El rector de vallfogona
Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,06 KB
EL Barroc:
ElBarrocés el nou corrent cultural i artístic després del Renaixement.
S’acostuma a dir que el Barroc és l’altra cara de la moneda, ja que representa uns valors oposats i les seves manifestacions artístiques reflecteixen contrast i artifici.
S’acostuma a dir que el Barroc és l’altra cara de la moneda, ja que representa uns valors oposats i les seves manifestacions artístiques reflecteixen contrast i artifici.
- L’admiració pels clàssics i l’optimisme se substitueix per l’artifici i la desmesura. Durant l’època barroca predomina una visió pessimista de la vida.
- La fugacitat del temps, la fortuna i l’atzar són alguns dels temes que prenen els artistes per transformar-los en art.
- En l’època renaixentista la bellesa i l’harmonia eren dos valors estètics fonamentals; en canvi, ara són ocupats per la brutícia i la lletgesa.
- Els recursos més utilitzats en les arts són figures de contrast com ara l’antítesi, la paradoxa i la hipérbole.
- El llatí va perdent protagonisme i deixa de ser la llengua vehicular en l’ensenyament. En general, l’idioma del país passa a ocupar el seu lloc.
- La literatura catalana barroca pren com a model els autors i les obres castellanes que mantenen les seves pròpies particularitats dins del corrent artístic d’influència europea. El Barroc es caracteritza, a diferència del Renaixement, que en cadapaís es manifesta amb uns trets concrets.
La contraposició de la fugacitat del plaer, el sentiment que transmet acostar-se a la mort, les creences estoiques i escèptiques són algunes de les temàtiques tractades en la literatura. Les formes mètriques més utilitzades són el sonet, l’octava i els romanços, i es perden les cobles ausiasmarquianes. - Com a factor distintiu hem de tenir en compte que en laliteratura del Barroc es fa més popular, pel simple fet que es té constància que hi havia més lectors i es llegia més, també en català. En el context català, se celebrencertàmens literaris i festes tradicionalsen què es connecten literatura i poble, i promouen l’activitat literària, que com ja hem vist en el Renaixement era molt escassa. Un dels fets que denota aquesta supervivència en l’àmbit popular és la circulació dels textos per mitjà de manuscrits i no llibres impresos. Posteriorment, aquests s’han rescatat i publicat.
LA POESIA POPULAR:
Els gèneres populars es mantenien molt vius i molt lligats a les capes més humils de la societat, fet que els diferencia de la literatura culta. Les composicions més habituals de la poesia popular són els romanços i els goigs, que es caracteritzaven per adscriure’s a una forma que facilitava memoritzar-los i, per tant, n’assegurava la pervivència i transmissió. Quan parlem d’aquestes obres no ho fem en els mateixos termes que en les obres escrites per un autor conegut. En aquest cas, parlem d’edicions manuscrites recuperades per algun copista. El romana d’El comte Arnau n’és un exemple.
FRANCESC FONTANELLA (1615/1622- 1680/1685)
Francesc Fontanella forma part d’una nova generació de poetes més castellanitzats però, al mateix temps, preocupats per la recuperació de la llengua catalana
.
Poeta i dramaturg del bucolisme català. Nascut aBarcelonai mort aPerpinyà
. Agafà de pseudònim el nom de Fontano
.
. Agafà de pseudònim el nom de Fontano
.
Va néixer en una família noble i influent en l’àmbit polític català.
La relació que el seu pare mantenia amb Pau Claris, una de les figures més importants de la catalanitat política d’aleshores, el va portar a fer la incursió a la literatura després que Claris morís.
En aquell moment, va escriure dos romanços de dicats al polític català i una lletra sobre el setge de Barcelona de l’any 1672.
El paper que la família Fontanella adoptà en la guerra dels Segadors va suposar un greuge ja que el 1653 es van haver d’exiliar a Perpinyà, a la Catalunya Nord.
Un cop allà, ingressà en l’orde dels dominics.
La relació que el seu pare mantenia amb Pau Claris, una de les figures més importants de la catalanitat política d’aleshores, el va portar a fer la incursió a la literatura després que Claris morís.
En aquell moment, va escriure dos romanços de dicats al polític català i una lletra sobre el setge de Barcelona de l’any 1672.
El paper que la família Fontanella adoptà en la guerra dels Segadors va suposar un greuge ja que el 1653 es van haver d’exiliar a Perpinyà, a la Catalunya Nord.
Un cop allà, ingressà en l’orde dels dominics.
Francesc Fontanella forma part d’una nova generació de poetes més castellanitzats però, al mateix temps, preocupats per la recuperació de la llengua catalana
.
La seva poesia pren com a exemple la poètica i l’estil de Garcilaso de la Vega, en especial tot aquell imaginari centrat en bucolisme, però ara aplicant tècniques barroques.
El barroquisme de Fontanella s’expressa mitjançant els recursos retòrics com ara la hipèrbole, les metàfores i els jocs de paraules.
El barroquisme de Fontanella s’expressa mitjançant els recursos retòrics com ara la hipèrbole, les metàfores i els jocs de paraules.
FRANCESC VICENT García (
1578-1645), el millor poeta català de les tres centúries
Francesc Vicent García fou un sacerdot i poeta nascut a l’època del Barroc a Tortosa i morí a Santa María de Vallfogona de Riucorb, quan rondava la quarantena.
El seu origen era noble
El coneixem amb el nom de Rector de Vallfogona, nom que fa referència al seu ofici dins la jerarquia eclesiàstica. Els seus estudis els va dur a terme a l’Estudi General de Lleida i, a partir del 1606, després de guanyar un concurs, es va convertir en el rector de la parròquia de Santa María de Vallfogona de Riucorb.
A partir de llavors, la seva vida roman lligada a aquesta localitat.
El pseudònim de Rector de Vallfogona, però també a vegades feia servir el de Gracianoi Gaspar d’Orient de Tortosa.
Amagat darrere d’aquest últim pseudònim va guanyar un certamen poètic gironí en homenatge a Ignasi de Loyola, l’any 1610.
Vicent García viatjà per diverses ciutats importants del Principat, i, també, de Castella. L’any 1622 es doctorà en teología.
El seu origen era noble
El coneixem amb el nom de Rector de Vallfogona, nom que fa referència al seu ofici dins la jerarquia eclesiàstica. Els seus estudis els va dur a terme a l’Estudi General de Lleida i, a partir del 1606, després de guanyar un concurs, es va convertir en el rector de la parròquia de Santa María de Vallfogona de Riucorb.
A partir de llavors, la seva vida roman lligada a aquesta localitat.
El pseudònim de Rector de Vallfogona, però també a vegades feia servir el de Gracianoi Gaspar d’Orient de Tortosa.
Amagat darrere d’aquest últim pseudònim va guanyar un certamen poètic gironí en homenatge a Ignasi de Loyola, l’any 1610.
Vicent García viatjà per diverses ciutats importants del Principat, i, també, de Castella. L’any 1622 es doctorà en teología.