Recursos del medi natural i impactes ambientals
Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 10,05 KB
ELS RECURSOS DEL MEDI NATURAL
La diversitat del medi natural
El medi natural està format principalment pel relleu, els sòls, el clima, la vegetació i la fauna.
Actualment és difícil trobar un entorn autènticament natural, perquè l'activitat dels éssers humans sobre el medi natural l'ha modificat. Per això, quan parlem de paisatge ens referim al medi natural combinat amb l'acció humana.
La superfície terrestre ofereix una gran diversitat de paisatges que solen repetir a grans trets la distribució climàtica:
- Paisatges de les zones càlides: Es distingeixen el paisatge equatorial, el paisatge tropical i el paisatge desèrtic, que s'estenen per l'anomenada zona intertropical.
- Paisatge de les zones temperades: Predominen tres grans tipus de paisatges: el mediterrani, l'oceànic o atlàntic i el continental i se situen per tots dos hemisferis.
- Paisatges de zones fredes: S'aprecien el paisatge polar i el d'alta muntanya, que es troben als dos cercles polars i les serralades més altes de la Terra.
Els recursos naturals del planeta
La natura ofereix una gran varietat de béns aprofitables per satisfer les necessitats de les societats humanes i contribuir al seu benestar. Alguns d'aquests elements presents en el medi natural es renoven per si mateixos i poden ser aprofitats periòdicament, mentre que en altres casos la reutilització és difícil i impossible.
Els recursos naturals se solen classificar segons la disponibilitat en el temps, la taxa de regeneració i el ritme de consum:
- Recursos renovables: Són aquells que no s'exhaureixen pel fet d'utilitzar-los i es regeneren a una taxa igual o superior a la taxa d'explotació.
- Recursos no renovables: Són els que es poden trobar en quantitats finites a diferents llocs de la terra i es regeneren lentament.
L'augment de la població i del consum de béns ha comportat una reducció dels recursos naturals i un increment dels residus i la contaminació. El medi natural manté una certa capacitat d’absorció dels residus generats per les activitats humanes, però quan aquesta capacitat és sobrepassada pot tenir efectes molt negatius sobre el medi i sobre les persones.
Els impactes mediambientals al món
L'impacte ambiental fa referència a qualsevol transformació de l'ambient que tingui repercussions per al paisatge, els ecosistemes o el benestar de les persones i que sigui originada, de manera directa o indirecta, per l'acció humana.
- La producció i el consum energètic: La utilització de combustibles fòssils per satisfer l'elevat consum actual d'energia ha incrementat la contaminació atmosfèrica amb substàncies perilloses com ara els òxids de carboni i els hidrocarburs.
- Els usos del sòl: El procés de pèrdua o alteració del sòl està provocat per la transformació que l'ésser humà ha fet d'aquests substrat, com ara l'explotació dels recursos forestals per instal·lar-hi noves poblacions o per convertir-los en camps de conreu o de pastura.
- L'aigua: el consum mundial s'ha multiplicat per sis els últims 70 anys. L'explotació accelerada i la contaminació per les activitats agrícoles, industrials i urbanes estan posant en perill els recursos hídrics.
- La biodiversitat: és el conjunt de les espècies vegetals i animals que existeixen al planeta. La pèrdua de la diversitat biològica es deguda, entre d'altres causes, a la desforestació de boscos, sobretot els de tipus tropical, i la sobreexplotació de moltes espècies, fets que n'amenacen la conservació.
Els riscos ambientals
El risc ambiental és la possibilitat que es produeixi una catàstrofe en el medi ambient a causa d'un fenomen natural o d'una acció humana i pot tenir conseqüències molt greus sobre les persones i els béns.
Els riscos es poden classificar, segons l'origen, en naturals, tecnològics i mixtos, i tenen efectes molt desiguals si es tracta de països desenvolupats o en vies de desenvolupament, atesa la diferencia dels medis materials i tecnològics de què disposen els uns i els altres.
Els riscos naturals són els relacionats amb la dinàmica interna i externa de la Terra. Entre els d'origen geològic destaquen els volcans, els terratrèmols, els tsunamis i els moviments de vessants. Pel que fa als meteorològics, és a dir, els provocats per l'acció de l'atmosfera, es diferencien les inundacions, les sequeres, els huracans, els tornados, etc.
La humanitat sempre ha conviscut amb els riscos naturals i, tot i que no es poden evitar, es poden prendre mesures de prevenció per disminuir els danys que causen i alhora de predicció per anticipar-se al fenomen.
LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES EN UN MÓN GLOBAL:SECTOR PRIMARI
Agricultura de subsistència i ramaderia tradicional
Als països més pobres s'hi practica l'agricultura de subsistència, orientada a obtenir l'alimentació necessària per substituir. S'inclouen en aquesta categoria els agricultors que dediquen més de dues terceres parts del sòl i de la feina a conrear productes per al consum familiar (autoconsum) i que només poden vendre petits excedents ocasionals als veïns o al mercat local.
L'agricultor treballa manualment i amb poques eines, i això implica la necessitat de molta mà d'obra. L'explotació constant de les terres i la poca eficàcia de les tècniques de conreu, juntament amb la mala qualitat de les llavors, fan que el rendiment per unitat de superfície sigui baix. La manca de tècniques científiques i de maquinària no permet assegurar la producció.
L'agricultura de subsistència ha de basar-se en el policonreu, sovint en petites superfícies de conreu. El principal problema ambiental que genera és que, a mesura que augmenta la població, es necessita una major superfície de terra, fet que als països subdesenvolupats comporta la destrucció dels boscos.
Aquesta agricultura predomina a bona part d'Àsia, Oceania i Amèrica Llatina i gairebé a tot Àfrica, i comprèn unes tres quartes parts dels agricultors del món. En l'agricultura destaquen l'agricultura itinerant per cremació, l'extensiva de secà i la irrigada de l'arròs.
La ramaderia tradicional sol complementar l'agricultura; el bestiar s'utilitza per treballar el camp o per procurar adob. També alguns agricultors tenen petits ramats que els proporcionen aliment i vestit. Es practica a zones intertropicals i de la Mediterrània, mentre que a zones molt seques, on és impossible conrear, s'hi practica una ramaderia de subsistència caracteritzada pel nomadisme.
Agricultura de mercat i ramaderia comercial
L'agricultura de mercat es va iniciar als països desenvolupats a partir de la Revolució Industrial.
Es defineix com aquella en què, tant l'estructura de la producció com el caràcter de les inversions depenen, principalment, del mercat.
Els grans objectius d'aquest tipus d'agricultura són l'augment de les vendes i la reducció dels costos, que s'aconsegueixen a través de la mecanització de les feines del camp, l'especialització de la producció agrària i la ràpida comercialització dels productes.
L'agricultura de mercat utilitza molta maquinària i, en conseqüència, poca mà d'obra, i aplica tècniques de conreu modernes; tot això comporta una productivitat elevada i uns rendiments alts. La producció d'aquesta agricultura està destinada als mercats nacional i internacional.
L'especialització de la producció agrària en un o pocs productes fa que la producció sigui molt abundant i afavoreix la comercialització, que genera, alhora, el desenvolupament d'una sòlida infraestructura de transports.
Però la tecnificació i la modernització d'aquest tipus d'agricultura han provocat problemes mediambientals; l'ús excessiu d'herbicides i de fertilitzants per augmentar els rendiments ha originat la contaminació de les aigües i del sòl.
L'agricultura de mercat es practica, principalment, a Amèrica del Nord, Europa Occidental, Japó, Austràlia, Nova Zelanda i zones d'Argentina.
En la ramaderia comercial, que té com a objectiu vendre la producció al mercat i obtenir-ne el benefici màxim, s'hi poden distingir les explotacions intensives i les extensives. Les primeres crien el bestiar en granges altament tecnificades, mentre que les extensives necessiten grans espais per a la pastura dels animals, que s'alimenten d'herbes que creixen de manera natural.
La pesca
Les principals zones de pesca al món es localitzen allà on la plataforma continental és extensa, com passa a les aigües europees de l'Atlàntic Nord. També és abundant la pesca a les zones on s'estableix un contacte entre els corrents marins freds i càlids i a llocs on hi ha molt plàncton, com les costes del Perú, el sud-oest d'Àfrica o el banc saharià.
Els països que desembarquen més quantitats de peix solen ser els que estan situats en aquestes zones de pesca abundants. Sobresurten Xina, Indonèsia, Índia, Perú, Japó, EUA i Xile, i entre els països europeus, Rússia, Noruega i Espanya.
Les tècniques noves i el nombre creixent de vaixells que pesquen han intensificat l'aprofitament del mar fins a sobreexplotar les espècies existents. La pesca excessiva posa en perill el creixement i la reproducció de les espècies i això fa minvar el volum de les captures.
Alguns països i els organismes internacionals competents han pres mesures per evitar l'extinció de les espècies més valorades; entre aquestes cal esmentar l'ús obligatori de xarxes de malla ample per protegir les cries, el control més gran de les llicències de pesca, l'establiment de temporades de veda, etc.
Com a proposta de futur es planteja abandonar el sistema de predació o simple caça de peixos per passar a una explotació intel·ligent del mar basada en la reducció i el conreu de les espècies.