Recursos Energètics i Minerals a Espanya i Catalunya

El Carbó

A la segona meitat del segle XX, el carbó va cedir el primer lloc com a recurs energètic als hidrocarburs. L'interès per la producció de carbó depenia del preu del petroli: quan els preus del petroli pujaven, augmentava la demanda de carbó, i quan els preus baixaven, el carbó perdia rellevància.

La mineria del carbó a Espanya sempre ha estat molt important; però, des de fa unes dècades, es troba en procés d'ajustament i s'han tancat moltes mines. La qualitat del carbó espanyol en general és baixa, amb poca hulla per convertir-se en carbó de coc per a la siderúrgia. A més, el cost de la producció resulta elevat en comparació amb la importació de Sud-àfrica, Indonèsia, Polònia i Rússia; les causes principals són:

• les vetes estretes i els terrenys molt fallats que impedeixen utilitzar grans màquines;
• el carbó que s'obté està barrejat amb altres materials, i cal rentar-lo;
• una gran part del carbó extret és molt friable.

La zona més important de producció de carbó és l'asturlleonesa.

La zona sud comprèn les mines de les províncies de Ciudad Real, Còrdova, Badajoz i Sevilla.

A la zona de Catalunya i Aragó s'extreuen lignits a les explotacions de les comarques de l'Alt Llobregat i a les d'Utrillas (Terol).

L'Estat procura mantenir l'activitat minera de carbó a fi de disminuir la dependència energètica d'Espanya.

Les mines d'antracita, hulla i lignit negre es mantenen, en part, gràcies a les subvencions que fins ara reben de la Unió Europea.

Les centrals tèrmiques que cremen carbó contaminen l'atmosfera i produeixen efectes ambientals nocius com la pluja àcida.

Les Noves Fonts d'Energia Renovables

L'energia renovable és la que s'obté de fonts naturals inexhauribles. Entre les energies renovables hi ha l'energia hidràulica, ja estudiada, i les anomenades noves fonts d'energia renovable (solar, eòlica, biomassa, geotèrmica...).

L'Energia Solar

El potencial de l'energia solar a Espanya és el més alt d'Europa a causa d'una situació i una climatologia privilegiades; el 70% del territori té més de 2.500 hores de sol anuals.

L'Energia Eòlica

Utilitza la força del vent. Espanya és un país muntanyós, amb vents de gran intensitat que fan del nostre país el segon del món en la producció d'aquest tipus d'energia, per darrere d'Alemanya.

L'Energia de Biomassa

La biomassa s'obté per combustió o fermentació de la matèria orgànica. La biomassa natural és la que es produeix espontàniament a la natura.

L'Energia Geotèrmica

Aquesta energia utilitza la calor interna de la Terra. A Espanya, l'àrea amb més possibilitats d'ús d'aquest tipus d'energia, amb les temperatures que s'hi assoleixen, és l'arxipèlag canari.

Mineria Metàl·lica

Els minerals metàl·lics es troben en àrees del sòcol hercinià o a les vores. La utilització d'aquests minerals és per a les indústries de base, com la metal·lúrgica i la química, i també per a les indústries de transformació.

Mineria No Metàl·lica

Els minerals no metàl·lics es troben en formacions paleozoiques i en conques terciàries. La seva extracció ha tingut resultats molt desiguals en comparació amb els minerals metàl·lics.

Espanya manté una alta producció de sal, tant amb els seus jaciments de sal gemma, com amb les òptimes possibilitats d'obtenir sal marina amb què compta.

Les sals potàssiques s'utilitzen com a fertilitzants agrícoles i en la indústria química, on es fan servir com a colorant per a medicaments, sabons i vidre.

Roques Industrials

El sector que ha aconseguit un notable dinamisme els darrers anys ha estat l'activitat a les pedreres per a l'extracció de roques industrials lligades a la indústria química i a la construcció.

S'estima que són més de 600 les explotacions de roques industrials distribuïdes per tot el territori espanyol.

Els Recursos Energètics Industrials a Catalunya

Catalunya és un país amb pocs recursos energètics i minerals, de manera que en aquest camp ha tingut una forta dependència de la producció general d'Espanya o de l'estranger.

En el sector energètic, la mineria del carbó es limita a l'explotació d'algunes mines de lignit, que generalment s'aprofiten per a centrals tèrmiques situades a peu de mina, com la de Figols.

Les centrals nuclears d'Ascó I i II i de Vandellòs II, totes elles a Tarragona, produeixen quantitats massives d'energia poc transportable, i per això s'han de situar a llocs molt industrials i poblats, com ara la costa catalana.

L'energia hidroelèctrica aprofita els salts d'aigua d'un seguit de pantans als cursos del Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i el Ter. Les energies alternatives van guanyant pes.

Entre els minerals no metàl·lics, la potassa i la sal gemma han perdut molt de pes i s'han hagut de tancar algunes mines.

Pel que fa a les roques industrials, sobresurt l'extracció d'àrids naturals, roca calcària i argiles, amb una producció creixent a conseqüència de la prosperitat que ha conegut el sector de la construcció.

La Demanda d'Aigua a Catalunya

Catalunya té una demanda d'aigua anual de 3.100 hm³. A Catalunya, l'agricultura i la ramaderia també són les activitats que consumeixen més recursos hídrics, tot i que un percentatge més baix que a la resta de l'Estat.

A Catalunya cal distingir:

• La conca de l'Ebre: comprèn tot el riu i és compartida per diverses comunitats autònomes. La responsabilitat d'aquest territori català correspon al Govern de la Generalitat.
• Les conques internes: concentren el 92% de la població i consumeixen el 40% dels recursos hídrics, que són bàsicament destinats al sector urbà.

Aquest desequilibri entre les dues conques explica el dèficit d'abastament de les conques internes, agreujat tant pel règim de precipitacions com per la manca de grans inversions.