La Reconquesta: Regnes Cristians a la Península Ibèrica

Els Nuclis de Resistència Cristiana

Àrees Cantàbriques i Pirinenques

Molts visigots que fugien dels musulmans es van refugiar a les zones cantàbriques i pirinenques al nord de la península. Entre els segles VIII i IX es formaren nous regnes cristians:

• A la serralada Cantàbrica va sorgir el Regne Asturlleonès.
• Als Pirineus es van organitzar el Regne de Navarra i els Comtats Aragonesos i Catalans.

La Formació del Regne Asturlleonès

El Regne d'Astúries va sorgir en la primera meitat del segle VIII. A la serralada Cantàbrica van elegir com a rei Pelagi. La màxima expansió va coincidir amb el regnat d'Alfons III (866-910). En el segle X la capital del regne es va traslladar a Lleó i el regne passà a anomenar-se Regne de Lleó.

El Naixement de Castella

En l'època del Califat de Còrdova, Ferran González (930-970) va independitzar Castella.

De la Marca Hispànica als Regnes i Comtats Pirinencs

A la regió pirinenca, Carlemany hi va fundar la Marca Hispànica. En el segle IX, aquestes regions es van fer independents i es van formar tres nuclis: Navarra, Aragó i els Comtats Catalans.

La Creació del Regne de Navarra

Als començaments del segle XI, el comte Ènnec Aritza va ser l'origen del Regne de Pamplona, més tard anomenat Regne de Navarra. A partir del segle X, la dinastia Ximena va governar a Navarra. El moment de més esplendor va ser el regnat de Sanç III el Gran (1000-1035), que va incorporar els comtats aragonesos, Castella i una part de Lleó.

Els Comtats d'Aragó

La família del comte Asnar Galí va aconseguir la independència per al comtat d'Aragó. L'any 922, Aragó va quedar sota el domini dels monarques navarresos, dels quals es va independitzar a la mort de Sanç III el 1035.

Els Comtats Catalans

L'any 874, Guifré el Pilós va reunir els comtats catalans, els va governar amb autonomia dels reis francs i els va llegar als seus descendents, que van aconseguir la independència del poder franc en el segle X.

L'Avanç fins al Duero

Durant els segles IX i X, els regnes cristians van avançar cap al sud fins a la vall del riu Duero.

La Conquesta de les Valls del Tajo i de l'Ebre

L'any 1031, el Califat de Còrdova es va dissoldre i Al-Àndalus es va dividir en regnes de taifes. Els regnes cristians van aprofitar la debilitat de les taifes per expandir-se cap al sud. Per evitar atacs, els regnes musulmans pagaven paries (quantitats d'or).

Durant els segles XI i XII, Portugal i Castella van arribar més enllà del riu Tajo. A l'est, Catalunya es va expandir fins a Tortosa. Els reis cristians van anomenar aquests avanços Reconquesta. Per afavorir l'emigració, els reis concedien a aquestes viles privilegis anomenats furs o cartes de poblament.

La Conquesta de la Vall del Guadalquivir, el Llevant i les Balears

El 1212, la derrota musulmana en la batalla de Las Navas de Tolosa va obrir el territori d'Al-Àndalus als exèrcits cristians. Portugal va conquerir l'Algarve, Castella es va apoderar d'Andalusia i Múrcia, i la Corona d'Aragó es va expandir per les Balears i València.

Les Tres Cultures

Com a resultat de la conquesta, a la població dels regnes cristians coexistien tres cultures:

• Cristians: eren el grup dominant.
• Mudèjars: eren musulmans que es mantenien en territori cristià i respectaven els seus costums.
• Jueus: les relacions dels jueus amb la població restant foren tenses i a vegades van ser perseguits.

L'enriquiment cultural tingué una empremta especial en alguns llocs com Toledo.

Glossari

• Repoblament: colonització de les terres conquerides als musulmans paral·lelament a l'avanç dels regnes cristians.

Economia i Societat

L'economia es basava en l'agricultura i la ramaderia. La ramaderia depenia de la cria de l'ovella merina. Els ramats eren transhumants i circulaven per una xarxa de camins, les carrerades, que recorrien la península de nord a sud. Els ramaders s'aplegaven en assemblees, anomenades mestes. El 1273, el rei Alfons X va reconèixer l'Honrado Concejo de la Mesta. La venda de llana i de teixits elaborats amb aquesta va fer que l'artesania i el comerç experimentessin un gran desenvolupament. L'auge econòmic va provocar l'aparició de fires, va destacar la de Medina del Campo.

La Corona de Castella

Castella i Lleó es van unir i es van separar diverses vegades. El 1230 va ser la unió definitiva, quan Ferran III i Alfons X van conquerir quasi tot Andalusia. Però en el segle XII, Castella va patir una gran pèrdua amb la independència de Portugal.

L'Esplendor Cultural

A Castella hi ha mostres d'estil romànic. Per exemple, les esglésies de San Martín de Frómista (Palència) i de San Isidoro de Lleó i part de la catedral de Santiago de Compostel·la, on destaca el Pòrtic de la Glòria, obra del mestre Mateo. També s'hi van construir fabulosos edificis gòtics com les catedrals de Lleó, Burgos i Toledo.

La Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó es va crear en el segle XII després del matrimoni de Peronella (hereva d'Aragó) i el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV l'any 1137. El primer rei va ser el seu fill Alfons I. En el segle XII, Alfons I el Bataller va conquerir les terres de la vall de l'Ebre. En el segle XIII, Jaume I el Conqueridor va prendre les Balears, València, Alacant i Múrcia. A partir del segle XIII, l'expansió per la Mediterrània va ser molt important. Pere el Gran i els seus successors van conquerir Sicília, Sardenya i Nàpols.

Economia i Societat

La majoria de la població vivia de l'activitat agrícola. La Corona d'Aragó mantenia contactes comercials amb molts països. Els mercaders catalans, valencians i mallorquins comptaven amb delegacions o consolats a nombroses ciutats europees, asiàtiques i africanes. A Barcelona, València i Palma, es van crear uns magistrats, els cònsols de mar, que jutjaven les causes relatives a la navegació i el comerç.

L'Esplendor Cultural

L'estil romànic va sorgir molt aviat als territoris de la Corona d'Aragó. Alguns exemples són les petites esglésies pirinenques, com Sant Climent de Taüll i el monestir de Sant Joan de la Penya (Osca). L'estil gòtic hi va tenir un gran desenvolupament, com es pot veure a l'església de Santa Maria del Mar (Barcelona) i la catedral de Palma. Però també es van construir nombrosos edificis civils, com les llotges de València i Palma.