Recursos aliens a llarg termini

QUATRE CRITERIS: -Classificació segons el termini de devolució de la font financera (-Fonts de finançament a curt termini -> el termini de devolució es inferior a l'any. -Fonts de finançament a llarg termini -> el termini de devolució es superior a l'any.) -Classificació segons tinguin una procedencia externa a l'empresa o be s'haiguen generat internament per la seua activitat normal (-Finançament extern -> capital social, préstecs, credits, etc. -Finançament intern -> beneficis no distribuïts i les quotes d'amortització i provisions.) -Classificació en funció de si els mitjans de finançament pertanyen als propietaris de l'empresa o be pertanyen a persones alienes a l'empresa (-Mitjans de finançament propis -> capital i serveis. -Mitjans de finançament aliens -> préstecs, credits i emprestecs) -Classificació segons la manera d'obtenir els recursos (-Fonts de finançament espontani -> sorgeixen de les operacions de curs normal de l'empresa. Ex: factures que cal pagar. -Fonts de finançament negociat -> de naturalesa contractual i no es produeixen de manera espontania. Ex: credits i préstecs).

-

FINANÇAMENT PROPI: els recursos mes estables de que disposa l'empresa, ja que no s'han de tornar en tota la vida d'aquesta. Son els que tenen mes risc. -Recursos propis amb caracter extern (constituits pel capital social, les apliamcions del capital social i les subvencions concedides per les administracions publiques) -Recursos propis amb caracter intern o autofinançament (format pels fons que es generen a l'empresa com a conseqüencia de la seua activitat. Per enriquiment (constituït pels beneficis retinguts que augmenten el net patrimonial) / Per manteniment (fonts d'amortització i provisions per a mantenir inalterat el patrimoni de l'empresa)).

· Reserves: beneficis no distribuïts per l'empresa 

(· Immobilitzat: tots els bens que l'empresa utilitza per a produir)

· Amortització: valor que representa la despesa que ha experimentat l'immobilitzat de l'empresa com a conseqüencia del seu us en el proces productiu o a causa de l'obsolencia.

· Provisions: també son part del resultat de l'empresa, que crea un fons per a fer front a certes perdues que encara no s'han produït, o be despeses futures.

SOCIETATS DE CAPITAL DE RISC: empreses l'activitat de les quals es la d'adoptar finançament per a crear empreses, per a fer-les expandir o per a desenvolupar un nou projecte.

AVANTATGES AUTOFINANÇAMENT: -Atorga a l'empresa més autonomia i llibertat d'acció. -Per a les pimes constitueix practicament l'única manera d'obtenir recursos financers a llarg termini. -Aporta liquiditat a l'empresa sense que hagi de recórrer al mercat de capitals.

INCONVENIENTS: -Disminueix els dividends i, per tant, la rendibilitat que percep el soci per la seua aportació de capital. -Com que no te un cost explicit, hi ha el perill que s'empre en inversions poc rendibles. -Es genera de manera gradual i lenta.

Els fons d'amortització i provisions, a diferencia de les reserves, no representen un creixement per a l'empresa, sinó que comporten a un AUTOFINANÇAMENT DE MANTENIMENT.

· CREDITS BANCARIS A CURT TERMINI: -Descobert de compte. -Compte de crèdit.

· CREDIT COMERCIAL: finançament automatic que aconsegueix l'empresa quan deixa a deure les compres que fa als proveïdors 

· DESCOMPTE D'EFECTES: abans del venciment, els deutes de clients documentats en lletres poden cedir-se a una entitat financera, que n'anticipara l'impost en compte un cop deduïdes certes quantitats en concepte de comissions i interessos. L'interes que el banc cobra per anticipar aquest import abans del venciment s'anomena descompte.

· FACTORING O FACTURATGE: una altra manera de finançament empresarial que consisteix en la venda de tots els drets de credit sobre clients a una empresa denominada factor, la qual proporciona a l'empresa liquiditat immediata i li evita el problema dels impagaments i morosos.

· CONFIRMING: es un servei financer que ofereix algunes entitats de credit a les empreses per gestionar els seus pagaments als proveïdors nacionals, i que inclou, per al creditor, la possibilitat de cobrar les factures abans de la data de venciment.

· FONS ESPONTANIS DE FINANÇAMENT: son per exemple les quantitats que l'empresa Déu a Hisenda Publica o a la Seguretat Social; o els salaris dels treballadors.

(LLETRES: documents formals regulats per la Llei canviaria i del xec)

COST DE LA FONT DE FINANÇAMENT

-Recursos propis: cost -> el capital, les reserves... No representen per a l'empresa l'obligació de pagar un interes o un dividend determinat, pero tenen un cost financer.

-Recursos aliens a llarg termini: cost -> en totes les modalitats, sempre hi ha un contracte en el qual s'especifiquen les condicions del préstec i l'interes a pagar.

-Recursos aliens a curt termini: -> les fots espontanies de finançament acostumen a tenir un cost zero.

Selecció DE LA FONT DE FINANÇAMENT: (factors)

-El tipus d'inversió: en el cas de finançar el be d'actiu corrent, la font de finançament pot ser a curt termini, mentre que si el be ha de romandre a l'empresa un període superior a un any, la font de finançament haura de tenir també un termini de devolució superior a l'any. Per a inversions que comporten la renovació d'altres bens existents a l'empresa que han quedat obsolets o presenten un grau elevat de deteriorament s'utilitzara el fons d'amortització.

-El grau d'endeutament que vol mantenir l'empresa: en el cas que l'empresa vulgue disminuir el grau d'endeutament, haura de buscar fonts de finançament propi. Les fonts externes s'utilitzaran si l'empresa vol augmentar la seua rendibilitat economica o no pot disposar de recursos propis. 

-El cost de finançament: les fonts a llarg termini acostumen a tenir un cost mes elevat que no les de curt termini.

Inversió: l'acte mitjaçantel qual es produeix un canvi d'una satisfacció immediata i certa a que es renuncia per l'esperança que s'adquireix, de la qual el be adquirit es el suport.