés el Partido Liberal. José Canalejas, el representant de l'ala més reformista i demòcrata del partit, va assumir el lideratge. El seu programa de reformes va ser molt agosarat:
- Nou impost sobre les rendes urbanes.
- Llei de reclutament militar.
- Aprovació al Congrés dels Diputats del projecte de llei de mancomunitats.
- Aprovació de la Ley del Candado.
Canalejas va ser assassinat el 1912. L'ideari de J. Canalejas es va voler posar en pràctica a través d'un partit nou que liderava Melquíades Álvarez, el Partido Reformista.
Auge Renovat del Republicanisme i el Lerrouxisme
Els sectors populars van respondre a la crida d'un nou partit, la Unió Republicana, que liderava Salmerón i que va tenir un important èxit electoral. En aquest escenari de desorientació política va aparèixer Alejandro Lerroux, que va tornar a Barcelona el 1901 i es va integrar a la caduca Unió Republicana. De seguida va revolucionar el republicanisme barceloní:
- Va crear nuclis d'acció molt agressius (la Federación Revolucionaria).
- Va reorganitzar el partit.
- Va completar l'actuació política amb una activa acció social.
El nucli central de la nova estratègia va ser la Casa del Pueblo (1903). El lerrouxisme va conservar com a trets diferencials el radicalisme verbal, l'anticlericalisme i l'anticatalanisme. El 1908, Lerroux va crear el Partido Republicano Radical, que disposava d'una secció de joventuts que actuaven violentament.