Les reformes de maura i canalejas
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,17 KB
| Tweet |
REFORMISME DINÀSTIC: El desastre del
1898 va donar lloc a un reformisme polític basat en les idees regeneracionistes. El 1902 la majoria d'edat del monarca Alfons XIII va marcar el començament de la segona etapa de la Restauració. El 1899 la reina regent María Cristina, va atorgar la confiança per formar govern a Francisco Silvela, líder conservador. Aquest govern va impulsar una política reformista i es va proposar un projecte de descentralització administrativa i una nova política pressupostària que apujava els tributs sobre els productes de primera necessitat i creava impostos nous. Les noves càrregues fiscals van originar una forta protesta coneguda com a Tancament de caixes a Catalunya, on es van negar a pagar la contribució trimestral. Aquesta va començar una dinàmica que va posar fi a l'esperit de regeneració que havia durat 1 any i es va reprendre el torn dinàstic el 1901.
OPCIONS AL REFORMISME:
Partits del torn dinàstic, que es basava sobretot en la crítica del frau electoral i a fer una revolució des de dalt on van destacar silvela, maura i canalejas.
Partits del torn dinàstic, que es basava sobretot en la crítica del frau electoral i a fer una revolució des de dalt on van destacar silvela, maura i canalejas.
Partits marginats del sistema
Necessitat dee renovar profundament els idearis les organitzacions i els dirigents i el seu objectiu era mobilitzar l'opinió pública per desbancar els partits del torn
Regeneracionisme intel·lectual i literari on els representants principals van ser de la generació del 98 que van reflexionar sobre la decadència d'Espanya i la necessitat de regeneració.
Reformisme conservador: Antonio Maura va fer-se càrrec del govern i va intentar regenerar el sistema formant una nova classe política que tingués el suport social de les masses neutres (revolució des de dalt) on volia desbancar la vella casta de cacics. El seu projecte pretenia posar fi al caciquisme amb la Llei d'administració local i la Llei electoral, també va adoptar mesures proteccionistes i va pretendre integrar el catalanisme donant més autonomia a ajuntaments i diputacions . Però la seva falta d'entesa amb el partido liberal i la repressió de la setmana tràgica van significar la fi del seu govern.
Reformisme liberal
Va intentar amb el lideratge de José Canalejas portar a terme el seu programa regeneracionista. Va plantejar la separació Església-Estat i va promoure la ley del candado, que prohibia temporalment implantar nous ordres religiosos a Espany, també va reformar el sistema d'impostos i va reformar la llei de reclutament fent-la obligatori en temps de guerra i es va suprimir la redempció en metàl·lic. Com a resposta a les reivindicacions regionalistes i nacionalistes el govern va elaborar un projecte de llei de mancomunitats que permetia q diverses diputacions s'unissin per gestionar serveis públics. Assassinat Canalejas 1912 fi etapa regeneracionista.
FORCES POLÍTIQUES D'OPOSICIÓ:
Republicanisme lerrouxista:
Alejandro Lerroux feia servir un discurs radical, demagògic i anticlerical i utilitzava una retòrica populista i era fortament anticatalanista.Partits catalanistes:
La lliga regionalista es va consolidar com el partit hegemònic a Catalunya. Reclamava el dret de Catalunya a l'autonomia. Dirigents: Enric prat de la riba, el principal responsable de la política catalana del partit i francesc cambó, portaveu dels interessos catalans a Madrid.
LA DICTADURA DE Primo de Rivera: El sistema constitucional i parlamentari que va començar la Restauració es va acabar amb un Cop d'Estat militar que va implantar una dicatadura. La justificació era que el règim estava desprestigiat i que hi havia un greu perill de revolució social. En realitat es volia frenar la reforma constitucional i impedir que a les corts es debatés l'expedient Picassó sobre les responsibilitats d'annual.
L'Abril de 1923 un govern liberal presidit per García Prieta va intetnar reformar la constitució i la llei electoral però el rei, l'exèrcit i l'església s'hi van oposar. Llavors, el capità general Miguel Primo de Rivera va impulsar un Cop d'Estat militar el 13 de Setembre del 1923 i en un manifest adreçat a la nació justificava la seva actuació i culpava els polítics i partits tradicionals, lúnica que es va oposar va ser la CNT.
L'alta burgesia, les classes mitjanes i el rei van acceptar la dictadura com una solució de la crisi.
Directori militar (1923-1925):
Alfons XIII va nomenar-lo president d'un nou govern conegut com a directori que stava integrat únicament per militars on les primeres mesures van ser declarar l'estat de guerra a tot el país, la suspensió de la constitució, la dissolució del parlament i la il·legalització dels partits polítics i les organitzacions obreres. També va prohibir l'ús de la llengua catalana. Va instaurar una política d'ordre públic molt repressiva on es van prohibir les manifestacions i les vagues.
Directori civil (1925-1930):
Formaven part civils i el nou directori va dur a terme una reorganització de les institucions de l'Estat seguint el model de Mussolini. En primer lloc es va crear una nova formació política, la Uníón Patriótica, sense una ideologia clarament definida, a la qual es van afiliar principalment funcionaris del règim, integrants d'organitzacions catòliqües, militars i propietaris rurals. El directori va institucionalitzar el Somatén, una força armada ciutadana creada el 1919 amb capacitat per donar suport a la policia i a l'exèrcit en els conflictes interiors
ANTICATALANISME DE LA DICTADURA:
El 1923 es va publicar un decret per a la repressió del separatisme i la Mancomunitat de Catalunya va passar a ser dirigida per un destacat anticatalanista, Alfons Sala, fins que el 1925 va ser dissolta definitivament. La dictadura va imposar la censura a la premsa diària i a la publicació de llibres, a més d’iniciar una certa depuració del magisteri i de les institucions educatives i culturals vinculades a la Mancomunitat.