Realitat objectiva i subjectiva

Realitat:

És tot el q existeix, es a dir, el conjunt d coses q tenen una existència efectiva i actual.

Tipus de realitat:

1.

Objectiva

Conjunt d coses “materials” q semblen existir independentment q nosaltres les percebem o no. 2.

Subjectiva

Depenen d nosaltres i només són accessibles per mitjà d la consciència: son les idees i els sentiments d cadascú. 3.

Metafísica

Més enllà dl món físic.Parla d substancia.(Realitat ultima d les coses).

El coneixement del món físic

:1.

Realisme

Consisteix a pensar q les coses són tal cm les veiem.2.

Idealisme

Considera q els objectes físics n poden tenir existència al marge d’1a ment q els conegui. En la seva versió més radical, l’idealisme només admet l’existència d les idees, a les quals considera mes reals q el món físic. << Existir consisteix a ser percebut >>.3.

Escepticisme

Dubte q puguem adquirir un coneixement verdader d la realitat objectiva. A) E.Radical: Afirma q n es pot saber res, n’hi tan sols creure racionalment. B) E.Moderat: No es pot saber res d manera absoluta, però sí creure racionalment. 4.

Física quàntica

És la branca d la física actual q s’ocupa d les partícules elementals q formen la matèria.5.

Realisme crític

Segons el Realisme crític es indiscutible q existeix una realitat objectiva, diferent del observador.// El món físic mai n es cm volem q sigui i, n és com ens pensem q es. Tot coneixement suposa l’existència d’un coneixedor. El món físic “ Existeix” a partir dl moment en q algú el percep i decideix q és real. Tot això depèn d la percepció, l’experiència i els coneixements previs dl coneixedor.

Cosmologia

Es la ciència q estudia l’univers, entès cm el conjunt d tot el q existeix en el món físic. La cosmologia, per tant, estudia la realitat objectiva o el món físic cm a totalitat.

La gran explosió

El Bigban es va produir fa 15.000.000 d’anys. El Bigban s’inicia amb l’espai i el temps.Pr això n te sentit preguntar-se q hi havia abans del bigban, ja q n existia el temps. Te sentit preguntar-se on es l’univers, perquè n és en l’espai,sinó q l’espai i el temps estan a l’univers.

L’estructura d l’univers segons la química actual

Segons el model cosmològic vigent, la realitat física va anar prenent forma perdurable. Es va construir un gas còsmic d partícules elementals en expansió i es van anar considerant els nuclis d manera + simples q existeixen. D’aquesta manera van aparèixer els àtoms. Els astres, cm la terra i el sol, van néixer gracies a la concentració dl gas interestel·lar. Per tant, tot el q existeix en el món físic s’ha construït a partir d’àtoms.//.

*L’ànima i el cos

L’ànima: És un principi d vida i d coneixement, està temporalment unida amb el cos i n pot morir. (Substancia pesant ; Espiritual)

Cos

És 1a substancia extènsa; material.

*Dualisme

El dualisme manté l’existència d dues substancies diferents en l’esser humà: 1a d caràcter espiritual (l’àlma) i 1a altra d material (el cos). L’ésser humà seria un compost d les dues, prò només l’ànima previu després d la mort.

*El concepte d Déu en la metafísica occidental

Panteisme

: Identifica Déu amb l’univers cm si es tractes d 2 formes diferents d parlar dl mateix. (Tot es Déu). Baruch Spinoza.

Teisme:

És la idea q defensa l’existència d’1a substància sobrenatural d caràcter espiritual q va crear el món i se n’ocupa. (Déu existeix i intervé en els esdeveniments dl món. San Agustia).

Deisme:

Defensa 1a religió natural i 1a moral independent e tuteles eclesiàstiques.(Voltaire).

Ateisme

Negació absoluta d l’existència d Déu. (Diderot).

Agnosticisme:

La raó n pot afirmar ni negar l’existència d Déu. (Immanuel Kant).

Fideisme:

Els arguments racionals n son necessaris x a la fe. (Sören Kierkagaard).

*Argumentacions sobre l’existència d Déu

-

Argument ontològic

Déu és l’ésser + perfecte q pot ser pensat, o en paraules de sant Anselm, q va ser el 1r a formular-lo, <>

-Argument de la casualitat

Tot té 1a causa, pq res n pot ser causa d si mateix, Així doncs, si l’univers tot té 1a causa hem d concloure l’existència d’una causa q n hagi estat causada. Aquesta causa primera és Déu. -

Argument teleològic

Demostra l’existència d Déu examinant l’ordre dl món. En la naturalesa tot sembla seguir un ordre establert, un pla q algú ha traçat per endavant i q porta al fet q les coses funcionin cm ho fan

*La ment i el cervell

.

Filosofia de la ment:

Branca d la filosofia q tracta d’aclarir en q consisteix aquesta part d la realitat q, hem anomenat esdeveniments materials.

*Caracterització del que és mental

Definim la ment cm la facultat o el conjunt d facultats q permet als éssers humans experimentar sensacions, pensaments, sentiments, emocions o desitjos. Aquestes activitats es denominen fenòmens mentals, així cm també, activitats psíquiques.

*La relació entre ment i cervell

Els fenòmens mentals estan relacionats amb diversos processos físics; la vida mental depèn d processos q tnen lloc en el sistema nerviós central.Per exemple: Ens colpegem un dit (fenomen físic) i sentim dolor (f.Mental); volem tancar la mà (f.Mental) i l anostra mà es tanca (f.Físic).

*Posicions o teories

1.Dualisme substancial:

Ment (ànima i cos). Ment i cervell sn 2 substancies contraposades i irreconciliables.Limitació: El problema d les relacions d substancies n tnen res en comú.

2.Fisicalisme:

La vida mental és redueix a processos fisiològics dl cervell.Limitació: A -> Activitat celebral. B -> Generes mentals. “ Si A és una condició necessària d B, aleshores A i B n sn 1a i la mateixa cosa, ja q B depèn d A. “N tots els fenòmens mentals experimentats s’ajusten a un model d’activitat neuronal.

3.Doble aspecte:

Els successos mentals i físics sn 2 aspectes d’1a mateixa substancia subjacent. Limitació:
a) Si els processos mentals sn subjectius inaccessibles, cm podem saber si existeixen altres ments? I la resta d coses q existeixen, tenen experiències mentals?
b) Desconeixem l’existència d tal substància subjacent.