Reconquesta i Formació dels Regnes Cristians a la Península Ibèrica (Segles VIII-XIII)

La Invasió Musulmana i la Marca Hispànica

Els musulmans van ocupar la Península Ibèrica l’any 711 amb gran rapidesa. Hi havia enfrontaments entre els reis visigots Roderic i Akhila, i aquest va demanar ajuda als berbers per entrar a la Península Ibèrica. Van aconseguir conquerir-la sencera, excepte la zona Cantàbrica.

Al 795, Carlemany va conquerir el nord de França i va establir una Marca Hispànica, que és una entitat geogràfica, política i militar. Consisteix a evitar que els musulmans entrin a França.

Regne d’Astúries (Segle VIII)

Va ser el primer regne cristià que s’organitza a nivell polític (autònom). El va fundar el noble visigot Pelai, que es va resistir a la invasió dels musulmans a Astúries l’any 722.

Evolució de Castella

A mitjans del segle IX, el regne d’Astúries-Lleó va voler protegir-se de les invasions musulmanes i va crear un comtat fronterer anomenat Castella.

Al segle X, el comte Ferran González va aconseguir que Castella s’independitzés d’Astúries-Lleó, ja que el territori estava repoblat per càntabres i bascos. A poc a poc, Castella va anar adquirint una gran autonomia.

L’any 1037, Castella absorbeix Lleó i es forma Castella-Lleó.

Castella-Lleó

Durant els segles XI i XII, Castella-Lleó ocupava la vall del Duero i del Tajo, i l’any 1085 va conquerir el regne de Taifa de Toledo.

Aquest regne era cada vegada més poderós territorialment perquè anava conquerint i ampliant territoris.

L’any 1135, el rei Alfons VII s’autoproclama emperador.

Portugal

L’any 1093, Portugal estava sota el domini de Castella-Lleó. Al 1139 aconsegueix la independència.

Catalunya i la Marca Hispànica

Els Pirineus són la frontera entre els musulmans i els francesos.

Carlemany va iniciar la conquesta del territori musulmà al sud dels Pirineus. L’any 785, ciutats com Girona, Besalú, Empúries, Urgell o Cerdanya es rendeixen pacíficament als francs. Aquests territoris passen a ser governats per un comte català que li deu vassallatge al rei franc.

Carlemany denomina els territoris sota domini franc Marca Hispànica, que és una entitat geogràfica i politicomilitar constituïda per una sèrie de districtes anomenats comtats. Això es crea per a evitar les ocupacions dels musulmans.

Definicions Clau

• Comtat: Territori governat per un comte català en nom del rei franc.
• Comte: Persona que governa cadascun dels comtats.

Característiques d’un comte

• No és hereditari.
• És anomenat pel rei franc.
• Té funció fiscal (emetre moneda, cobrar impostos sobre el comerç i les pastures, etc.).
• Defensa el territori.
• Administra justícia.
• Manté l’ordre públic.

Fills de Guifré el Pelós

• Guifré II Borrell de Barcelona (874-911): Comte de Barcelona, Girona i Osona.
• Miró II de Cerdanya (878-927): Comte de Cerdanya i Conflent.
• Sunifred II d’Urgell (880-948): Comte d’Urgell.

En el segle X, el comtat de Barcelona va ser envaït pels musulmans liderats per Almansor. El comte Borrell II va demanar ajuda al rei franc, però aquest no va respondre. El comte català va trencar el jurament de fidelitat al rei franc i va convertir Barcelona en un estat independent.

Els reis francs no van reconèixer la independència fins a l’any 1258. El primer comte que va aconseguir l’autonomia a Catalunya va ser Borrell II.

La Repoblació de Catalunya amb Guifré el Pelós i el comte Borrell

La majoria de repobladors provenien de les muntanyes del nord del país, i també hi havia aragonesos, occitans i mossàrabs.

Els camperols s’establien en terres que eren d’un comte, però passaven a ser propietat dels repobladors gràcies a l'aprisió (norma d’origen visigot que permet apropiar-se d’una terra erma, sense propietari, després de trenta anys de possessió i explotació ininterrompudes). Per facilitar aquest repoblament, els comtes catalans i l’Església van atorgar cartes de poblament als nous pobladors per a que s’estableixin amb privilegis (no pagar impostos o que siguin menors).

El Regne d’Aragó

Sanç III el Gran, Ramir I d'Aragó, Sanç I d’Aragó, Alfons I el Bataller, Ramir II el Monjo.

L’any 1035, Ramir I hereta Aragó i conquereix els comtats de Sobrarb i Ribagorça. Cinc anys més tard, Alfons I el Bataller (1104-1134) conquereix Saragossa (1118), Tudela, Calataiud i Daroca.

Aquest rei mor sense descendència. Deixa un testament que diu que deixa el seu regne a les ordres militars del Temple, de l’Hospital i del Sant Sepulcre. Els nobles no hi estaven d’acord i van decidir que el seu germà, Ramir II el Monjo, es convertís en rei.

Corona d’Aragó o Confederació Catalanoaragonesa

Ramir II el Monjo va decidir vincular el regne d’Aragó amb el comtat de Barcelona mitjançant el matrimoni de la seva filla Peronella (d’un any) amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV (1131-1162). Després de celebrar el casament, Ramon Berenguer IV va governar Aragó, encara que Ramir II va conservar el seu títol de rei fins a la seva mort.

Cada territori conservava les seves lleis, costums i tradicions. L’única cosa en comú era el monarca. Des d’aleshores, el comte de Barcelona va ser també rei d’Aragó.

Navarra

Al segle IX, amb la família Aristia, es forma el regne de Navarra amb capital a Pamplona.

Sanç III el Gran (1005-1035) va afegir els regnes de Castella i gran part de Lleó. El comte de Barcelona (Borrell II) era el seu vassall.

El Regne de Lleó

A finals del segle IX, el regne de Lleó comprenia Galícia, Lleó, Astúries i el nord de Castella.