Reassegurança: definició, tipus de contractes i funcions

Què és la reassegurança?

Reassegurança

Contracte d’assegurances entre una entitat asseguradora (cedent) i una altra (reasseguradora), en què la primera cedeix una part del risc derivat d’un contracte d’assegurances a canvi d’una prima. Per tant, aporta l’atomització i la divisió del risc.

Quatre punts de vista sobre la finalitat

Segons el mètode de contractació

Hi ha tres tipus principals de contractes segons la forma de contractació:

• Contracte obligatori: Les dues parts, entitat asseguradora i reasseguradora, s’obliguen mútuament. L'entitat asseguradora cedeix una part dels riscos i la reasseguradora els rep i els accepta, per tal d’agilitzar la transferència de riscos. Es determinen els riscos susceptibles d’aquesta obligatorietat, fet que fa que la transferència de riscos sigui automàtica. L’inconvenient és que no tots els riscos entren dins d’aquesta categoria, només els més comuns; són contractes poc flexibles. Quan aquest contracte finalitza es pot renovar o bé no fer-ho.
• Contracte facultatiu: No hi ha obligació per ambdues parts; puntualment es formalitza un contracte per a un risc concret entre la companyia asseguradora i la reasseguradora. No hi ha obligació ni de cedir ni d’acceptar; són contractes que es fan per a cada cas en particular. Són més flexibles i la gestió es fa cas per cas, no són automàtics com els contractes obligatoris.
• Contracte mixt: Vol dir que només una de les parts està obligada; no és gaire habitual.

Segons el contingut de la cessió

Diferenciem entre reassegurances proporcionals o no proporcionals, és a dir, les que cedeixen riscos o les que cedeixen sinistres.

• Cessió de riscos (proporcionals): La cessió del risc es fa mitjançant una part del capital assegurat; tot es calcularà proporcionalment segons la proporció que es determini (de capital, prima i risc). Això es fa a priori.
• Cessió de sinistres (no proporcional): Una part del sinistre la paga l’entitat reasseguradora i l’altra l’entitat asseguradora. Quan es cedeix sinistre es fa a posteriori: si hi ha un sinistre, el contracte determina fins a quina quantia paga l’entitat asseguradora i quina paga la reasseguradora, o bé si tot el paga la reasseguradora, depèn del que indiqui el contracte. Com que això depèn de l’import del sinistre, no es pot aplicar un criteri proporcional; no hi ha proporció amb el capital assegurat.

Segons les bases tècniques emprades

• Reassegurança a condicions originals: On es cedeix capital de manera proporcional i, per tant, el preu serà proporcional a la prima.
• Reassegurança a condicions no originals: Es cedeixen sinistres de manera no proporcional i, per tant, cal recalcular el preu de la reassegurança.

Segons la naturalesa dels reasseguradors

• Reasseguradors professionals: Entitats exclusivament reasseguradores.
• Reasseguradors no professionals: Entitats que tant asseguren com reasseguren.
• Pool de reasseguradors: Associacions d’entitats asseguradores en què diverses companyies s’uneixen per cobrir els riscos.

Nota: S'han mantingut tots els conceptes i explicacions originals, amb correccions ortogràfiques i gramaticals i una estructura més clara per facilitar la lectura i l’optimització SEO.