Recorregut de la sang
Enviado por Chuletator online y clasificado en Biología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 19,26 KB
L'aparell circulatori és l'encarregat, mitjançant la circulació sanguínia, de distribuir a totes les cèl·lules del cos els aliments i l'oxigen necessaris per a la nutrició cel·lular i de recollir el diòxid de carboni i altres residus perquè siguin eliminats. El sistema sanguini és un sistema tancat, això vol dir que tota la sang retorna sempre al seu punt d'origen.
L'aparell circulatori és format per la sang, els vasos sanguinis i el cor. El cor és una doble bomba que impulsa la sang cap als pulmons per oxigenar-la, durant la circulació pulmonar o menor, i cap a la resta de teixits i òrgans, per submisnistrar-los oxigen, durant la circulació sistèmica o major.
La circulació pulmonar s'inicia al ventricle dret (1) quan el múscul que forma la paret del ventricle es contrau (sístole ventricular), la qual cosa fa que la sang surti per l'artèria pulmonar (2) cap als pulmons. L'artèria pulmonar es bifurca en dues branques i cada una entra en un pulmó. Un cop dins, es continua ramificant i forma arterioles i, finalment, capil·lars (3).
Els capil·lars arriben als alvèols pulmonars, on els glòbuls vermells recullen l'oxigen dels alvèols i el plasma sanguini hi allibera el diòxid de carboni. És aleshores quan la sang s'oxigena. En aquest punt, els capil·lars s'uneixen i formen vasos més grans, les vènules, que van a parar a la vena pulmonar (4), que retorna la sang oxigenada al cor, on entra per l'aurícula esquerra (5).
Els capil·lars arriben als alvèols pulmonars, on els glòbuls vermells recullen l'oxigen dels alvèols i el plasma sanguini hi allibera el diòxid de carboni. És aleshores quan la sang s'oxigena. En aquest punt, els capil·lars s'uneixen i formen vasos més grans, les vènules, que van a parar a la vena pulmonar (4), que retorna la sang oxigenada al cor, on entra per l'aurícula esquerra (5).
La circulació sistèmica s'inicia quan l'aurícula esquerra es contrau (sístole auricular) i la sang passa per la vàlvula mitral al ventricle esquerre (6) i n'impedeix el retorn. En aquest estadi, el ventricle està relaxat (diàstole ventricular).
El ventricle esquerre es contrau fortament (sístole ventricular) i la sang surt impulsada per l'artèria aorta (7) cap a tots els teixits i òrgans. L'aorta es ramifica en diferents artèries més petites, que es van ramificant i van formant arterioles i capil·lars (8).
El ventricle esquerre es contrau fortament (sístole ventricular) i la sang surt impulsada per l'artèria aorta (7) cap a tots els teixits i òrgans. L'aorta es ramifica en diferents artèries més petites, que es van ramificant i van formant arterioles i capil·lars (8).
Els capil·lars arriben molt a prop de les cèl·lules. Els glòbuls vermells alliberen l'oxigen que transporten, i les cèl·lules el capten juntament amb els nutrients del plasma. Al mateix temps, la sang capta el diòxid de carboni i els residus que alliberen les cèl·lules. Els capil·lars s'uneixen i formen vènules i venes, que acaben reunint-se en la vena cava inferior i en la superior (9), que retornen la sang sense oxigen al cor.
La sang sense oxigen entra a l'aurícula dreta (10), que es contrau (sístole), cosa que fa que la sang passi a través de la vàlvula tricúspide al ventricle dret (diàstole), i n'impedeix el retorn.
En aquest moment la sang ha tornat al seu punt d'origen.
La sang sense oxigen entra a l'aurícula dreta (10), que es contrau (sístole), cosa que fa que la sang passi a través de la vàlvula tricúspide al ventricle dret (diàstole), i n'impedeix el retorn.
En aquest moment la sang ha tornat al seu punt d'origen.
L'aparell excretor és format per diversos tubs i cavitats que condueixen i emmagatzemen els residus, convertits en orina, i pels ronyons, els òrgans encarregats de filtrar la sang i formar l'orina.
L'excreció permet mantenir estables les condicions internes del cos i de les cèl·lules, com la concentració de sals i sucres, l'acidesa o la temperatura. El manteniment d'aquestes condicions s'anomena homeòstasi
.
Els pulmons, que eliminen el diòxid de carboni, o lesglàndules sudorípares, que eliminen aigua, sals minerals i altres productes, duen a terme també la funció d'excreció.
L'excreció permet mantenir estables les condicions internes del cos i de les cèl·lules, com la concentració de sals i sucres, l'acidesa o la temperatura. El manteniment d'aquestes condicions s'anomena homeòstasi
.
Els pulmons, que eliminen el diòxid de carboni, o lesglàndules sudorípares, que eliminen aigua, sals minerals i altres productes, duen a terme també la funció d'excreció.
Els ronyons són dos òrgans d'uns dotze centímetres de longitud, en forma de mongeta, que estan situats a la part posterior de l'abdomen. Cada ronyó conté aproximadament uns dos milions d'unitats filtradores, els nefrons.
Els nefrons són constituïts per dues parts diferenciades: elglomèrul, format per una xarxa de capil·lars, i el túbul renal, on es recullen els residus. La funció dels ronyons és tan important com la del cor o els pulmons, per això un mal funcionament d'aquests òrgans pot provocar la mort de l'individu per intoxicació.
De vegades, determinades sals s'acumulen als ronyons i formen petites pedres, que són expulsades de manera dolorosa seguint el camí de l'orina. Aquests processos dolorosos s'anomenen còlics nefrítics (ja que s'originen en els nefrons).
Els nefrons són constituïts per dues parts diferenciades: elglomèrul, format per una xarxa de capil·lars, i el túbul renal, on es recullen els residus. La funció dels ronyons és tan important com la del cor o els pulmons, per això un mal funcionament d'aquests òrgans pot provocar la mort de l'individu per intoxicació.
De vegades, determinades sals s'acumulen als ronyons i formen petites pedres, que són expulsades de manera dolorosa seguint el camí de l'orina. Aquests processos dolorosos s'anomenen còlics nefrítics (ja que s'originen en els nefrons).
La sang recull les substàncies de rebuig que alliberen les cèl·lules i les transporta fins al ronyó, on entra per l'artèria renal, que es ramifica en arterioles i capil·lars. Cadaglomèrul del ronyó és format per moltíssims capil·lars, amb una arteriola d'entrada i una vènula de sortida. Dins el glomèrul, totes les substàncies que transporta el plasma sanguini (tant les tòxiques com les necessàries) traspassen les parets dels capil·lars i entren en el túbul renal, on es van recuperant i reabsorbint les substàncies necessàries per a l'organisme, com els sucres, els aminoàcids —constituents bàsics de les proteïnes— i les sals —el sodi i el clor.
També es reabsorbeix la màxima quantitat d'aigua possible. La sang neta de productes tòxics surt del ronyó per la vena renal
.
També es reabsorbeix la màxima quantitat d'aigua possible. La sang neta de productes tòxics surt del ronyó per la vena renal
.
Les substàncies que no són reabsorbides en el túbul renal són expulsades en forma d'orina
. Les gotetes d'orina que es produeixen en els nefrons s'ajunten en els urèters
. Aquests conductes surten dels ronyons i transporten l'orina fins a la bufeta urinària, on s'emmagatzema. La bufeta urinària pot contenir fins a dos litres d'orina. Finalment, durant la micció, l'orina és expulsada a través de la uretra cap a l'exterior. En els homes, la uretra acaba a l'extrem del penis, i en les dones, en un petit orifici situat davant de la vagina.
. Les gotetes d'orina que es produeixen en els nefrons s'ajunten en els urèters
. Aquests conductes surten dels ronyons i transporten l'orina fins a la bufeta urinària, on s'emmagatzema. La bufeta urinària pot contenir fins a dos litres d'orina. Finalment, durant la micció, l'orina és expulsada a través de la uretra cap a l'exterior. En els homes, la uretra acaba a l'extrem del penis, i en les dones, en un petit orifici situat davant de la vagina.