Reformes durant el bienni (1931-1933) a Espanya

Quines reformes es van dur a terme durant el bienni (1931-1933)?

Quins partits polítics les van impulsar?

Quins objectius volien aconseguir?

Qui s'hi va oposar?

En la qüestió religiosa, un dels primers objectius de la República va ser limitar la influència de l'Església i secularitzar la societat espanyola. Es van plasmar en la Constitució, que estipulava la no-confessionalitat de l'estat, la llibertat de cultes i la supressió del pressupost de culte i clero. La por a la influència dels ordes religiosos en l'educació va dur el govern a prohibir la dedicació a l'ensenyament. La llei de congregacions va limitar la possessió de béns als ordes religiosos. La jerarquia eclesiàstica va manifestar el seu antagonisme envers la República en contra dels catòlics.

La modernització de l'exèrcit:

Es volia crear un exèrcit professional i democràtic en el qual era necessari reduir els efectius militars, acabar amb la macrocefàlia, posar fi al fur dels militars, assegurar-ne l'obediència al poder civil i acabar amb la intervenció de l'exèrcit en la vida política. Es va establir la llei de l'oficialitat; tots els oficials havien de prometre la seva adhesió a la República. Es van suprimir alguns rangs tradicionals com reduir el nombre d'oficials i tancar l'Acadèmia Militar de Saragossa. Aquesta reforma no va assolir els seus objectius; disminució de les despeses de l'exèrcit però la reducció del pressupost va dificultar la modernització del material i de l'armament.

La reforma agrària:

Uns primers decrets, que buscaven protegir els llauradors, van establir la prohibició de rescindir els contractes d'arrendament. Van fixar la jornada laboral de 8 hores i l'establiment de salaris mínims i l'obligació dels propietaris de posar en cultiu terres aptes per a aquest fi. L'objectiu d'aquesta reforma era la modernització de l'agricultura. La llei permetia l'exportació sense indemnització de les terres d'una part de la noblesa. L'aplicació d'aquesta llei va ser encomanada a l'Instituto de Reforma Agrària, que comptava amb un pressupost anual per a la indemnització. Els resultats van ser l'augment de la conflictivitat, s'expropiaren menys terres i s'assentaren menys llauradors. Les raons d'aquest fracàs van ser la lentitud, la manca de pressupost i la resistència dels propietaris agrícoles.

La reforma de l'Estat centralista:

El 14 d'abril del 1931, Francesc Macià havia proclamat la República Catalana. Una comissió va redactar l'estatut (Estatut de Núria), aquest va topar amb l'oposició de la dreta i de sectors republicans, però va ser aprovat en 1932. El règim autonòmic català comptava amb un govern i un parlament amb competències en matèria econòmica, social, educativa i cultural; i el català era la llengua cooficial. Francesc Macià va ser president de la Generalitat. Al País Basc es va aprovar l'Estatut d'Estella, però es va redactar a causa de l'oposició del republicanisme d'esquerres i socialistes. El projecte era poc democràtic i fruit d'un consens polític.

L'obra educativa i cultural:

L'objectiu principal era promoure una educació liberal i laica. El centre de la seva activitat va ser l'ensenyament primari. I es va adoptar un model d'escola mixta i laica. Es van promoure campanyes culturals destinades als sectors més humils. Hi destaquen les missions pedagògiques que pretenien difondre la cultura en zones rurals.

Les reformes laborals:

Largo Caballero va iniciar una sèrie de reformes per millorar les condicions laborals. Es va aprovar la Llei de contractes de treball, que regulava la negociació col·lectiva i la Llei de jurats mixtos. Es va establir també la setmana laboral de 40 hores i es va estimular l'augment dels salaris. Es va promoure la creació d'assegurances socials i es va reduir la jornada laboral.

Evolució de la reforma agrària

Mendizábal, cap de govern, va dur a terme una reforma agrària real que suposava el principi de la propietat privada. Aquesta es basava en 3 grans mesures: la dissolució del règim senyorial (26-08-1837), la desvinculació (1837) i la desamortització (1836) de les terres del clergat. Amb aquesta desamortització, Mendizábal pretenia un canvi cap al liberalisme del mercat i l'economia, també obtenir recursos per lluitar contra el carlisme, recuperar els vals de deute, crear una base social per al liberalisme i fomentar el desenvolupament de l'agricultura.

En el bienni progressista (1854-1856), el ministre Madoz va realitzar una desamortització que afectà els béns de l'estat i l'església. Aquesta pretenia aconseguir recursos per a la hisenda, per a les inversions públiques i impulsar la modernització d'Espanya. Els recursos econòmics foren invertits en la xarxa ferroviària, l'ampliació de carreteres, fomentar la banca i l'activitat minera.

Alçament Nacional

És el nom amb el qual els revoltats contra el govern de la Segona República Espanyola i, posteriorment, el govern franquista van denominar al colp d'estat que es va produir entre el 17 i el 18 de juliol de 1936 i el fracàs parcial del qual va conduir a la Guerra Civil Espanyola. L'Alçament del 18 de juliol estava considerat com el moment fundacional del règim i l'inici del Moviment Nacional, va ser l'aixecament de la vertadera Espanya contra la anti Espanya encarnada en la República, els separatismes i els moviments obrers.

Tretze Punts de Negrín

Són el primer acte polític del govern socialista de Juan Negrín durant la Guerra Civil Espanyola. Van ser publicats el 30 d'abril de 1938, i eren una exposició del seu programa polític, tractava de cercar suports internacionals, i, en última instància, finalitzar la Guerra Civil mitjançant una pau negociada entre els bàndols en pugna. No obstant això, aquest programa conciliador va ser rebutjat per Francisco Franco, que després de la severa derrota republicana en la recent Ofensiva d'Aragó se sabia pròxim a guanyar la guerra i imposar les seves condicions.

Col·lectivitzacions

A Espanya, les col·lectivitzacions eren institucions econòmico-socials que inspirades en els principis anarcosindicalistes. Es van formar durant la situació revolucionària que va acompanyar a la guerra civil en diversos punts de la geografia espanyola. Algunes com les col·lectivitats agràries es tractava d'un règim de treball col·lectiu en el qual s'expropiaven les terres dels aristòcrates i terratinents, que s'ajuntaven amb les terres dels col·lectivistes que posseïen una mica de terreny.

Brigades Internacionals

Van ser unitats militars compostes per voluntaris estrangers de més de 50 països que van participar en la Guerra Civil Espanyola al costat de l'exèrcit de la Segona República Espanyola, enfrontant-se al bàndol revoltat contra el govern legítim sorgit de les eleccions de 1936. Les Brigades van participar en diverses batalles fins a la seva retirada a partir del 23 de setembre de 1938.

Pacte de Munic

Es va acordar a Munic, la ciutat capital de Baviera (Alemanya), el 1938, per resoldre la «crisi dels Sudets», acordant-se la incorporació d'aquest territori de Txecoslovàquia a l'Alemanya nazi. Hitler va aconseguir desestabilitzar la defensa de Txecoslovàquia i el va ocupar, sent un factor clau en el desenvolupament de la Segona Guerra Mundial.

Decret d'unificació

Fou un decret promulgat el 19 d'abril de 1937 per Francisco Franco a Salamanca i mitjançant el qual es fusionaven, sota el seu comandament, els partits polítics de la Falange Española i la Comunió Tradicionalista, creant-se la Falange Española Tradicionalista y de las JONS. Aquest decret va dur la tranquil·litat política a la zona nacional i va permetre concentrar l'esforç en les operacions militars.

Revolució russa

La Revolució Russa de 1917 va ser un procés polític que culminà amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que porta a l'establiment de la Unió Soviètica. En la revolució de Febrer, és derrocà el règim autocràtic del tsar Nicolau II i s'establí una república de caràcter liberal. En la Revolució d'Octubre, fou una revolució de tipus socialista en la qual els Soviets prengueren el poder.

Feblesa de les democràcies

La Guerra Civil Espanyola va facilitar l'aproximació entre Hitler i Mussolini, ja que tots dos van donar suport als militars alçats contra la República. Això va fer palesa la feblesa de les democràcies amb la seva política de no intervenció, i la falsa neutralitat va ser una mostra evident de l'actitud temorosa d'Europa davant el clar suport nazi a Franco.

Comité de no-intervenció

Fou una organització creada el 25 de juliol del 1936 a proposta del president de França, Léon Blum, sota pressió britànica, que tingué l'objectiu d'evitar la internacionalització de la Guerra Civil espanyola seguint el Principi de no-intervenció. El més clarament perjudicat en fou el govern de la República que només pogué comptar amb l'ajut de Mèxic i la Unió Soviètica. Fou dissolt el 20 d'abril del 1939.

Aliança antifeixista

Estats Units, Gran Bretanya i la Unió Soviètica van formalitzar la seva aliança. Cridats els “tres grans”, van realitzar diverses reunions per a traçar l'estratègia de la guerra fins a la victòria final.

Llei de Reforma Agrària

Fou un dels projectes més ambiciosos de la Segona República. Aquesta llei tenia l'objectiu de modernitzar l'agricultura. La llei permetia l'expropiació sense indemnització de les terres de la noblesa, mentre que les cultivades de manera deficient, les arrendades sistemàticament o les que, podent ser regades no ho eren, es podien expropiar indemnitzant-ne els propietaris.

Estatut d'Autonomia

Norma institucional bàsica espanyola d'una comunitat o una ciutat autònoma, reconeguda per la Constitució, l'aprovació de la qual es porta a terme per mitjà d'una Llei Orgànica.

Missions Pedagògiques

La necessitat de millorar el nivell cultural va comportar les anomenades missions pedagògiques, formades a les zones rurals, com ara La Barraca que va organitzar Federico García Lorca.

Llei de Retir de l'Oficialitat

Llei promulgada pel govern d’Azaña que establia que tots els oficials en actiu havien de prometre la seva adhesió a la República, o podien retirar-se amb el sou íntegre si ho volien.

Educació Laica

És una doctrina que defensa la independència de l'home de la societat i de l'estat de tota influència de la religió i que considera que hi ha de desenvolupar-se en tot cas en l'àmbit privat i provisional.

Guardia de Asalto

El Cuerpo de seguridad y asalto era un cuerpo de policía creado en 1932 por las autoridades republicanas en las principales ciudades para el mantenimiento del orden público. Estaba formado por personas totalmente fieles a la República, al desconfiar ésta de la Guardia Civil. Desapareció al término de la Guerra Civil, cuando fue sustituida por la Policía Armada.

Transició demogràfica

Un període característic dins de l'evolució demogràfica de països que comencen a viure un procés de modernització. Les societats tradicionals es caracteritzen per una alta natalitat i una alta mortalitat (sobretot infantil) pel que el creixement demogràfic és lent.

Fil·loxera

Insecte hemípter, que prové d'Amèrica del Nord, semblant al pugó, de color groguenc, de menys de mig mil·límetre de llarg, que ataca primer les fulles i després els filaments de les arrels de les vinyes, i es multiplica amb tal rapidesa, que en poc temps aniquila les vinyes d'una comarca.

Política intervencionista

És aquella que s'encarrega de l'administració pública encaminada a regular l'activitat d'un altre àmbit públic o privat, fixant normes o realitzant activitats en substitució d'aquell.

Llei de la silla

És promulgada el 27 de febrer de 1912, segons la qual, les dones que treballin en determinades tipus d'empresa haurien de disposar d'una cadira per a cadascuna d'elles que serien usades quan l'activitat ho permetés.

Societat de masses

Nombre de treballadors amb característiques comuns que deuen produir per a seguir consumint, per a la societat d'entreteniment i per a la conformitat social.

Lliga Agrària

:és el moviment cooperatiu agrari espanyol del període estudiat està ple d'interessants experiències que van ser reflex dels diferents períodes polítics pels quals va passar el país. El seu avanç cap a un moviment socialista, republicà i anarquista per una banda, i cap a un moviment controlat per un Estat conservador aliat a l'Església Catòlica.

LA REPUBLICA VA DE 1931 FINS 1939.

ETAPES: 

PRIMERA ETAPA.

-BIENNI PROGRESISTA O REFORMISTA(1931-1933) :PRESIDENT DE LA REPUBLICA: ALCALA ZAMORA

:PRESIDENT DEL GOVERN: AZARA.

SEGONA ETAPA

-BIENNI CONSERVADOR O BIENNI NEGRE   (NOV:1933-FEBRER:1936)

PRESIDENT DE LA REPUBLICA:    ALCALA ZAMORA. ( VA SER FINS FEBRER 1936)

PRESIDENT DEL GOVERN:PARTIT RADICAL: DERRUCS.

FRONT POPULAR (FEBRER 1936-1939) EL PRESIDENT DE LA REPUBLICA:CAZERES.

PRESIDENT DEL GOVERN: 1er: AZAÑA (1936) 2on: LARGO CABALLERO(1936-37) 3er: NEGRIN (1938-1939)

GUERRA CIVIL-(1936-1939)