Les Reformes de la Segona República Espanyola i el Bienni Conservador

Les Reformes de la Segona República Espanyola

L'establiment de salaris mínims i l'obligació dels propietaris de posar en conreu les terres aptes per a aquest ús. L'objectiu de la llei era la modernització de l'agricultura i la millora de la situació social de la pagesia, però va fracassar per la complexitat de la mateixa llei, la lentitud i les dificultats burocràtiques per a la seva aplicació, la manca de pressupost destinat a les indemnitzacions i la resistència dels propietaris.

Reforma de l'Estat Centralista

La quarta reforma va ser la reforma de l'estat centralista; la Constitució del 31 va oferir el marc jurídic adequat per iniciar aquest procés i concedir a les nacionalitats històriques institucions pròpies i estatuts d'autonomia. Catalunya va ser la primera en iniciar el procés, amb la creació de la Generalitat de Catalunya.

Reforma Educativa i Cultural

La cinquena reforma era educativa i cultural on van dedicar molts recursos sobretot a l'ensenyament. El seu objectiu era promoure una educació liberal i laica i fer que l'estat garantís el dret a l'educació estès a tota la població. Els republicans estaven convençuts de la necessitat de millorar el nivell cultural de la població i de fer que la cultura fos un dret. Es van promoure campanyes culturals als sectors humils, les missions pedagògiques.

Reforma Laboral

La sisena i última reforma va ser la laboral, és a dir, la millora de les condicions laborals. Es va aprovar la llei de contractes de treball que regulaven la negociació col·lectiva, la llei de jurats mixtos, que atorgava un poder d'arbitratge vinculant en cas de desacord i 7 dies de vacances pagades a l'any. Va estimular l'augment de salaris i assegurances socials, setmana laboral de 40 h i reforçar el paper dels sindicats agrícoles.

El Bienni Conservador (1933 - 1935)

En 1933 el cap del govern, Manuel Azaña, va dimitir i el president de la República, Alcalà Zamora, va dissoldre les Corts i va convocar eleccions al novembre on les dones van poder exercir el vot. L'esquerra es va presentar desunida; republicans i socialistes enfrontats per conflictes socials, la dreta unida i organitzada. Això va ser la victòria dels partits de centredreta, dos anys de govern conservador. 2 forces polítiques van obtenir grans resultats; el Partit Radical de Lerroux i la CEDA. Alcalà Zamora, temorós de la CEDA que amenaçava amb reformar la Constitució, va confiar la formació de govern al Partit Radical. El nou govern presidit per Lerroux va iniciar la seva acció paralitzant gran part de la reforma agrària; va fixar la devolució de les terres als nobles, anul·lar la cessió de propietats mal conreades i atorgar llibertats de contractació, per tant una baixada de salaris dels jornalers. Va contrarestar la reforma religiosa amb l'aprovació del pressupost del culte i clero. A l'exèrcit es va aprovar una amnistia. A l'educació es va deixar igual però amb menys pressupost. I les Corts van paralitzar l'Estatut Basc, van guanyar l'enemistat dels nacionalistes bascos. Això va tenir com a conseqüència una radicalització del PSOE i la UGT. Largo Caballero va proposar deixar de col·laborar amb la burgesia, propugnar la revolució social i apropar les posicions anarquistes. Com a conseqüència es van produir vagues i conflictes a l'any 1934. El govern de la Generalitat continuava amb els republicans d'esquerra.

La Qüestió Rabassaire i la Crisi de 1934

Aquest cap de les contrareformes del govern de Lerroux no era ben vist. L'enfrontament es va produir arran de la qüestió rabassaire. L'abril del 34 després de discussions, el Parlament de Catalunya va aprovar la llei de contractes de conreu, que permetia als pagesos l'accés a la propietat de les terres que treballaven, però els propietaris es van mostrar contraris al contingut de la llei. La Generalitat de Catalunya no va acceptar l'anul·lació i va aprovar una llei idèntica a l'anterior. Això va posar en evidència les grans diferències polítiques i socials entre dretes i esquerres com entre govern central i la Generalitat. Davant la mobilització obrera, la CEDA va reclamar a l'executiu una acció més contundent en matèria d'ordre públic i va exigir participar directament en el govern. L'esquerra va interpretar l'entrada de la CEDA al govern com una deriva cap al feixisme. Un nou govern de la UGT va dur a terme una vaga general per impedir la consolidació del nou govern, cosa que va fracassar a nivell nacional per la manca de coordinació. A Astúries es va protagonitzar una revolució social, disposats a defensar la revolució, van posar setge a la ciutat d'Oviedo i van enfrontar-se amb les forces de l'ordre. A Catalunya la revolta va comptar amb Lluís Companys que volia evitar l'entrada de la CEDA al govern. El 6 d'octubre Companys va proclamar la República catalana dintre de la República federal espanyola. El govern va declarar l'estat de guerra a Catalunya. La CEDA va augmentar la seva influència en el govern i es va mostrar partidària d'aplicar les condemnes amb rigor. Es va anomenar a José María Gil Robles ministre de la guerra i a Francisco Franco cap de l'estat major. A Catalunya es va suspendre l'Estatut d'Autonomia i es va anul·lar la llei de contractes de conreu. Però va esclatar una forta crisi en el govern, es va veure afectat per escàndols de corrupció com el cas de l'estraperlo i de malversació de fons. Gil Robles volia ser president del govern però Alcalà Zamora s'hi va negar així que va convocar eleccions legislatives.

El Front Popular i el Cop d'Estat

El Front Popular: els partits catalanistes d'esquerra es van agrupar en el Front d'Esquerres. El programa electoral es basava en l'amnistia per als empresonats del 34. Els partits dretans van reaccionar amb la formació del Front Català d'Ordre. D'acord amb el que s'havia signat en el Front Popular el nou govern va quedar format exclusivament pels republicans d'esquerra. Es va posar en marxa el pactat en la coalició electoral. Un clima de violència a Espanya era l'estratègia que afavoria els sectors decidits a organitzar un cop d'estat militar contra la República. El pla d'Emilio Mola consistia a organitzar un pronunciament militar simultani a totes les guarnicions possibles. La conspiració militar comptava amb el suport de les forces polítiques de la dreta i amb l'aquiescència d'Itàlia feixista i Alemanya nazi. El dia 14 de juliol es va produir a Madrid l'assassinat de José Calvo Sotelo i de Castillo. La seva mort va accelerar els plans colpistes i la sublevació va començar al Marroc el dia 17 de juliol, això inicia la Guerra Civil que va durar 3 anys.