Redaccions en català

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,28 KB

 

L’origen de la llengua:


Imperi ROMà à llatí (clàssic i vulgar, aquest últim donarà origen al català).

Substrat: influència que rep el llatí, abans de l’aparició del català. Iber, Grec, Celta, Basc i Fenici.

Superstrat: La influència que rep el català d’altres llengües després de la seva aparició.

Llengües germàniques, occità, àrab, Aragónès, castellà.

Segle IV: el llatí va evolucionant, al segle VIII, és quan més evoluciona  (neix el català).

Segle XII: primer llibre escrit en català (Forum Iudicum, “Llibre jutge”). Finals del Segle XII: Homelies d’Organyà.

Poesia trobadoresca:


SS. XII –XIII à Occità (els poetes occitans escrivien en occità i no en català

Motius: proximitat geogràfica (OCCITÀNIA), llaços polítics (Catalunya-occitanià). Ramón Berenguer i

Dolça de Provença es casen, s’uneix Catalunya amb occitània. Semblança de les llengües. Prestigi

 de la poesia trobadoresca.L’any 1213, batalla de Muret, on Catalunya va perdre Occitània (pernada).

L’art poètic dels trobadors:

Poeta à llatí, obadors à Occità oglar à Occità (recitava les poesies del trobador); estava l’èpic que

contava poesia llegendària i el líric, que recitava poesia amorosa.

Amor cortès;


provè de la cort: On s’imitava la societat feudal: Fidelitat del vassall à senyor feudal. Senyor (trobador) à fidelitat à Dama.

Característiques:


La dona (midons) és casada. Els acusadors (llausangers alerten al marit de la infidelitat). El marit (gilós), el pseudònim

 (Senhal) que amaga la identitat de la dama, Trobador enamorat (el vassall de la dama).

Tipus de poesia trobadoresca:


troba leu (-dificultat) i troba alos (més complex)

Temàtica: Canço à amor Sirventès à propaganda ideològica Plany à lleoança a un mort Pastorel·la à diàleg cavaller – pastora

Alba à dos amants que s’han de separar després de passar la nit junts. Robadors catalans més importants: Guillem de Cabestany,

Guillem de Berguedà, Ramón Vidal de Besalú i Cerverí de Girona.

Ramón Llull:


Vida:


Palma (1232/5 – 1316), Procedència catalana (Barcelona), instal·lats en la seva família el 1231. Era senescal del rei Jaume; es va casar en Blanca Piceny.

1265 à Revelació de Ronda (aparició de Jesucrist, que li va dir que abandonés la família, els amics i la feina. A partir d’aquí es dedica a: Conversió dels infidels, composició de llibres per defensar l’ideal cristíà i difondre’l. Es dedicarà a la creació d’escoles per al ensenyament de llengües orientals (l’àrab per als missioners).

Obra:


va escriure 243 títols; on usa el llatí per entendre’s amb Europa, l’Àrab per entendre’s amb els infidels, l’Occità per a la poesia, i el Català (usat en la major part de la seva obra)
.

Va ser el primer en servir una llengua ROMànica per parlar de Ciència (medicina, física, teologia i astrologia).

Tota la seva obra té una finalitat (didàctica) i no és el simple esbargiment (diversió), com s’entén en l’actualitat la literatura.

Parts de la seva obra:


-Prosa filósòfica: exposa la seva teologia.

+ L’arbre de la ciència. Els arbres d’un bosc que contenen tota la saviesa humana.

-Obra didàctica i religiosa: Ensenya els preceptes religiosos:

+Llibre de l’ordre de cavalleria: explica com ha de ser un bon cavaller cristíà.

Obra narrativa:


Lo romanç d’Erasme Blanquerna (1278); 8 llibres: narra la vida exemplar de Blanquerna. Fraire- abat – papa – ermità (estadis de càrrecs eclesiàstics). Representa la vida urbana – els pagesos.

Obra mística:


Llibre d’Amic i amat: escrit en versicles. Diverses històries independents. N’hi ha una per a cadascun dels dies de l’anys.

Poesia:


Desconhort; 828 alexandrins.


Les Grans Cròniques:


Histografien l’època de plenitud de la Catalunya medieval.

Gran coneixement de la Catalunya d’aquella època. Coneixem fins i tot els detalls. Justifiquen les polítiques reials. Narra fets contemporanis dels autors.

1a Crònica: llibre dels feïts


Autobiografia dels finals del Segle XIII – Jaume I (regnat); que coordina la redacció.

Conquesta País Valencíà i Illes Balears.

El rei apareix com un heroi. Però també mostra la seva vida més privada i íntima.

Llenguatge, viu i refranys. Cada personatge parla la seva llengua; àrab, català, occità, castellà i Aragónès.

2a Crònica: Bernat Desclot (1283-1288)


Possiblement, fou un escrivà rossellonès

Narra les festes dels reis (Rei Alfons I – Pere III el Gran)

Molt documentada ( l’autor té accés als documents oficials); es fa referència a cartes reials, a ordes i instàncies.

Parla de la seva experiència.

Expansió catalana cap a Itàlia.

3a Crònica: Ramón Muntaner


Nasqué a Peralada el 1265 i morí a Eivissa el 1336.

Narra la historia des de Jaume I (1207) fins la Coronació d’Alfons III, el Benigne (1328).

Sobretot es va dedicar a relatar el regnat de Jaume II, el just.

Es basarà força en l’experiència de Ramón Muntaner.

Vol deixar molt clar que només vol explicar “allò que ell ha vist” o “allò de que ell ha estat testimoni”.

Defensa dels reis catalans; distingits per Déu.

Màxima expansió catalana. (Sicília, Calàbria i Neopàtria); almogàvers (exèrcit mercenari).

Va ser escrita per ser llegida en veu alta.

Es refereix als Oients amb el nom de Senyors.

Llenguatge viu i col·loquial (pròxim al poble).

Utilitza molts refranys i girs populars (Què us diré? ).

4a Crònica. Pere, el Cerimoniós


Escrita per Pere, el C. (1319-1387).

Abraça el regnat de Pere i el seu pare, Alfons, el Benigne.

Pretén justificar la política reial.

Utilitza documents de tot tipus i la memòria del rei o dels seus col·laboradors.

Ús de llenguatge més pobre que en les altres cròniques.

Entradas relacionadas: