Recursos hídrics, polítiques hidràuliques i energies renovables

Conca hidrogràfica

Conjunt de terres i aqüífers que aporten les seves al curs dun mateix riu. Cabal fluvial: Quantitat daigua que travessa una secció dun riu en una unitat de temps. Crescuda: Augment del nivell daigua dun riu, llac, etc.Curs dun riu: Recorregut que segueix un riu. Estiatge: Disminució del cabal dun riu en una època determinada del any. Règim fluvial: Caudal que porta un riu al llarg de lany.

Vessants hidrogràfics

Conjunt de rius i afluents que desemboquen en un mateix mar. Vessant cantàbric (Devo), gallec (Miño), atlàntic (Duero, Tajo) i mediterrani (Ebre).

Recursos hídrics

Cossos daigua que hi han al planeta. Ho gestionen les confederacions hidrogràfiques, que estan adscrites al Ministeri dAgricultura, Alimentació i Medi Ambient. A Espanya els recursos hídrics disponibles són superiors a la demanda total. L'aigua esta desigualment repartit al territori.

Vessant cantàbric i gallec

Rius nombrosos, cabalosos, curts amb un nivell constant daigua (precipitacions). Sella, Narcea. Aller, Esva i Navia.

Vessant atlàntic

Rius extensos, amb sequera estival. Duero, Tajo, Guadiana i Guadalquivir.

Vessant mediterrani

Rius petits, amb desnivells. Estiatges a lestiu i pluges torrencials a la tardor. Ebre, Llobregat, Besos

Zones humides

Són ecosistemes considerats espais vitals per a la supervivència humana. Sostenen aliments, aigua potable. Atrauen ocells migratoris, són grans absorbidors de gasos defecte hivernacle. I a més, concerta bona part de la biodiversitat mundial. Gestió: tractat de Ramsar.

Polítiques hidràuliques

Usos aigua

Agrícola i ramader: De total de aigua disponible Espanya, el percentatge majoria usos agraris. Problema per la sostenibilitat de recursos hídrics: contaminació per adobs químics, pesticides i purins. Urbà i industrial: Demanda inferior al consum agrari. Indústries necessiten aigua per al procés de producció, però majoria la necessiten per la refrigeració per netejar. La previsió daigua per usos domèstics es prioritària, i es cal qualitat i potabilitat. Espanya, aquests subministres combinen aigües fluvials i aigua d'aqüífers. Problema està en èpoques de sequera. El control dels abocaments i l'obligació d'instal·lar depuradores als rius ha reduït la contaminació i millorada la qualitat de l'aigua.

Polítiques hídriques

Destinades a obtenir aiguaTransvasaments: Derivar l'aigua d'un riu a un altre. Fa falta obres hidràuliques que requereix obres d'enginyeria i bombaments cars. A més es perd molt d'aigua per l'evaporació. Dessalinització de l'aigua del mar: Aquestes plantes solucionen la demanda d'àrees deficitàries, però molt car i molta energia. Qualitat bona. Recuperació dels aqüífers: Es perforen els pous es bombeja l'aigua. L'extracció provoca dessecació total o parcial d'àrees lacustres i palustres. A àrees litorals, risc greu de salinització de l'aigua. Altre problema: contaminació d'aqüífers per zones urbanitzades. Plans de sanejament dels rius: Es sanejen els rius per millor qualitat de l'aigua i per tenir un bon estat ecològic. Requereix control abocaments industrials i urbans, i l'instal·lació de col·lectors i plantes depuradores.

Recursos energètics

Dèficit de recursos

L'augment del consum d'energia primària ha anat creixent amb la industrialització, la mecanització del camp, el desenvolupament les comunicacions i serveis, el creixment de la riquesa del país i benestar. Espanya es dependent des del punt de vista energètic, ja que no es pot autoabastir. Els plans energètics nacionals han tingut com objectiu reforçar les energies tradicionals, reduir el consum de petroli, diversificar les fonts d'abastament i intensificar la introducció d'energies renovables.

Laigua: recurs energètic

A les centrals hidroelèctriques s'utilitza la força de l'aigua per produir energia neta (no contamina i es renovable). Els embassaments asseguren la continuïtat dels salts de l'aigua i regulen el cabal dels rius. A Espanya l'energia hidroelèctrica que es genera es molt important.

Energies NO renovables

Es troben al planeta en quantitat limitada i amb el temps desapareixen, ja que hi ha consum i no producció.

Carbó

Amb la revolució industrial, el carbó va substituir la força de l'aigua per moure les màquines perquè oferia una energia més constant, més eficaç i no obligava a fer les fàbriques a les vores del rius. Més endavant, els hidrocarburs van fer acte de presència. Quan el petroli pujava, el carbó es demandava més, i qual el petroli baixava, el carbó perdia rellevància. La mineria del carbó va ser molt important a Espanya, encara que fos de poca qualitat. L'Estat ha procurat mantenir activa aquesta indústria, però tal de reduir la dependència energètica d'Espanya.

Petroli

Desprès de Segona Guerra Mundial, peotagonitzà el creixement econòmic dels països industrialitzats. La variació del preu ha produït trastorns econòmics greus, ja que repercuteix al sistema productiu: consum de bens i serveis i l'augment de l'atur. Espanya depèn totalment de l'exterior.

Gas natural

Mescla de gasos. Font d'energia important a Espanya. Espanya té reserves, però depèn de l'exterior. La seva demanda ha augmentat per la utilització d'electricitat i per l'ús domèstic i industrial.

Energia nuclear

Espanya disposa durani, però cal enriquir-lo, i això es fa fora. L'energia es genera amb una reacció nuclear; l'escalfor al contacte amb l'aigua fa moure uns grans generadors elèctrics. Avui es fa pel procés de fusió nuclear. Avantatges: el poder calorífic i el produir una enrgia neta. Desventatja: erill de fuites radioactives i difícil emmagatzematge de residus d'alt nivell de radiació. Car.

Energies renovables alternatives

Energia solar

Font d'energia gratuïta, neta i inesgotable. Gran potencial per la seva privilegiada situació i climatologia. Hi ha poques instal·lacions.

Energia eòlica

Utilitza la força del vent. Segon productor del mon d'energia eòlica. L'impacte ambiental fa que es plantegi la possibilitat de situar les properes instal·lacions al mar.

Biomassa

S'obté per combustió o fermentació de matèria orgànica. La natural s produeix espontàniament a la natura i la residual es compon de activitat agrícola, forestal, alimentària o ramadera.

Energia geotèrmica

Utilitza el calor de la terra. S'utilitza per subministrament d'aigua calenta als balnearis, l'ús domèstic i per calefacció hivernacle.

La mineria

Explotació de la mineria

La concentració empresarial i la innovació ha obligat a la reconversió de treballs en sector. La política minera espanyola en el marc de l'UE, té d'objectiu incrementar la competitivitat nacional, millorar el medi ambient i fomentar la recerca i el desenvolupament tecnològic. Això a portat al tancament de molts jaciments metàl·lics x d'altres més rendibles a l'exterior.

Mineria metàlica

Es troben en àrees del sòcol hercinià. S'utilitza en indústries de metal·lúrgia, química i de transformació. La mineria metàlica ha patit amb el tancament d'explotacions important de mines de ferro.

Mineria no metàl·lica

Es troba en formacions paleozoiques i en conques terciàries. Tenim una altra producció de sal (gemma i marina). Les sals potàssiques s'utilitzen com fertilitzants agrícoles i a indústria química.

Roques industrials

Extracció de pedreres x l'indústria química i a la construcció.

Catalunya

Conques hidrogràfiques

Oriental o conques internes: Rius amb vesant mediterrani gestionats per la Generalitat a través de l'Agència Catalana de l'Aigua. El Llobregat i el Ter recullen aigües de les serres prepirinenques i pirinenques. La resta, més petites en longitud, conca i cabal, tenen recorregut breu. Occidental o conques intercomunitàries: Ebre i Sénia vesant mediterrani. Garona vesant atlàntic. Gestionada per la Generalitat i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i Xúquer.

Demanda l'aigua

34% ús urbà i 55% agrícola. Els problemes d'abastiment de conques internes fan buscar solucions.