Recursos hídrics, polítiques i energies a Espanya

1.a. Conca hidrogràfica

Conjunt de terres i aqüífers que aporten les seves al curs d’un mateix riu. Cabal fluvial: Quantitat d’aigua que travessa una secció d’un riu en una unitat de temps. Crescuda: Augment del nivell d’aigua d’un riu, llac, etc. Curs d’un riu: Recorregut que segueix un riu. Estiatge: Disminució del cabal d’un riu en una època determinada de l'any. Règim fluvial: Caudal que porta un riu al llarg de l’any.

1.b. Vessants hidrogràfics

Conjunt de rius i afluents que desemboquen en un mateix mar. Vessant cantàbric (Devo), gallec (Miño), atlàntic (Duero, Tajo) i mediterrani (Ebre).

2. Recursos hídrics

Cossos d’aigua que hi ha al planeta. Ho gestionen les confederacions hidrogràfiques, que estan adscrites al Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. A Espanya els recursos hídrics disponibles són superiors a la demanda total. L'aigua està desigualment repartida al territori.

3.a. Vessant cantàbric i gallec

Rius nombrosos, cabalosos, curts amb un nivell constant d’aigua (precipitacions). Sella, Narcea. Aller, Esva i Navia.

3.b. Vessant atlàntic

Rius extensos, amb sequera estival. Duero, Tajo, Guadiana i Guadalquivir.

3.c. Vessant mediterrani

Rius petits, amb desnivells. Estiatges a l’estiu i pluges torrencials a la tardor. Ebre, Llobregat, Besos.

4. Zones humides

Són ecosistemes considerats espais vitals per a la supervivència humana. Sostenen aliments, aigua potable. Atrauen ocells migratoris, són grans absorbidors de gasos d’efecte hivernacle. I a més, concentren bona part de la biodiversitat mundial. Gestió: tractat de Ramsar.

5. Polítiques hidràuliques

a. Usos aigua

i. Agrícola i ramader: De total de aigua disponible Espanya, el percentatge majoritàri és per usos agraris. Problema per la sostenibilitat de recursos hídrics: contaminació per adobs químics, pesticides i purins. ii. Urbà i industrial: Demanda inferior al consum agrari. Indústries necessiten aigua per al procés de producció, però majoria la necessiten per la refrigeració i netejar. La previsió d’aigua per usos domèstics és prioritària, i es cal qualitat i potabilitat. Espanya, aquests subministres combinen aigües fluvials i aigua d’aqüífers. Problema està en èpoques de sequera. El control dels abocaments i l’obligació d’instal·lar depuradores als rius ha reduït la contaminació i millorat la qualitat de l’aigua.

b. Polítiques hídriques

Destinades a obtenir aigua. i. Transvasaments: Derivar l’aigua d’un riu a un altre. Fa falta obres hidràuliques que requereixen obres d’enginyeria i bombaments cars. A més es perd molt d’aigua per l’evaporació. ii. Dessalinització de l’aigua del mar: Aquestes plantes solucionen la demanda d’àrees deficitàries, però són molt cares i requereixen molta energia. Qualitat bona. iii. Recuperació dels aqüífers: Es perforen els pous i es bombeja l’aigua. L'extracció provoca dessecació total o parcial d’àrees lacustres i palustres. A àrees litorals, risc greu de salinització de l’aigua. Altre problema: contaminació d’aqüífers per zones urbanitzades. ii. Plans de sanejament dels rius: Es sanejen els rius per millorar la qualitat de l’aigua i per tenir un bon estat ecològic. Requereix control abocaments industrials i urbans, i instal·lació de col·lectors i plantes depuradores.

6. Recursos energètics

a. Dèficit de recursos

L'augment del consum d’energia primària ha anat creixent amb la industrialització, la mecanització del camp, el desenvolupament les comunicacions i serveis, el creixement de la riquesa del país i benestar. Espanya és dependent des del punt de vista energètic, ja que no es pot autoabastir. Els plans energètics nacionals han tingut com objectiu reforçar les energies tradicionals, reduir el consum de petroli, diversificar les fonts d’abastament i intensificar la introducció d’energies renovables.

b. L’aigua: recurs energètic

A les centrals hidroelèctriques s’utilitza la força de l’aigua per produir energia neta (no contamina i és renovable). Els embassaments asseguren la continuïtat dels salts de l’aigua i regulen el cabal dels rius. A Espanya l’energia hidroelèctrica que es genera és molt important.

7. Energies NO renovables

a. Carbó

Amb la revolució industrial, el carbó va substituir la força de l’aigua per moure les màquines perquè oferia una energia més constant, més eficaç i no obligava a fer les fàbriques a les vores dels rius. Més endavant, els hidrocarburs van fer acte de presència. Quan el petroli pujava, el carbó es demandava més, i qual el petroli baixava, el carbó perdia rellevància. La mineria del carbó va ser molt important a Espanya, encara que fos de poca qualitat. L’Estat ha procurat mantenir activa aquesta indústria, però tal de reduir la dependència energètica d’Espanya.

b. Petroli

Després de la Segona Guerra Mundial, va protagonitzar el creixement econòmic dels països industrialitzats. La variació del preu ha produït trastorns econòmics greus, ja que repercuteix al sistema productiu: consum de béns i serveis i l’augment de l’atur. Espanya depèn totalment de l’exterior.

c. Gas natural

Mescla de gasos. Font d’energia important a Espanya. Espanya té reserves, però depèn de l’exterior. La seva demanda ha augmentat per la utilització d’electricitat i per l’ús domèstic i industrial.

8. Energia nuclear

Espanya disposa d’urani, però cal enriquir-lo, i això es fa fora. L'energia es genera amb una reacció nuclear; l'escalfor al contacte amb l’aigua fa moure uns grans generadors elèctrics. Avui es fa pel procés de fusió nuclear. Avantatges: el poder calorífic i el produir una energia neta. Desavantatges: risc de fuites radioactives i difícil emmagatzematge de residus d’alt nivell de radiació. Car.

9. Energies renovables alternatives

a. Energia solar

Font d’energia gratuïta, neta i inesgotable. Gran potencial per la seva privilegiada situació i climatologia. Hi ha poques instal·lacions.

b. Energia eòlica

Utilitza la força del vent. Segon productor del món d'energia eòlica. L'impacte ambiental fa que es plantegi la possibilitat de situar les properes instal·lacions al mar.

c. Biomassa

S'obté per combustió o fermentació de matèria orgànica. La natural s produeix espontàniament a la natura i la residual es compon de activitat agrícola, forestal, alimentària o ramadera.

d. Energia geotèrmica

Utilitza el calor de la terra. S’utilitza per subministrament d’aigua calenta als balnearis, l’ús domèstic i per calefacció hivernal.

10. La mineria

a. Explotació de la mineria

La concentració empresarial i la innovació ha obligat a la reconversió de treballs en aquest sector. La política minera espanyola en el marc de l'UE té com a objectiu incrementar la competitivitat nacional, millorar el medi ambient i fomentar la recerca i el desenvolupament tecnològic. Això ha portat al tancament de molts jaciments metàl·lics i d’altres més rendibles a l'exterior.

b. Mineria metàlica

Es troba en àrees del sòcol hercinià. S'utilitza en indústries de metal·lúrgia, química i de transformació. La mineria metàlica ha patit amb el tancament d’explotacions importants de mines de ferro.

c. Mineria no metàl·lica

Es troba en formacions paleozoiques i en conques terciàries. Tenim una altra producció de sal (gemma i marina). Les sals potàssiques s’utilitzen com fertilitzants agrícoles i a indústria química.

d. Roques industrials

Extracció de pedreres per a la indústria química i la construcció.

11. Catalunya

a. Conques hidrogràfiques

i. Oriental o conques internes: Rius amb vessant mediterrani gestionats per la Generalitat a través de l'Agència Catalana de l’Aigua. El Llobregat i el Ter recullen aigües de les serres prepirinenques i pirinenques. La resta, més petites en longitud, conca i cabal, tenen recorregut breu. ii. Occidental o conques intercomunitàries: Ebre i Sénia vessant mediterrani. Garona vessant atlàntic. Gestionada per la Generalitat i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre i Xúquer.

b. Demanda de l'aigua

34% ús urbà i 55% agrícola. Els problemes d'abastiment de conques internes fan buscar solucions.