Recuperació de la informació i funcions superiors

Recuperació de la informació:

• Reconeixement: identificació d’alguna cosa que ja s’havia percebut anteriorment.

• Evocació: es produeix la recuperació d’algun element que no és present físicament, així que cal disposar d’un cert grau de simbolització.

Funcions superiors:

Pensament: funció cognitiva, summament complexa, per la qual processem i ordenem idees i conceptes per generar conclusions. Hi ha dos conceptes:

• Raonament: procés mental mitjançant el qual s’extreuen conclusions a partir de premisses més o menys explícites, el raonament requereix disposar d’un cert nivell d’abstracció.

• Creativitat: capacitat de què disposa una persona per arribar a enfocaments nous, originals i fins i tot genials, als quals no poden accedir altres persones.

Solució de problemes:

Consisteix en trobar una mesura, un recurs o una estratègia que serveixi per resoldre una situació. Dos tipus de pensament:

• Pensament convergent: orientat a trobar una solució convencional a un problema.

• Pensament divergent: resoldre els problemes per mitjà de propostes i solucions originals que no tothom té capacitat per descobrir.

Llenguatge:

Codi simbòlic i estructurat de signes orals i escrits dotats d’un significat comprensible per a totes les persones que pertanyen a una comunitat lingüística determinada.

El llenguatge és essencial per a l’organització del pensament.

L’estat d’ànim:

Emocions: impulsos o reaccions afectives que apareixen com a resposta automàtica davant de certs estímuls.

Estat d’ànim: tendència de llarga durada que impregna els sentiments, pensaments i comportaments de la persona.

La qualitat de l’estat d’ànim es classifica per la seva valència, que podrà ser negativa o positiva:

• Hipertímia: excés d’activitat i exaltació, eufòria, afectivitat o irritabilitat en circumstàncies que raonablement no haurien de motivar aquest tipus de comportaments.

• Eutímia: estat d’ànim normal.

• Distímia: estat depressiu que sol cursar amb baixa autoestima, tristesa, desinterès, apatia, pessimisme i tot el repertori de trastorns de valència negativa.

• Trastorn bipolar: consisteix en l’oscil·lació ràpida d’episodis depressius a episodis expansius o a l’inrevés.

Personalitat:

Característiques emocionals, de pensament i conducta que una persona manifesta i que la defineixen en conjunt.

Elements:

• Temperament: element hereditari de la personalitat, immutable al llarg de tota la vida.

• Caràcter: adquirit, i per tant modificable, inclou tot un conjunt d’hàbits i reaccions que es van aprenent al llarg de tota la vida.

Els trets de la personalitat:

• Extraversió / Introversió.

• Emotivitat / Fredor.

• Constància / Inconstància.

• Activitat / Inactivitat.

• Egocentrisme / Al·locentrisme.

• Domini / Submissió.

• Impulsivitat / Serenitat.

Autoconcepte:

Percepció que una persona té de si mateixa.

Aquesta percepció es forma a partir de les experiències pròpies i dels comentaris que rebem de les persones del nostre entorn.

Autoestima: és el valor que concedim a la imatge que tenim de nosaltres mateixos.