La Reforma Protestant i el Pensament de Maquiavel

La Reforma Protestant i la reforma religiosa

Al segle XVI, Europa va viure una revolta religiosa encapçalada per Martí Luter: la Reforma Protestant o Reforma Luterana. Aquest sacerdot d'origen alemany va ser el que va promoure una nova església cristiana en la qual el papa de Roma no tingués la supremacia total, on la fe tornés a ser el principal motor religiós i en la qual la corrupció religiosa fos aniquilada totalment. En les seves 95 tesis, Luter defensava la fe cristiana com a motor essencial de la religió i es va contraposar, així, al modus operandi que l'Església Catòlica havia estat duent a terme durant l'Edat Mitjana.

Aquest esclat reformista va comportar grans guerres civils entre els principals països d'Europa, així com l'aparició de la Contrareforma, la resposta catòlica al protestantisme. En aquesta lliçó d'unProfesor, t'oferim un resum de la Reforma Protestant perquè coneguis les causes i les conseqüències d'aquesta revolta, així com la tasca iniciada per Martí Luter.

Les virtuts dels prínceps segons Maquiavel

La virtù és la capacitat política i la conseqüència d'una anàlisi objectiva de la situació, que uneix força i intel·ligència. La virtù demana astuzia fortunata, sort i força alhora; està feta de coneixement racional dels mecanismes del poder i de càlcul de les pròpies forces, sense el qual tota política fracassaria. En definitiva, el príncep «per virtù» és el que es construeix a si mateix, sent capaç de resistir els cops de la Fortuna.

Aquesta virtù és independent de qualsevol moral —inclosa la cristiana. El príncep que posseeix virtù ha de ser capaç de conjuminar l'astúcia de la guilla amb la força del lleó. En un text molt conegut, Maquiavel diu que el príncep «per virtù»:

«Ha de tenir un esperit disposat a moure's segons bufi el vent i les variacions de la fortuna i a no allunyar-se del bé, si pot, però disposat també a saber entrar en el mal si es veu obligat a fer-ho». El Príncep, (18).