Recursos Literaris i Lingüístics: Guia Completa
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en catalán con un tamaño de 7,04 KB
Recursos Literaris i Lingüístics
La Narrativa
Definició d'Història
En el context de la història com a ciència, entenem per història la disciplina que explica els fets relacionats amb el passat humà. No obstant això, en literatura, quan parlem d'història ens referim a la narració d'uns fets que, tot i semblar reals, han estat inventats. Per això diem que la narració és una història de ficció.
Ordre Lineal
L'ordre lineal és la forma més habitual de presentar els fets d'una narració. La història progressa seguint aquest esquema:
- Plantejament: Està format per la situació inicial: es presenten els personatges, se situen en un lloc i en un temps determinats i es planteja un projecte que aquests volen realitzar.
- Nus: La situació inicial es complica amb l'aparició d'un conflicte, que constitueix el motor de l'acció: els personatges intenten resoldre'l per poder realitzar el projecte inicial.
- Desenllaç: L'acció desemboca en una situació final: es resol el conflicte amb l'èxit o el fracàs dels personatges.
Ordre No Lineal
Sovint l'autor organitza la seva narració alterant l'ordre temporal dels fets. Bàsicament hi ha dos procediments per fer-ho:
- Retrospecció: que és un salt enrere o al passat (flashback). És quan el narrador interromp el relat i retrocedeix en el temps per contar fets passats que el lector desconeix. És un recurs que s'utilitza sovint per recuperar un passat que expliqui el comportament, caràcter i les circumstàncies actuals dels personatges.
- Anticipació: que és un salt endavant o al futur (flashforward). És quan el narrador anuncia uns fets que encara no s'han produït.
Recursos Lingüístics
Diccionari Bilingüe
El diccionari bilingüe és aquell que ens tradueix les paraules i les expressions d'una llengua a l'altra.
Interferències Lingüístiques
L'ús habitual de dues o més llengües pot provocar fàcilment interferències lingüístiques, és a dir, la substitució de la paraula adequada per l'equivalent a una altra llengua. També es poden produir en l'ús de locucions, les frases fetes, els refranys, les estructures gramaticals...
Exemples: enfermetat = malaltia, menys mal = sort, res que veure = res a veure, s'ha donat compte = n'ha adonat.
Interjeccions
Les interjeccions són paraules o locucions invariables, característiques de la llengua oral i del registre col·loquial, que expressen l'actitud i els sentiments del parlant o bé ajuden a establir la comunicació entre el parlant i l'oient. Poden ser de dos tipus:
- Interjeccions pròpies: Són formes simples, del significat poc precís, que només poden actuar com a interjeccions (ai, ui, oh, apa, ecs...).
- Interjeccions impròpies: Són noms, verbs, adverbis o locucions que s'utilitzen com a interjeccions (alerta, bon dia, som-hi, endavant, Déu n'hi do).
Les interjeccions, segons la funció comunicativa bàsica que manifesten, es poden classificar en tres grups:
- Interjeccions expressives: Manifesten sentiments del parlant, positius (alegria, admiració, sorpresa...) o negatius (dolor, por, contrarietat, fàstic, incredulitat...).
- Pròpies: ah, ai, oh, ui, uh, ecs, uix, ca, apa, bah, oidà, pse, rai, xe, ah sí?
- Impròpies: Déu meu, llàstima, vaja, alça, no fotis, i ara, què dius ara, ves quin remei, ves per on, bufa, visca, que bé, merda, quin fàstic...
- Interjeccions d'incitació a actuar: Criden l'atenció de l'oient: l'avisen d'un perill, li ordenen una acció, l'animen a fer una cosa...
- Pròpies: ei, ep, eh, apa, au, alto, xit...
- Impròpies: escolti, perdoni, atenció, alerta, compte, vigila, auxili, silenci, amunt, endavant, va, vinga, som-hi, si us plau (sisplau)...
- Interjeccions de contacte: Són fórmules de relació social entre emissor i receptor (salutació, comiat, agraïment, felicitació, perdó, assentiment, desacord, etc...).
- Pròpies: ei, hola, au, apa, oi?, eh?, ah no...
- Impròpies: bon dia, adéu, a reveure, passi-ho bé, fins després, gràcies, de res, perdó, enhorabona, per molts anys, oh i tant, de cap manera, ni pensar-ho, d'acord, entesos...
Exclamacions
Les exclamacions expressen èmfasi i, per tant, sovint introdueixen les oracions de modalitat exclamativa (Renoi, que bé que ho fas!, Ep, vigila de no caure al precipici!).
Onomatopeies
Les onomatopeies són una classe especial d'interjeccions que imiten lingüísticament sons naturals o evoquen moviments d'objectes:
- Onomatopeies primàries: imiten sons naturals (bub-bub (gos); mèu (gat); piu-piu (ocell); atxim (esternut); ué (plor); ha-ha-ha, he-he, hi-hi (riure); rum-rum (motor); bum (explosió); tic-tac (rellotge); nyigo-nyigo (violí); cric-crac (mecanisme)...).
- Onomatopeies secundàries: evoquen sorolls de moviments (zas (moviment ràpid); pam (soroll d'un tret o d'un cop); pataplaf (caiguda); patatxap (caiguda a l'aigua); xip-xap (agitació d'un líquid); gloc-gloc (líquid sortint d'una ampolla); xano-xano (caminant a poc a poc); xup-xup (bull lent d'un líquid); zum-zum (remor sorda i contínua); zzz (mosquit)...).
Tot i ser considerades interjeccions, la majoria de les onomatopeies també poden funcionar com a noms (S'ha de deixar que el guisat faci el xup-xup durant dues hores). A partir d'algunes onomatopeies s'han format noms i verbs derivats (xiu-xiu --> xiuxiuejar, parlar en veu molt baixa).
Ortografia
Normes d'Ortografia
- Norma 1: Escrivim "b" davant d'una L i una R (blau, moble, branca, pobre; al loro!, savi).
- Norma 2: Escrivim "b" en les paraules en què alterna amb una "p" (sap --> saber, sabia, sabés, sabent; cap ---> cabre, cabem, cabessin, cabut).
- Norma 3: Normalment, escrivim "b" darrere d'una "m" (ambient, tomba, ambició; al loro!, tramvia).
- Norma 4: Escrivim "v" en l'imperfet d'indicatiu de la primera conjugació (caminava, trobava, arribava).
- Norma 5: Escrivim "v" en les paraules en què alterna amb una "u" (nou ---> nova, novetat, novíssim; blau ---> blava, blavor, blavíssim).
- Norma 6: Normalment, escrivim "v" darrere d'una "n" (canvi, convidar, enviar, minvar). Al loro amb: acabar, arribar, baf, basc, beina, bena, berruga, biga, bolcar, corb, embenar, mòbil, oblidar, rebentar, riba, saba, sabó, treballar, trobador, trobar, advocat, almívar, aprovar, avall, avet, avi, avorrir-se, avortar, bava, canvi, cavalcar, cavall, covard, espavilat, govern, gravar, haver, llavi, núvol, pavelló, rovell, savi, sivella, taverna, vaixell, vedell, vermell, vernís.