Recursos Hídrics, Energètics i Miners: Gestió i Impacte

Conques Hidrogràfiques i Aqüífers

Conques Hidrogràfiques: Conjunt d'aqüífers i terres que aporten aigües al curs del riu. Aqüífers: Formació geològica porosa per la qual passa aigua subterrània. El cabal fluvial depèn de la quantitat d'aigua que rep la conca a l'any. La majoria dels rius espanyols són irregulars (amb crescudes i estiatges).

Ús de l'Aigua

Ramaderia i Agricultura

L'ús de l'aigua en ramaderia supera el 80%. El regadiu millora la vida dels agricultors, però provoca contaminació de l'aigua (ús d'adobs químics, pesticides...). S'utilitzen mètodes per estalviar aigua (reg per aspersió, per degoteig, per inundació).

Indústria

La indústria té menys demanda, però l'aigua per a usos domèstics és prioritària. La contaminació de l'aigua per abocaments industrials converteix els rius en clavegueres. Cal instal·lar depuradores.

Gestió de l'Aigua

Hi ha diverses polítiques per a la gestió de l'aigua:

1. Política de Transvasaments: Conducció d'aigua a grans distàncies. Les obres necessàries per fer transvasaments generen oposició social.
2. Recuperació d'Aqüífers: Pot requerir molt de temps. La dessecació total o parcial i la salinització dels aqüífers fan que l'aigua no sigui apta per al consum. La societat està a favor de la recuperació.
3. Dessalinització d'Aigua de Mar: És un procés molt car i consumeix molta energia.
4. Plans de Sanejament: Reduir la mala qualitat de l'aigua per a un bon estat ecològic, amb més control sobre l'abocament industrial. S'instal·len plantes depuradores per convertir l'aigua bruta en neta.

Recursos Energètics Fòssils

El Carbó

Amb la Revolució Industrial, el carbó va substituir la força de l'aigua per moure les màquines perquè oferia una energia més constant, més eficaç, i que no obligava a fer les fàbriques a la vora dels rius. A la segona meitat del segle XX, el carbó va cedir el primer lloc com a recurs energètic als hidrocarburs. L'interès per la producció de carbó depenia del preu del petroli. La qualitat del carbó espanyol en general és baixa, amb poca hulla per convertir-se en carbó de coc per a la siderúrgia. A més, el cost de la producció resulta elevat en comparació amb l'importat de Sud-àfrica, Indonèsia, Polònia i Rússia. Les causes principals són: les vetes estretes i els terrenys molt fallats que impedeixen utilitzar grans màquines; el carbó que s'obté està barrejat amb altres materials i cal rentar-lo; una gran part del carbó extret és molt friable, és a dir, s'engruna fàcilment, fet que en dificulta el transport i només es pot aprofitar en centrals tèrmiques situades a peu de mina. La zona més important de producció de carbó és l'asturlleonesa.

El Petroli

Després de la Segona Guerra Mundial, el petroli va protagonitzar el creixement econòmic dels països industrialitzats, pel seu baix preu i el seu gran poder energètic. Tot i així, la crisi del petroli el 1973 va posar en qüestió el possible esgotament d'aquest recurs, malgrat les reserves potencials disponibles. Les variacions del preu dels carburants han produït, en diferents moments, trastorns econòmics greus. Això és degut al fet que l'augment del seu preu repercuteix a tot el sistema productiu, amb les corresponents seqüeles de disminució del consum de béns i serveis i d'augment de l'atur. Respecte al petroli, actualment se segueix una política de diversificació de la procedència del subministrament, a fi d'assegurar el proveïment i d'evitar riscos. També es procura reduir costos amb el control del transport, amb flotes pròpies i fent el refinatge al nostre país; a Espanya hi ha nou refineries que tenen com a funció principal fabricar combustibles.

El Gas Natural

Consisteix en una mescla de gasos, en proporcions variables, en la qual el metà és el que té un percentatge més gran (70%). En proporció menor hi ha el nitrogen (fins al 20%), el diòxid de carboni (fins al 20%) i l'età (fins al 10%). És una font energètica d'importància creixent a Espanya davant de les dificultats que plantegen altres energies i els avantatges quant a impacte ambiental, ja que produeix menys contaminació.

L'Energia Nuclear

És la que s'allibera com a resultat d'una reacció nuclear. La gran quantitat de calor que desprèn escalfa l'aigua i produeix vapor, que impulsa les turbines que mouen grans generadors elèctrics, capaços de produir fins a un milió de quilowatts. Avui la producció d'energia nuclear es fa pel procés de fissió nuclear, però s'estudia una nova forma d'obtenció d'energia basada en la fusió nuclear, per la qual s'aconsegueixen grans quantitats d'energia que permetrien resoldre molts dels problemes de proveïment energètic. Els avantatges de l'energia nuclear són el seu gran poder calorífic i el fet de produir una energia neta.

L'Explotació de Recursos Miners

És molt lluny el temps en què Espanya era considerada un important país miner. Com ha passat en el cas del carbó, les explotacions mineres que encara hi ha han seguit processos de concentració empresarial i han fet grans esforços en innovació tecnològica. El resultat de tot plegat ha estat la reducció de molta ocupació, que ha obligat a dures reconversions laborals a províncies de tradició minera. La política minera espanyola té com a marc la de la Unió Europea, els objectius de la qual són: incrementar la competitivitat de la mineria nacional, millorar el medi ambient i fomentar la investigació i el desenvolupament tecnològic. Aquesta política minera ha determinat el tancament d'un gran nombre de jaciments metàl·lics, a causa de l'existència d'altres de molt més rendibles fora de la Unió Europea i dels problemes mediambientals que generen, així com també del manteniment d'una important mineria no metàl·lica i del creixement espectacular de les roques industrials els últims anys.

Els Recursos Energètics i Minerals a Catalunya

Catalunya és un país amb pocs recursos energètics i miners, de manera que aquest camp ha tingut sempre una forta dependència de la producció de l'estranger. En el sector energètic, la mineria del carbó es limita a l'explotació d'algunes mines de lignit, que generalment s'aprofiten per a centrals tèrmiques. El futur d'aquestes centrals és incert, atès que ocasionen molta contaminació. Les centrals nuclears d'Ascó I i II i Vandellós II, totes elles a Tarragona, produeixen quantitats massives d'energia poc transportable. L'energia hidroelèctrica aprofita els salts d'aigua d'un seguit d'embassaments als cursos de la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i el Ter. També s'aprofita la potència del riu Ebre quan s'estreny per travessar els Ports de Beseit, al prelitoral. Les energies alternatives (eòlica, solar, biomassa, geotèrmica) van guanyant pes, però únicament té importància com a recurs la biomassa, seguida a molta distància per l'energia eòlica. Entre els minerals no metàl·lics, la potassa i la sal gemma han perdut molt de pes i s'han hagut de tancar diverses mines. Es mantenen algunes explotacions importants de potassa a Sallent, mentre que les de sal ocupen pocs treballadors, alhora que han de fer cara al problema de la salinització dels aqüífers.