Recursos de finançament a llarg termini per a les empreses

T26 - RF LLARG TERM

Les empreses necessiten més recursos que els que proporciona el finançament propi; per això, han de recórrer al finançament aliè. Els recursos aliens a llarg termini són aquells de què disposa l'empresa durant un període superior a la duració d'un exercici econòmic i que, un cop passat aquest temps, ha de tornar amb els interessos corresponents.

RECURSOS DE FINANÇAMENT

1. Préstecs a llarg termini: Les empreses demanen préstecs a les institucions de crèdit (bancs, caixes d'estalvi, etc) per a poder finançar-se. Un cop aprovat el préstec, l'empresa pot disposar dels diners de manera immediata. Aquests diners s'han de tornar amb els interessos corresponents segons les condicions establertes.
2. Emprèstits: Títols de crèdit (obligacions, bons, pagarés, etc) que emeten les empreses i que compren particulars i altres empreses a canvi d'un interès. Les obligacions són títols de renda fixa que converteixen en els seus propietaris en creditors, els dóna dret a cobrar interessos generats i a la devolució del capital aportat. Quan les empreses necessiten una gran quantitat de diners i les condicions dels préstecs que els ofereixen els intermediaris financers no són econòmicament acceptables, demanen préstecs a particulars mitjançant l'emissió d'obligacions i bons. Passat un temps, l'empresa tornarà els diners més els interessos segons les condicions pactades. Només les grans empreses poden acudir a aquest tipus de finançament.
3. El lísing o arrendament financer: Sistema de finançament mitjançant el qual l’empresa incorpora algun element d'actiu fix a canvi d'una quota d'arrendament. En aquest procés intervenen tres agents econòmics: l'empresa-client, que necessita una determinada B; l’empresa que fabrica o té la B; i l’empresa de lísing. L’empresa de lísing és una institució financera que finança l'adquisició de la B i la lliura a l’empresa client a canvi d'una lloguer. La durada de l'operació de lísing coincideix generalment amb la vida econòmica de l'element patrimonial. L'import de les quotes de lísing incorpora l'amortització de la B, els interessos del capital productiu, les despeses administratives i una prima de risc per si falla l’empresa arrendatària. Quan acaba el període de lloguer, es pot tornar la B a l’empresa de lísing, o bé comprar-la segons el preu fixat en el contracte. El principal inconvenient és l'elevat cost que suposa. Són moltes les empreses que incorporen elements d'actiu així, perquè d'aquesta manera no s'han de preocupar de cercar els recursos financers i poden obtenir avantatges fiscals, com pagar menys impostos.
4. El rènting: Modalitat que consisteix en el lloguer dels B’s mobles i immobles a llarg termini (màquines, vehicles, etc). En el contracte, l'arrendatari es compromet al pagament d'una renda fixa mensual durant un termini determinat, i l’empresa de rènting es compromet a prestar una sèrie de serveis: facilitar l'ús del B durant el termini contractual, facilitar el manteniment del B, i contractar una assegurança a tot risc. La renda del lloguer per aquest mètode és una despesa fiscalment deduïble al 100% i no hi ha una durada mínima de l'arrendament. A la fi del contracte, l’empresa de rènting ofereix a l'arrendatari l'opció de substituir els equips o renovar el contracte per un nou període determinat. No hi ha possibilitat de compra per a l'arrendatari al final del contracte.

COST DELS RECURSOS DE FINANÇAMENT ALIENS

Hi ha un contracte en el qual s'especifica les condicions del préstec amb l'interès a pagar. Per a calcular el cost efectiu corresponent (TAE) s'han de tenir en compte totes les despeses (comissions). Les entitats financeres han de donar el valor TAE dels préstecs que ofereixen. Conseqüentment, has de pagar interessos.