Redaccion la fal·làcia naturalista

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,56 KB

  • Fal·làcia ad populum ("al poble"): té lloc quan en un argument s'ometen les raons pertinents que poden portar a l'afirmació o rebuig de la seva conclusió i, al contrari, s'utilitzen i s'invoquen, com a raons, fets o circumstàncies (suposats o reals) amb l'única finalitat d'excitar els sentiments i emocions de l'auditori. Una subespecificació molt habitual és l’anomenat argument ad misericordiam, utilitzat per inspirar compasió i obtenir a través d’ella l’assentiment. També es pot produir l’efecte passional d’aprovació o desaprovació a través d’allò que s’anomena sofisma patètic, que consisteix a utilitzar termes carregats de connotacions positives o negatives per causar efectes en l’auditori (p.E. Una persona refereix l’avortament com un assassinat, uns terroristes com moviment polític llibertari, una opció política com a veu del poble, etc.).

  • Fal·làcia ex populo (“des del poble”): consisteix a donar suport a una conclusió pel simple fet que una majoria de gent està d’acord o és una opinió comunament acceptada. També es considera quelcom rebutjable perquè s’al·lega que tothom ho rebutjaria. Altres noms per refererir-se a aquesta fal·
    Acia són argumentum ad numerum o també veritat per consens.

  • Fal·làcia ad verecundiam ("a l'autoritat"): es dóna quan es recorre al sentiment de respecte o admiració que es té cap a aquesta autoritat per obtenir així l'assentiment d'una conclusió. S’apel·la a una autoritat que no està ben vist de discutir o a la qual es guarda reverència, p.E. tothom sap que...; fins i tot un nen s’adonaria que... Així es pot protegir un dogma, fent sentir la vergonya de refutar una autoriat incontestable, tot buscant el silenci de l’interlocutor. Nosaltres podem recórrer de forma legítima al criteri d'autoritat per fonamentar les nostres afirmacions sempre que acudim a un expert en la matèria. Cometem la fal·
    làcia també quan la persona a qui s'atribueix l'afirmació no és cap especialista o entès en la matèria, no té valor per molt eminent que pugui ser en altres assumptes. Així parlem de falsa autoritat
    . Això ocorre en molts anuncis on surt un individu indeterminat amb bata blancarecomanant una pasta de dents o on es parla que “recents estudisdemostren” que tal crema elimina les arrugues i els símptomes de l’edat.

  • Fal·làcia ad ignorantiam ("a la ignorància"): es caracteritza pel fet de pretendre que una cosa és falsa perquè no se'n sap d'ella o perquè no s'ha provat la seva veritat.

  • Fal·làcia de petitio principi


    : Ocorre quan en la nostra demostració ens recolzem precisament en allò mateix que intentem demostrar, entrant així en una estructura reflexiva o cercle viciós. També ocorre quan es dóna per suposat quelcom que no ha estat provat o és només opinable i que, per tant, no s’ha d’acceptar, p. E. no es pot discutir la superioritat moral de l’esquerra perquè és el seu caràcter diferencial.




Entradas relacionadas: