Reforçament negatiu

Ex 1 Psicologia evolutiva. Piaget. La primera etapa

Des del naixement fins als 2 anys, el nadó Elabora unes subestructures cognoscitives i una sèrie de reaccions afectives Elementals que seran la base de la seva vida intel·ligent i afectiva posterior. Aquesta revolució consisteix a passar de creure que el món és el propi cos del nen a descobrir que hi ha un univers fora d’ell mateix i a construir el Llenguatge. En néixer el nen es solament instint, i poc a poc passa de ser un Instint a ser una eina per conèixer la realitat que l’envolta. Els moviments de Les mans, dels braços, són en principi un exercici físic, però acaben Convertint-se en eines intel·lectuals del nen. Per exemple, si estira una peça De roba perquè hi ha una joguina a sobre que vol agafar però no hi arriba, ja Tenim una activitat de resolució de problemes: una activitat intel·ligent. Manipulant els objectes el nen desenvolupa la seva intel·ligència. Quan comença A caminar, aquesta possibilitat augmenta moltíssim. I el seu nivell Intel·lectual farà un salt gegantí quan, al final de l’etapa, adquireixi la Capacitat de llenguatge. Piaget esta convençut que el nen és capaç de resoldre Problemes, de ser intel·ligent, abans de ser capaç d’usar el llenguatge.

Ex 2 Piaget. Segona etapa

El tret dominant d’aquesta etapa és l’aparició del Llenguatge. El pensament (un dels trets de la intel·ligència) no neix de cop, Sinó que és un procés llarg que dura des dels 2 anys fins al final de l’etapa. Al començament, el pensament del nen es egocèntric, tot gira al seu voltant. Al Món, les coses són pensades i funcionen perquè ell les utilitzi. Aquesta Assimilació del món va acompanyada d’una intencionalitat en les coses. “la Lluna brilla perquè jo hi pugui veure a la nit”. També tenen la creença de que Totes les coses han estat fetes per les persones i no hi ha límits entre les Lleis o forces humanes i les naturals. D’aquesta actitud se’n diu Artificialisme. Totes aquestes característiques seran abandonades posteriorment Al llarg de l’evolució. En aquest estadi, els nens no tenen encara raonament Lògic, però el supleixen amb una intuïció espectacular i primitiva. Les Intuïcions són el pas previ a les operacions lògiques que més tard Desenvoluparà.     

Ex 3 Piaget. Tercera etapa

En complir els 7 anys, el nen comença a Demostrar un pensament lògic que completa el procés d’intuïcions de l’estai Anterior. Al mateix temps, el seu egocentrisme intel·lectual desapareix i és Capaç de distingir entre el seu punt de vista i el dels altres. Això permet una Visió del món més equilibrada i amb més possibilitats de comprendre’l. També Permet el treball comú, la cooperació, la discussió i el raonament amb els Altres, l’acceptació i comprensió de normes que fan possibles els jocs Organitzats, etc. Tot plegat provoca un procés d’intel·ligència. Piaget en diu socialització. L’element clau en la discussió amb els altres nens. El fet d’escoltar altres Punts de vista i intentar entendre les seves raons provoca la reflexió. El cas De l’atomisme de Demòcrit lliga amb les concepcions atomístiques dels nens. Per Exemple, si dissolem sucre en u got d’aigua i preguntem què se n’ha fet del Sucre, observem les següents respostes. Per un nen de menys de 7 anys, Simplement el sucre ja no hi és. Però per un de més de 7 anys, el sucre es al Got i s’ha barrejat amb l’aigua o bé s’ha trencat en trossets que són dins L’aigua. Cap als 9 o 10 anys el nen tindrà encara més noció del que a passat i Per tant la seva explicació serà més desenvolupada. / El progrés més Espectacular que construeix el pensament durant aquesta etapa és el pas de les Intuïcions a les operacions concretes. Una operació és qualsevol acció que Impliqui reunir, organitzar o classificar sèries d’objectes. És allò de sumar Pilotes i no números. També podran fer i raonar l’estructura sil·logística Bàsica: “si A=B i B=C, aleshores A=C”. L’esquema intel·lectual que costa més D’adquirir és el que Piaget anomena reversibilitat. La reversibilitat és Fonamental per a les operacions matemàtiques. Aquest esquema es construeix Precisament al mateix temps que la socialització: el fet d’haver d’admetre Altres punts de vista.

Ex4 Piaget. Quarta etapa

El darrer canvi i en l’àmbit del pensament que s’esdevé a La ment de l’infant és el pas del pensament concret al pensament abstracte. Fins als 12 anys són concretes, és a dir, sempre fan referència a objectes que Poden ser manipulats. Però a partir d’aquesta edat, poden fer operacions sense Tenir els objectes al davant. D’aquest raonament, se’n diu formal o hipotètic i Deductiu. L’exemple clàssic és el següent raonament: l’Eva té els cabells més Foscos que L’Anna. L’Eva es més rossa que la Núria. Qui te els cabells més Foscos? Un nen de 10 anys, malgrat que és capaç de fer una sèrie de colors, Contestarà que l’Anna és més morena perquè suposa que l’Eva i la Núria són Rosses.  Només podria resoldre el Problema si tingués al davant les 3 noies: pensament concret. Un adolescent, en Canvi, pot resoldre el problema de manera hipotètica i formal, sense cap necessitat De veure les noies i fins i tot sense cap necessitat que existeixin. Aquesta Etapa seria l’inici de la maduresa del pensament, i la persona serà capaç D’usar el pensament formal per preveure i interpretar l’experiència i al mateix Temps tenir una millor comprensió global del món.

Ex 6 Adquisició i extinció del reflex Condicionat. Generalització i discriminació d’estímuls

Adquisició I extinció del reflex condicionat: El gos que utilitza Pavlov en l’experiment és l’exemple Típic d’adquisició d’un reflex condicionat. Si cada vegada que fem sonar la Campana (estímul condicionat = EC), deixem de presentar el menjar (estímul Incondicionat = EI) no es produirà el condicionament i com a conseqüència el Gos reaccionarà cada vegada més dèbilment davant l’EC, fins al moment en què en Sentir la campana ja no salivarà:

El Condicionament s’haurà extingit

Les respostes condicionades, però, no S’esborren del tot. Pavlov ja va observar aquest fenomen, que s’anomena Recuperació espontània. El mateix ens passa a les persones quan després d’una Temporada llarga ens trobem que em de tornar a practicar una habilitat, com per Exemple anar amb bicicleta. Però com que el condicionament no a desaparegut del Tot, al cap d’un temps tornem a pedalar correctament. / Generalització i Discriminació d’estímuls: Pavlov encara va estudiar més mecanismes de Condicionament. Dos d’aquests mecanismes són la generalització i la Discriminació d’estímuls. La generalització d’estímuls es produeix quan una Resposta condicionada es fa extensiva a elements que tinguin característiques Similars a l’estímul condicionat. Si en l’experiment de Pavlov el so de la Campana era una mica greu o una mica més agut, l’animal reaccionava de forma Similar, és a dir, salivant. Havia creat una generalització d’estímuls. /  De manera paral·lela al procés de Generalització, es produeix un procés de discriminació. Consisteix en la Capacitat de distingir entre l’estímul condicionat original que ens provoca L’acte reflex condicionat i els estímuls condicionats que se li assemblen. Per Exemple, quan en una revetlla veiem les galindaines de color vermell, no pensem Pas en situacions d’alerta, ni de prohibició. Ben al contrari, formen part d’un Ambient que convida a passar-s’ho bé.

Ex 8 Condicionament instrumental. Thorndike i Skinner

Thorndike introduïa un gat famolenc en una Gàbia i situava el menjar a l’exterior. A l’interior de la gàbia hi penjava una Petita anella que si es pressionava s’obria la porta de sortida i el gat podia Satisfer la seva fam. El gat anava fent proves i ho tocava tot per intentar sortir. Casualment tocava l’anella i aconseguia obrir la porta i menjar. Es repetia L’experiment i cada cop el gat tardava menys a tocar l’anella. Thorndike va Concloure que els animals i les persones actuaven per mitjà de l’assaig i L’error com a forma d’aprenentatge. A aquesta conducta la va anomenar llei de l’efecte.
/ Així doncs, mentre Que en el condicionament clàssic l’esquema temporal és estímul-resposta, en el Nou model és a l’inrevés. / Skinner va crear la “caixa de Skinner”, una gàbia En la qual hi ha una palanca que si es prem cau menjar a l’interior de la Gàbia. El subjecte, un ratolí per exemple, tancat en una gàbia, després D’alguns moviments espontanis, prem casualment la palanca (una resposta) i Després d’aquesta acció rep una bola de menjar (el reforç). Si no hi ha Resposta, no hi ha estímul. Aquest depèn de la conducta de l’animal. / La Resposta no és, per Skinner, una sèrie de moviments d’un organisme, sinó el que Ell anomena un acte o operant, que produeix un efecte determinat sobre el medi. Hi ha una realimentació entre operant i medi.

Ex 9 Condicionament instrumental per reforçament positiu i per càstig

Reforçament Positiu:

És un tipus de condicionament que provoca una Conducta que s’obté a través d’un estímul positiu. Un reforç positiu és un Premi que incrementa la probabilitat de que la conducta es repeteixi. Quan nen O una nena passa d’emetre sons a auricular una paraula (com papa o mama) la Reacció positiva de l’ambient, el premi, provoca un reforçament d’aquesta Conducta. Com a resultat, l’infant tendirà a repetir les paraules. En l’exemple De la caixa de Skinner el reforçament positiu era el menjar. Els tipus de Reforçaments positius poden ser primaris, biològics o bé secundaris.

Càstig:

Aquest procediment consisteix en la presència d’un reforç negatiu o Desagradable. És el contrari de la llei de Thorndike. En la caixa de Skinner es Considera càstig quan prémer la palanca va seguit d’un estímul negatiu, per Exemple un petit corrent elèctric. En la vida quotidiana, el reforç negatiu Seria una escridassada dels pares o dels amics. El càstig té com a finalitat Extingir les conductes.

Ex 10 Condicionament instrumental per omissió i reforçament negatiu

Omissió del Reforç:

És una forma de càstig que consisteix a retirar l’estímul Positiu d’una conducta. L’objectiu de l’omissió i el càstig és provocat per L’extinció de la resposta. Si hem condicionat un ratolí a prémer la palanca per Obtenir el menjar i a partir d’un moment concret no s’ofereix el menjar, la Conducta de prémer la palanca tendirà a desaparèixer. Amb aquet tipus de Condicionament aconseguim l’extinció de la conducta.

Reforçament negatiu:

El mecanisme de reforçament negatiu es complex. Perquè es produeixi cal que la Persona rebi un estímul negatiu constant i que només el pugui vèncer amb una Conducta. Aquest estímul desagradable és el reforçament negatiu que provoca que Es dugui a terme la conducta. Per exemple, imaginem un pare el fill del qual Plora, marraneja i crida constantment perquè vol que li compri un gelat: els plors Del nen són l’estímul negatiu que provoca la conducta del pare de comprar el Gelat.