Reformes i Conflictes del Bienni d'Esquerres (1931-1933)

Llei de Congregacions (maig 1933)

Aquesta llei, promulgada a Espanya el maig de 1933, limitava la possessió de béns de les ordres religioses i preveia la possibilitat de la seva dissolució en cas de perill per a l'Estat. A més, els prohibia la dedicació a l'ensenyament. Els jesuïtes van ser dissolts i els seus béns nacionalitzats. Aquesta legislació va ser considerada una agressió al catolicisme.

Llei de Retir de l'Oficialitat (1931)

Establia que tots els oficials en actiu havien de prometre la seva fidelitat a la República, i els donava la possibilitat de retirar-se amb el sou íntegre. La meitat van acceptar l'oferta. Aquesta llei de Manuel Azaña pretenia professionalitzar l'exèrcit, reduir els efectius militars, acabar amb la macrocefàlia i tancar la premsa de l'exèrcit, a més d'evitar un possible cop d'estat. Després d'aquesta llei es va crear la Guàrdia d'Assalt, fidel a la República. Aquesta reforma va disminuir les despeses de l'exèrcit, però els militars ho van interpretar com una agressió a la tradició militar.

La Guàrdia d'Assalt (1932)

Cos especialitzat del Cos de Seguretat i Assalt, antecedent de les actuals unitats antiavalots. Es va crear el 9 de febrer de 1932, i el seu primer cap va ser el tinent coronel Agustín Muñoz Grandes. Durant el bienni d'esquerres (1931-1933), el govern republicà, convençut de la necessitat de transformar l'exèrcit, va crear l'escala de complement i la Guàrdia d'Assalt com a força d'ordre públic fidel a la República.

Organitzada militarment, els seus efectius es distribuïen per les principals ciutats. La seva funció principal era el manteniment de l'ordre públic, actuant en cas d'aldarulls. A diferència d'altres cossos policials, no perseguia la delinqüència.

Decret dels Termes Municipals (abril 1931)

Aquests decrets, que buscaven protegir els llauradors sense terra i els arrendataris, van prohibir rescindir els contractes d'arrendament. També van fixar la jornada laboral de vuit hores al camp, els salaris mínims i l'obligació dels propietaris de cultivar les terres aptes.

Decret de Cultiu Forçós (maig 1931)

Amb l'objectiu de protegir els llauradors sense terra i els arrendataris, aquests decrets van prohibir rescindir els contractes d'arrendament. Van fixar la jornada laboral de 8 hores al camp, els salaris mínims i l'obligació de cultivar les terres aptes.

Llei de Reforma Agrària (1932)

Aquest projecte clau del govern de la Segona República buscava solucionar la baixa productivitat agrícola, la situació dels jornalers i l'estructura latifundista del sud d'Espanya. Es van prendre mesures com la prohibició de desnonar els arrendataris, la jornada laboral de 8 hores, la contractació de jornalers locals i l'obligació de cultivar les terres. El projecte va ser interromput per Francisco Franco.

Missions Pedagògiques (1931-1936)

Projecte educatiu del Museu Pedagògic Nacional i la Segona República, inspirat en la Institució Lliure d'Ensenyança. Va començar el 1931 per la deficient situació educativa i va acabar amb l'inici de la Guerra Civil el 1936.

Unió Militar Espanyola (UME) (1933)

Organització clandestina de militars de dretes i antireformistes, creada el 1933, que va participar en el cop d'estat de juliol de 1936. Els africanistes, militars de l'exèrcit d'Àfrica, eren considerats els més intervencionistes. El bienni negre (1933-1935) va ser el període de govern conservador que va paralitzar les reformes progressistes.

Comitè de No-Intervenció (1936)

Organisme creat per França, a instàncies del Regne Unit, per evitar la intervenció internacional en la Guerra Civil Espanyola. No va aconseguir impedir el suport d'Alemanya, Itàlia i Portugal als nacionals, ni el suport soviètic i del voluntariat internacional als republicans. Va prohibir la venda d'armes a la República.

Brigades Internacionals

Grup de voluntaris estrangers de més de 50 països que van lluitar al bàndol republicà. Creat per iniciativa del Komintern per combatre el feixisme, van arribar a ser 60.000 combatents, un terç dels quals va morir.

Legió Còndor

Forces aèries alemanyes que van donar suport als nacionals. Constituïda per esquadrilles de bombarders, caces i hidroavions, i per 6.500 soldats, majoritàriament voluntaris. Va dur a terme bombardejos massius, com el de Gernika. Moltes de les seves tàctiques es van utilitzar a la Segona Guerra Mundial.

Programa dels Tretze Punts (abril 1938)

Davant l'avanç franquista, el govern republicà, liderat per Negrín, va proposar aquest programa per a una sortida negociada a la guerra. Proposava el cessament de la lluita, el manteniment de la República i eleccions democràtiques. Franco va rebutjar la proposta i va exigir la rendició incondicional.

Junta de Defensa Nacional

Creada a Burgos i presidida pel general Miquel Cabanellas, aquesta junta militar va governar el territori ocupat. Va prohibir l'activitat dels partits polítics, va suspendre la Constitució i va paralitzar la reforma agrària.

Decret d'Unificació (abril 1937)

Promulgat per Franco a Salamanca, aquest decret va dissoldre tots els partits de la zona nacional i va crear un partit únic: Falange Española Tradicionalista y de las JONS. El decret va ser rebutjat pel carlisme, que va condemnar a mort a Fal Conde. El líder falangista Manuel Hedilla també es va oposar i va ser condemnat a mort, pena commutada per exili. El decret va eliminar les lluites internes i va permetre concentrar l'esforç en la guerra.