Realisme ontològic

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el 13 de Junio de 2015 en catalán con un tamaño de 20,06 KB

ANTROPOLOGIA:

Antropos. (esser humà). Estudi o ciencia de l’home.

ANTROPOMÒRFIC:

Es una forma de personificació. Atribució de qualitats humanes a sers no humans.

ANTROPOGONIA:

Naixement o origen de l’home.

ABSOLUT:

Allò que es independent i que te autonomia, que existeix per si mateix. S’oposa a relatiu.

-/

ABSTRACCIÓ:

Operació mental, per la que obtenim un concepte general a partir del que tenen en comú els esser o les coses en particular.

ADECUACIÓ :

Equivalent a veritat. (correspondencia o coincidencia).

APRIORI:

Expressió llatina referida al coneixement que significa abans de l’experiència.

APOSTERIORI:

Expressió llatina referia al coneixement aconseguit després de l’experiència.

(SINTÈTIC)

ANALÍTIC:

Classe de judicis en els quals el predicat es troba inclos en el subjecte.

ANALOGIA:

Semblança o paregut entre dos o mes cosses.

ARQUETIP:

Exemplar original d’una cosa.. Realitat perfecta dins del seu gènere. Te relació amb la teoria de les idees de Plató.

-/

AGNOSTICISME:

Teoria segons la qual el coneixement humà no pot resoldre el problema de l’existència de Déu. No es equivalent a l’ateisme.

-/

ANTROPOMORFISME:

Es tota aquella representació o imatge que expressa idees o coses amb forma humana. Concepció per la qual l’esser humà està al centre del mon.

-/

ARKHE:

Paraula grega que significa origen o principi. Apareix en l’ inici de la història de la filosofia dins de les reflexions dels presocràtics. (tales, heràclit, empedocles).

-/

ATARÀXIA:

Tranquil·litat, estat d’ànim seré i fins i tot indiferent.Tracta de no deixar-nos afectar per res. Va ser defensada per dos escoles filósòfiques antigues, els EPICURIS i els ESTOICS.

-/

ATEISME:

Doctrina que nega l’existència de Déu i nega també el valor de tot allò que represente el concepte de Déu.

-/

ATOMISME:

Doctrina segons la qual l’univers es composa de partícules materials que es combinen per formar les coses. Tendeix a ser materialista.

-/

ALIENACIÓ:

Procés per el qual l’esser humà perd la seua llibertat. Sotmetiment i dependencia del mon exterior. Consumisme.

-/

COSMOS:

El cosmos es un sistema ordenat o harmoniós. Significa ordre i ornaments, es l’antítesi del caos.

COSMOLOGIA:

Estudi del cosmos.

COGNOSITIU

(coneixer) tot allo que fa referencia al coneixement. (intelectual).

CIÈNCIA:

Es el coneixement sistematitzat, elaborat mitjançant observacions, raonaments i probes metòdicament organitzades.

-/

CRÍTIC:

Tot allò que consisteix en analitza ideals o problemes, fer-se preguntes, qüestionar- se. La crítica intenta distingir entre el que es vàlid i el que no ho es, el que es verdader i el que es falç.

-/

DOGMÀTIC:

Doctrina verdadera. Es considera dogmàtic el que forma part d’una religió oficia o també d’una ideologia recolçada pel poder. Dogmàtic també es el punt de vista dels que creuen en unes idea de forma absoluta i que no es plantegen dubtes ni preguntes.

-/

DEDUCCIÓ:

Procés lògic per el qual s’obté una conclusió a partir d’una idea anterior. Mes exactament la deducció consisteix en extraure una idea concreta a partir d’un concepte universal.

(INDUCCIÓ)

DICOTOMIA:

Divisió i oposició entre les dos parts d’un cosa (contradicció) (dualitat).

DIALÈCTICA

Primer sentit

Art de dialogar, discutir i convèncer. SÒCRATES.

Segon sentit:

Dialèctica com sinònim de retòrica (art de parlar en públic).

Tercer sentit

A l’època medieval significava lògica.

Quart sentit:

A l’època moderna es una teoria del canvi tat de l’ història com de les idees. Segons aquesta teoria la realitat avança a partir de les seues contradiccions.

-/

DUALISME:

Doctrina segons la qual la realitat te dos fonaments. Tenim un exemple antic en la filosofia de Plató. Teoria de les idees. Descartes.

-/

DUALISME:

Doctrina segons la qual la realitat te dos fonaments. Tenim un exemple antic en la filosofia de Plató. Teoria de les idees. Descartes. .

-/

EPISTEMOLOGIA

Teoria del coneixement Es va desenvolupar a partir de la Edat Moderna, Segle XVIII, Kant.

ENUNCIAT:

Ciència que estudia el comportament dels animals en estat natural.

ESCEPTICISME:

Doctrina que afirma la impossibilitat del coneixement. Negació de la capacitat humana de assolir la veritat. Va nàixer al segle IV a.C. Els escèptics només donaren valor a les sensacions, però en quant a les idees consideraven inútil discutir.

ESENCIALISME:

Doctrina segons la qual, coneixer realment el ser de les coses (Realisme)

ESSENCIA:

El ser d’una cosa, la seua naturaleza profunda. El ser.

FENOMENISME:

Doctrina segons la qualnomés és possible coneixer els fenomens. El coneixement de l’essencia o del ser de les coses és imposible. (l’Empirisme).

FENOMEN:

Es tot allò que podem percebre, tot allò que apareix. El concepte oposat ESSÈNCIA.

FILOGÈNESIS

Origen o naixement d’una espècie.

FILOSOFIA:

Grec, significa amor del saber. Investigació o reflecció sobre l’origen, el sentit, la essencia de les coses. Al seu inici era investigació de l’origen i naturalesa de la natura. Mes tard es van preocupar per qüestions polítiques, etiques.. Etc. En general intenta obtenir una visió o concepte global de la realitat. També estudia tot el q fa referencia al sentit de la nostra vida.

-/

FENOMENISME:

Doctrina segons la qualnomés és possible coneixer els fenomens. El coneixement de l’essencia o del ser de les coses és imposible. (l’Empirisme).

FENOMEN:

Es tot allò que podem percebre, tot allò que apareix. El concepte oposat ESSÈNCIA.

FILOGÈNESIS

Origen o naixement d’una espècie.

FILOSOFIA:

-/

HIPÒTESIS:

Teoria que s’ elabora per a explicar algun fet o fenomen.
Les hipòtesis han de ser comprovades(contrastades), per decidir la seua validesa.

-/

HOLISME:

Teoria que analitza la realitat considerant-la comú tot. Per a entendre qualsevol part d’una realitat s’ha de tenir present el concepte de la totalitat.

-/

HUMANISME

Tendència general del pensament que situa l’home en el centre de la realitat. L’ humanisme es va desenvolupar a partir del Segle XIV a Itàlia. DANTE. L’ humanisme va ser considerat com la cultura del Renaixement i deixa enrere el teocentrisme medieval. Representa l’ inici de la cultura moderna.

-/

INDUCCIÓ:

Procés lògic pel qual obtenim una conclusió universal a partir de casos concrets. Per tant es el contrari de la deducció.

-/

IL·LUSTRACIÓ

Tendència i ambient cultural que es desenvolupa a Europa del Segle XVIII i que contribueix a la revolució francesa . Es una defensa de la raó i de la ciència contra la tradició i el fanatisme. Els pensadors il·lustrats creuen en el progrés i en una nova humanitat mes madura i alliberada de les antigues doctrines.

-/

IDEALISME

Teoria filósòfica segons la qual el mon o el ser son un producte mental o espiritual. L`origen vertader de les coses es mental. Els filòsofs idealistes entenen que la natura i la història son un procés de desenvolupament i que darrera aquest procés hi ha una realitat espiritual, un subjecte. Hegel/ Schelling.

-/

LOGOS:

Significa RAONAMENT, ARGUMENTACIÓ, PARLA O DISCURS. Significa intel·ligència pura del Home.

-/

MITE

Es un relat de fets meravellosos protagonitzats per personatges sobrenaturals o extraordinaris. Normalment son religiosos. No es lògic ni científic.

-/

MÈTODE

Una manera o un sistema per a obtenir una conclusió o coneixement. El mètode de la ciència moderna es forma a partir del coneixement, aquest mètode s’anomena hipotétic-deductiu.

-/

MONISME:

Doctrina segons la qual la realitat es composa d’un únic element o essència. Trobem doctrines monistes ja en els presocràtics. (Tales, Anaximenes, Parménides) En la edat modrna trobem. Materialisme, Idealisme, Panteisme.

ONTOLOGIA

Teoria de l’ésser, de la realitat. Origen grec.

ONTOGÈNESIS

Origen del ser/ Naixement de la Realitat.

OBJECTIVISME:

Doctrina afí al Realisme.

PROPOSICIÓ

Pensament que afirma o nega alguna cosa i per tant pot ser verdadera o falça.

PREJUDICI

Judici anticipat sobre una cosa o un tema que no coneixem de veres.

PLURALISME

Teoria segons la qual la realitat es compresa de mes d’un fonament.

PANTEISME:

Doctrina segons la qual Déu i el mon són el mateix ser. Anomenem Déu a l’aspecte creador de la realitat i anomenem mon a la realitat creada, però es tracta en el fons d’un mateix ser d’un mateix ser. Quasi tots els filòsofs grecs eren panteistes. El Cristianisme va rebutjar el panteisme totalment ja que era incompatible amb la doctrina de la creació. Va ressorgir al Renaixement i va tindre gran influència en l’ idealisme.
La doctrina panteista resurgeix amb Giordano Bruno i al S.XVII amb Espinoza.

-/

RELATIVISME:

Doctrina segons la qual no existeixen criteris absoluts ni objectius per a decidir si un enunciat es vertader o falç. Els nostres criteris depenen del context cultural científic, social i personal. No hi existeixen valors ni normes que siguen vàlides per tota la humanitat. El relativisme fou defensat pels sofistes.

RELATIU:

Allò que depèn d’un altra cosa, que no existeix asoles, allò que te relació.

Realisme

Doctrina segons la qual el subjecte pot conèixer la realitat tal com es en sí, es a dir en essència, objectivament. Per al Realisme, el coneixement es pot comparar amb un mirall que reflexa la realitat correctament. També es pot anomenar essencialisme. Esta relacionada amb VERITAT. (Parménides, Plató, Aristòtil).

-/

Realisme CRÍTIC:

Es tracta d’un Realisme moderat i matisat segons el qual la nostra visió de les coses es imperfecta i es va perfeccionant poc a poc, encara que no arribe mai a ser completa.

-/

SISTEMA:

Conjunt de coses o idees que tenen una relació coherent i una funció i finalitat global.

-/

SUBJECTIVISME:

Teoria segons la qual nomes podem assolir un coneixement subjectiu de la realitat. No existeix una visió objectiva de les coses. Totes les idees son punts de vista individuals i no tenen valor universal.

-/

SOLIPCISME:

Teoria segons la qual es impossible eixir del propi jo. Les experiències del subjecte son absolutament privades. Considera que el subjecte es troba totalment aïllat. Tancat en sí mateix.

-/

SINTÈTIC:

Tipus de judicis en els quals el predicat no esta inclòs en el subjecte, per tant ens dona informació nova.

-/

FENOMENISME:

Doctrina segons la qualnomés és possible coneixer els fenomens. El coneixement de l’essencia o del ser de les coses és imposible. (l’Empirisme).

FENOMEN:

Es tot allò que podem percebre, tot allò que apareix. El concepte oposat ESSÈNCIA.

FILOGÈNESIS

Origen o naixement d’una espècie.

FILOSOFIA:

-/

HIPÒTESIS:

Teoria que s’ elabora per a explicar algun fet o fenomen. Les hipòtesis han de ser comprovades(contrastades), per decidir la seua validesa.

-/

HOLISME:

Teoria que analitza la realitat considerant-la comú tot. Per a entendre qualsevol part d’una realitat s’ha de tenir present el concepte de la totalitat.

-/

HUMANISME

Tendència general del pensament que situa l’home en el centre de la realitat. L’ humanisme es va desenvolupar a partir del Segle XIV a Itàlia. DANTE. L’ humanisme va ser considerat com la cultura del Renaixement i deixa enrere el teocentrisme medieval. Representa l’ inici de la cultura moderna.

-/

INDUCCIÓ:

Procés lògic pel qual obtenim una conclusió universal a partir de casos concrets. Per tant es el contrari de la deducció.

-/

IL·LUSTRACIÓ

-/

IDEALISME

-/

LOGOS:

Significa RAONAMENT, ARGUMENTACIÓ, PARLA O DISCURS. Significa intel·ligència pura del Home.

-/

MITE

Es un relat de fets meravellosos protagonitzats per personatges sobrenaturals o extraordinaris. Normalment son religiosos. No es lògic ni científic.

-/

MÈTODE

Una manera o un sistema per a obtenir una conclusió o coneixement. El mètode de la ciència moderna es forma a partir del coneixement, aquest mètode s’anomena hipotétic-deductiu.

-/

MONISME:

ONTOLOGIA

Teoria de l’ésser, de la realitat. Origen grec.

ONTOGÈNESIS

Origen del ser/ Naixement de la Realitat.

OBJECTIVISME:

Doctrina afí al Realisme.

PROPOSICIÓ

Pensament que afirma o nega alguna cosa i per tant pot ser verdadera o falça.

PREJUDICI

Judici anticipat sobre una cosa o un tema que no coneixem de veres.

PLURALISME

Teoria segons la qual la realitat es compresa de mes d’un fonament.

PANTEISME:

Doctrina segons la qual Déu i el mon són el mateix ser. Anomenem Déu a l’aspecte creador de la realitat i anomenem mon a la realitat creada, però es tracta en el fons d’un mateix ser d’un mateix ser. Quasi tots els filòsofs grecs eren panteistes. El Cristianisme va rebutjar el panteisme totalment ja que era incompatible amb la doctrina de la creació. Va ressorgir al Renaixement i va tindre gran influència en l’ idealisme. La doctrina panteista resurgeix amb Giordano Bruno i al S.XVII amb Espinoza.

-/

RELATIVISME:

RELATIU:

Allò que depèn d’un altra cosa, que no existeix asoles, allò que te relació.

Realisme

-/

Realisme CRÍTIC:

Es tracta d’un Realisme moderat i matisat segons el qual la nostra visió de les coses es imperfecta i es va perfeccionant poc a poc, encara que no arribe mai a ser completa.

-/

SISTEMA:

Conjunt de coses o idees que tenen una relació coherent i una funció i finalitat global.

-/

SUBJECTIVISME:

-/

SOLIPCISME:

Teoria segons la qual es impossible eixir del propi jo. Les experiències del subjecte son absolutament privades. Considera que el subjecte es troba totalment aïllat. Tancat en sí mateix.

-/

SINTÈTIC:

Tipus de judicis en els quals el predicat no esta inclòs en el subjecte, per tant ens dona informació nova.