La reestructuració dels espais industrials

Ciutat I urbanització

Les Ciutats són llocs on es concentren la població, les activitats i Els serveis. Per tant, acompleixen unes funcions bàsiques. Al llarg De la historia els espais urbans han tendit a concentrar-se cada Vegada més en uns punts i eixos del territori intensament Urbanitzats. Fins al Segle XVIII, la major part de la població vivia Al camp dedicada a activitats com l’agricultura i la ramaderia. A Partir del Segle XVIII i XIX aquesta situació va canviar com a Conseqüència de les transformacions introduïdes per la Revolució Industrial. El creixement de les ciutats es farà imparable, Provocant un canvi radical dels models de ciutat preexistents

1. Criteris per definir la ciutat:

• Nombre D'habitants.- A Espanya, una ciutat és qualsevol nucli a partir de 10.000 habitants.

• Concentració De l'hàbitat, la densitat i la continuïtat.- La concentració de L'hàbitat i la densitat de població és pròpia del medi urbà.
Avui dia però es donen situacions confoses en els dos medis.

• Activitat Econòmica.- La ciutat es caracteritza per la diversitat de les Activitats econòmiques.

• Influència Territorial.- Es converteix en un centre de poder, de creativitat i D’oportunitats.

• Arquitectura I urbanisme.- Edificis alts i avingudes amples i llargues.

• Estil De vida.- El medi urbà es caracteritza per la tolerància i el Dinamisme.

• Concentració De funcions determinades per les activitats i les professions dels Seus habitants.

2. Els agents socials urbans.- Són totes aquelles persones, grups de Ciutadans i institucions que intervenen, d'una manera o d'una altra, En la creació i la producció d'espai urbà.

• Els Propietaris del sòl urbà que poden esdevenir promotors immobiliaris Quan construeixen.

• Els Empresaris industrials i de serveis destaquen en la transformació de Les ciutats.

• Els Ciutadans intenten satisfer les necessitats bàsiques: habitatge, Transport, educació, sanitat i oci. Tenen més força quan S’organitzen en moviments socials urbans o associacions de veïns.

• Els Poders públics han de complir un paper arbitral perquè S’encarreguen de l’organització social de la ciutat i han de Vigilar per l'interès general mitjançant els plans urbanístics: PGMOU (Pla General Municipal d’Ordenació Urbana), Paí (Pla D’Actuació Integrada), etc.

3.- L'ESPAI URBÀ: ESPECULACIÓ, VALOR D’ÚS, VALOR DE CANVI

·L’especulació Urbanística consisteix a aconseguir el màxim benefici econòmic D’una propietat o un terreny urbà venent-los més cars que el seu Preu de compra.

·L’edificabilitat és la quantitat de metres quadrats que està permès construir en Relació al terreny disponible.

·L’ocupació Correspon als metres quadrats que la legislació permet ocupar en la Construcció del solar.

·L’Oficina D’Urbanisme dels ajuntaments marca l’edificabilitat i l’ocupació Dels solars i l’alçada màxima dels edificis

4- L’urbanisme i l’ordenació del territori

L’urbanisme I l’ordenació del territori són el conjunt de procediments Tècnics i polítics que tenen com a objectiu posar ordre al Desenvolupament urbà d’un territori, una ciutat o un poble.

• És Pretén corregir els dèficits i els conflictes existents .

• Planificar, Preveure i orientar l’evolució de la ciutat donant les pautes Necessàries per un ús racional, equilibrat i just del sòl urbà.

En Funció de la seva dimensió tenim:

·Els Plans territorials: que afecten les comarques , les regions o els Països sencers i marquen les grans línies de desenvolupament i Transformació del territori, incloses les ciutats, o una part D’aquest, litoral, zones d’especial protecció, etc., Infraestructures , serveis, carreteres.

·Els Plans urbanístics són documents tècnics (Espanya) amb una dimensió Política i legal, a partir dels quals es classifica i valora Econòmicament el sòl. Aquestes propostes permeten regular el Creixement i l’evolució de la ciutat (definició de llocs, pautes, Ritmes d’expansió, renovació de barris, resolució de problemes).

5. La morfologia urbana: El plànol de la ciutat

A Cada època històrica i en funció de les necessitats, s’han Establert ciutats en emplaçaments i localitzacions concrets. Aquesta Dinàmica històrica està vinculada amb la funció per a la qual van Ser creades (control militar, polític, control de nusos de Comunicació …) A partir dels plànols i l’entramat urbà o trama Urbana (disposició del conjunt de carrers, places i avingudes d’una Ciutat), podem analitzar i comprendre la seva forma, morfologia i Quina ha estat la seva evolució històrica i la seva situació Actual. Les necessitats dels habitants i per tant, les funcions Urbanes, han determinat la morfologia urbana, això ens permet Identificar cada plànol urbà amb una època concreta.

·Plànol Irregular: • Coincideix amb la zona antiga de la ciutat i s’ubica Històricament a la ciutat preindustrial. • Model de ciutat, amb un Origen ROMà o medieval, estava envoltada de muralles, encara avui en Dia en podem resseguir el seu traçat a moltes ciutats (Tarragona, Lugo, Cáceres, Granada, Ávila). • Creixement urbà molt limitat. • Disposició caòtica dels carrers sense cap ordre determinat (carrers estrets i irregulars). • L’absència de planificació Era el resultat d’una ocupació funcional del terreny resseguint Els accidents físics com turons i rius. • Actualment acostumen a Ser zones d’interès turístic, amb escassa funció residencial.

PLÀNOL ORTOGONAL DE RETÍCULA O EN QUADRÍCULA :Morfologia pròpia de finals Del Segle XIX i començaments del XX. Es va utilitzar en els Projectes d’ampliació de les ciutats, un cop alliberades de les Muralles. Es troben al voltant dels nuclis històrics , s'anomenen Eixamples. La seva principal funció urbana és la d’espais Residencials per a les classes mitjanes . Avantatges: el traçat és Racional, entenedor i ordenat, amb carrers amples i airejats. La Circulació és fàcil. Inconvenients: la circulació és lenta Especialment en trajectes transversals. Per facilitar-la s’obren Vies en diagonal que permeten travessar de forma més ràpida la Quadrícula.

El Més conegut dels eixamples d’Espanya és el de Barcelona, Construït i dissenyat per Ildefons Cerdà al 1863, que va dissenyar Un plànol rigorós i precís que donava resposta a les necessitats De la ciutat. El quadrat d’or representa un projecte pioner de L’urbanisme modern al dissenyar una ciutat articulada amb carrers Amples i espais verds. El pla de Cerdà es basava en una gran xarxa De carrers perpendiculars i travessers, tots ells uniformes, excepte Dues vies esbiaixades superposades (la Diagonal i la Meridiana) i la Gran Via de les Corts Catalanes. El punt on es trobaven aquests eixos Era el gran centre de comunicacions de l’Eixample, on es preveia Construir una gran plaça, la de les Glòries Catalanes.

PLÀNOL RADIOCÈNTRIC (RADIAL): Hi ha un edifci al mig y condiciona la Construcció y el creixement del voltant de la ciutat.Avantatges: Permet la centralització de serveis i activitats en una zona ben Comunicada : el centre. Desavantatge: dificultat de comunicació Entre les diferents parts de la ciutat (especialment entre els Carrers radials i concèntrics). Tenim am moscou a París..

La Morfologia urbana al Segle XX

El Segle XX, veurà el disseny de dos models bàsics de l’arquitectura I l’urbanisme contemporanis: La ciutat jardí: l’urbanista anglès Ebenezer Howard intentarà superar la problemàtica de les ciutats Industrials amb un plantejament innovador, la seva proposta es basava En la construcció de carrers irregulars que integressin habitatges De tipus unifamiliar amb pati i jardí. L’objectiu era planificar Una ciutat autosuficient amb activitats productives, serveis, Equipaments. La dimensió s’havia d’ajustar als 30.000 habitants Per tal de garantir el sentiment de comunitat i facilitar el contacte Amb la natura. En el projecte els edificis públics estaven situats Al centre, envoltats per un parc, la zona residencial al voltant del Centre, i a la perifèria s’hi situaven les fàbriques connectades Pel ferrocarril, més enllà d’aquesta zona l’àrea rural. Econòmicament tots els habitants eren part de la comunitat, pagaven Un lloguer pel seu habitatge que era reinvertit en la ciutat. El seu Projecte inicial es va pervertir i a Gran Bretanya es van construir Urbanitzacions de segona residència, buides de contingut (sense Serveis ni activitats productives) i amb una ocupació excessiva D’espai i molts cops en espais d’interès natural. Als Estats Units aquest model, anomenat suburbia forma un contínuum urbà de Baixa densitat que pot arribar a unir ciutats i que obliga als seus Habitants a fer grans desplaçaments, amb vehicle particular, per Arribar a la feina o a qualsevol altra activitat.
Actualment s’han Convertit en ciutats dormitori. A Espanya, el model ha estat adoptat Modernament esdevenint un entramat urbà dispers, aïllat i Convertint-se en àrees urbanes de baixa intensitat en ocasions molt Problemàtiques. El model actual de cases adossades en són un Exemple alterat d’aquest model urbanístic.

LES FUNCIONS URBANES

Les Funcions urbanes condicionen la utilització de l’espai urbà i es Defineixen en base a la utilitat (ús i activitats) que s’hi Realitza (residència, feina, transport, lleure, consum

·funció Comercial

La Tendència actual d’aquesta funció a les grans ciutats és L’especialització interna, amb barris on predomini una activitat Concreta, com la Illa de Manhatan (Nova York) amb un sud dedicat a Les activitats financeres i un nord a l’oci i el lleure.

·funció industrial

Una De les funcions més importants històricament. Actualment les Activitats industrials més contaminants i sorolloses s’han Traslladat als polígons industrials o parcs tecnològics, tot i que Encara hi podem trobar activitats poc contaminants, amb poc consum Energètic i amb poca necessitat d’espai

·funció Administrativa i de serveis

Activitats Terciàries presten serveis : financers, culturals, lúdics, Educatius, d’administració pública companyies privades On se Situen ? En les parts més cèntriques del nucli urbà: - Centre Històric i eixample - Zones modernes de nova creació CBD (Central Busines District, exemple el 22@Barcelona) A Barcelona al igual que a La majoria de les ciutats europees es troben en diferents llocs (l’avinguda Diagonal entre la zona universitària i la Pl. Francesc Macià, l’eix que uneix la Torre Agbar amb la Torre Mapfre o el Passeig de Gràcia amb Pl. Catalunya

·funció Residencial

Es Distribueix per tota la ciutat però pot ser escassa a la zona Central i inexistent a les zones industrials. Presenta una segregació Espacial relacionada amb els diferents nivells de renda Els barris Antics , habitats per població de classe baixa o marginal(gent gran , immigrants, etc.) Les perifèries urbanes Les zones suburbials (barris obrers) generalment amb escassa o nul·la planificació Urbanística i amb importants mancances de serveis. Les àrees Suburbanes (zones residencials de classe alta o mitjana , amb bons Serveis i comunicacions) Eixamples: edificats durant els segles XIX i XX, encara conserven la seva funció residencial, tot i que com a Conseqüència de que les classes altes que els ocupaven s’han Desplaçat a zones residencials

GRAFIC

Es Tracta dún grafic de columnes agrupades. El n dimigrans es molt Levat al A, i baix als altres. El nivell de renda es alt al b baixos Als altres. El preu dabitatges es lt al B.

-El Districte benestant és el districte B(Sarrià-Sant Gervasi) . Ho Mostra clarament l’elevat nivell de renda i preu de l’habitatge, Així com l’escassa presència d’immigració estrangera, en General d’escàs poder adquisitiu. -El districte corresponent a un Barri de població treballadora és el districte C(Nou Barris), com Ho mostren els valors menors de nivell de renda i preu de L’habitatge, així com un valor mitjà de població estrangera. -El Districte corresponent a un centre històric degradat és l’A (Ciutat Vella), amb un fenomen característic dels cascos antics com és l’elevada presència de població immigrada – que es Reflecteix en un reduït nivell de renda- però al mateix temps un Preu de l’habitatge mitjà-alt que mostra la demanda creixent per Part de persones d’alt poder adquisitiu.

CONCEPTES

Funció Urbana: Cada una de les ocupacions dels habitants d’una ciutat, amb Les quals es desenvolupa la vida urbana. Aquesta activitat es Realitza dins de la ciutat o a la regió sobre la qual la ciutat Exerceix la seva influència i, per tant, deixen la seva empremta en El paisatge urbà. Especulació immobiliària: És l’obtenció D’elevats beneficis mitjançant la compravenda de béns immobles. Edificabilitat: Volum de construcció permès pel pla urbanístic; Quantitat de cases o pisos que es poden construir en un solar Determinat. Pla urbanístic: Són instruments tècnics que comprenen, Generalment, una memòria informativa sobre els antecedents i Justifica l’actuació proposada, unes normes d’obligat Compliment, plans que reflecteixen les determinacions, estudis Econòmics sobre la viabilitat de l’actuació i ambientals sobre Les afectacions que provocarà. Sòl urbà: Sòl construït i Urbanitzat, que té carrers traçats i amb subministraments d’aigua, Electricitat, clavegueram, etc. És la part de la ciutat que javeiem Edificada o bé que ja disposa de tot el que és necessari perquè S’hi pugui construir. Hinterland: Àrea d’influència d’una Ciutat sobre el territori circumdant. Quant més rang urbà tingui la Ciutat, més gran serà el seu hinterland

En El món actual podem distingir tres models de ciutats: Les ciutats Europees. Les ciutats nord-americanes. Les ciutats del Tercer Món.

1. Ciutats Europees: habitagtes suburbans, cinturo industrial, area residencial Moderna, eixample, area de negocis, centre historic.

2. Ciutat Nordamericansa: barris residencials, industria, centre de negocis, Barrios residencials

3. tercer Mon:

L’evolució I el planejament de les ciutats catalanes

• 1833: Divisió territorial espanyola que va afavorir el desenvolupament de Les capitals de província: Girona, Tarragona i Lleida.

• Procés D’urbanització desigual: localitats rurals van quedar estancades, I les industrials, comercials i enllaçadés amb el ferrocarril van Tenir gran expansió: Terrassa, Vilanova i la Geltrú, Barcelona ...

• Mitjans Segle XIX: construcció d'eixamples

• Finals Del Segle XIX 43% de la població catalana ja era urbana. Causa: la Industrialització va fer progressar les ciutats tèxtils (Barcelona, Sabadell i Terrassa), i les comercials o costaneres(Mataró, Badalona).

• Procés D’urbanització desigual: localitats rurals van quedar estancades, I les industrials, comercials i enllaçadés amb el ferrocarril van Tenir gran expansió: Terrassa, Vilanova i la Geltrú, Barcelona ...

• 1930 La població urbana supera el 50% i va arribar al milió d’habitants.

• 1960: Inici d'un període de creixement urbana a Barcelona i la seva àrea Metropolitana per l’arribada de població immigrada de la resta D’Espanya que va provocar la urbanització sense planificació de Zones de la perifèria urbana.

• 1975: Inici d'una etapa regressiva de Barcelona ciutat i la seva àrea D'influència més immediata, amb pèrdua de població fins a final Del Segle XX. Creixement de les ciutats que l’envolten.

• Segona Dècada del Segle XXI Barcelona torna a créixer en part per L’increment demogràfic vinculat a la immigració.

• Els Darrers 30 anys, estancament i pèrdua de població a moltes ciutats Grans i mitjanes a favor de les localitats més petites. Canvi de Tendència impulsat per: - L’evolució del mercat de l’habitatge - L’augment en la motorització - La millora generalitzada de les Infraestructures. Les principals conseqüències de la dispersió Urbana territorial a Catalunya són: – Increment de l'ocupació del Sòl. – Augment del cost dels serveis i del consum energètic. – Fragmentació dels espais naturals i l'empobriment dels valors Paisatgístics. – Especialització funcional de barris en relació Amb la seva ciutat o àrea urbana. Els usos residencials, comercials , productius i d’oci han tendit a separar-se sobre el territori. – Increment del nombre de desplaçaments i necessitat de desenvolupar Encara més els mitjans i les xarxes de transport, particularment la Xarxa de carreteres.