Reformes Borbòniques i la Constitució de 1812: Anàlisi Històrica

Decrets de Nova Planta i Abolició d'Institucions

Els Decrets de Nova Planta van atorgar un poder pràcticament il·limitat al monarca, convertint-lo en font de llei, autoritat màxima del govern i cap de la justícia. Es van abolir institucions polítiques com la Generalitat, el Consell de Cent, les Corts i les constitucions, així com el sistema fiscal, monetari i militar. Es van imposar corregidors nomenats pel rei, càrrecs militars i castellans. Els intendents tenien la missió de recaptar impostos, controlar les ciutats i impulsar les activitats econòmiques.

El Cadastre i la Reforma Fiscal

Felip V va tenir llibertat per organitzar els impostos. Es va establir una quota anual que tothom havia de pagar. El Cadastre reial gravava les propietats immobiliàries de tots els propietaris del país, fossin nobles o eclesiàstics. El Cadastre personal gravava les rendes del treball i les activitats industrials i mercantils, però no el pagaven ni els nobles ni el clergat. L'existència d'aquest impost no va eliminar els altres.

L'Agricultura i l'Estructura de la Propietat

L'agricultura era la principal font de riquesa. La major part de la terra estava amortitzada, és a dir, no es podia comprar ni vendre perquè passava de generació en generació. La corona, l'església i la noblesa eren titulars de les senyories. La major part de la pagesia era arrendatària o jornalera. A Galícia i Astúries predominava el minifundisme, mentre que a Extremadura i Andalusia predominava el latifundisme. Era impossible qualsevol estalvi o millora per a la majoria dels pagesos. A Catalunya, la majoria de les terres eren conreades per pagesos amb contractes estables i perpetus.

Indústria i Comerç

Indústria i comerç: La indústria tradicional continuava organitzada en gremis amb un control estricte sobre la producció i la creació de noves indústries. El mercat interior era dèbil i es limitava a intercanvis locals o comarcals. Hi havia problemes de transport i zones de l'interior de la península continuaven aïllades de la perifèria. El problema més gran era que el mercat estava sotmès als límits d'una economia agrària gairebé d'autoconsum. En el comerç colonial, les reformes introduïdes van permetre les transaccions amb Amèrica i un desenvolupament d'activitats manufactureres.

La Legislació Reformadora

La legislació reformadora: En el terreny econòmic, es van establir mesures per liberalitzar la indústria i el comerç i impulsar el creixement econòmic. Entre aquestes mesures cal destacar: la limitació dels privilegis de la Mesta, l'elaboració per ordre del Consell de Castella i dirigit per Jovellanos d'un Informe sobre la llei agrària, que recollia els problemes de l'agricultura espanyola (amortització, mans mortes, senyories) i proposava solucions per resoldre'ls, i la liberalització progressiva del comerç colonial.

Crisi de la Monarquia i Guerra contra França

Carles IV va allunyar del govern els ministres il·lustrats i va tancar les fronteres amb França, d'on arribaven idees revolucionàries. Va nomenar primer ministre Manuel Godoy, un jove militar. L'execució del monarca francès Lluís XVI va portar Carles IV a declarar la guerra a França en coalició amb altres monarquies europees (Guerra Gran 1793-1795). La derrota de les tropes espanyoles va ser contundent i es va firmar la Pau de Basilea (1795). L'aliança amb França va derivar en un conflicte amb la Gran Bretanya. Els enfrontaments van tenir lloc al mar i la derrota francoespanyola va tenir lloc a la batalla de Trafalgar (1805). Godoy va recórrer a l'endeutament, a l'augment de les contribucions i a reformes com la desamortització i la venda de béns de l'església, fet que va provocar una àmplia oposició de la noblesa i l'Església.

La Convocatòria de les Corts

La convocatòria de les corts: La Junta Suprema Central s'havia mostrat incapaç de dirigir la guerra i es va dissoldre el gener del 1810. Abans, però, havia iniciat un procés de convocatòria de corts perquè els representants de la nació en decidissin l'organització i el destí. Mentre s'elegien els diputats, es va crear una regència formada per cinc membres. Les Juntes provincials van organitzar una consulta al país sobre les reformes que s'havien de dur a terme. Predominava la idea que l'acció desastrosa de Carles IV havia provocat la ruïna i es demanaven garanties contra el poder absolut del monarca. La Junta Superior de Catalunya va aconseguir enviar-hi una vintena de diputats.

La Constitució de 1812

La Constitució del 1812: El gener del 1810 va ser aprovada la sobirania nacional (el poder resideix en el conjunt dels ciutadans representats per les corts). Contenia una declaració de drets dels ciutadans: llibertat de pensament i d'opinió, igualtat dels espanyols davant la llei, dret de petició, llibertat civil, dret de propietat i reconeixement de tots els drets legítims dels individus que formen la nació espanyola. L'estructura de l'Estat corresponia a una monarquia limitada basada en la divisió de poders. El poder legislatiu era de les corts únicament (elaboració de lleis, aprovació dels pressupostos i dels tractats internacionals, etc.). El monarca era el cap del poder executiu i posseïa la direcció del govern, intervenia en l'elaboració de les lleis i tenia vet suspensiu durant dos anys. L'administració de justícia era competència exclusiva dels tribunals.