Reacció emocional al pacient agut

Desenvolupament:

son els canvis físics i psíquics que experimenten les persones desde que neixen fins que moren.

Etapes de la vida:

infancia, adolescencia, edat adulta i vellesa.

La psicología evolutiva:

estudia els canvis psíquics que ocorren el llarg de la vida de les persones.

La infancia:

etapa de la vida que compren desde el neixament fins a l’adolescència.  

-Primera infancia de 0 a 3 anys

El sistema nerviós madura molt rapidament. Els 2-3 mesos cap dreçat. Als 6-8 mesos començen a seure i als 12-14 mesos a caminar. De 1-3 anys aprenen a controlar els esfínters i als 18 mesos pot reconeixer-se en un mirall.

-Infància intermèdia de 4-7 anys

Concideix amb l’escolarització, al nen comença a independitzar-se de la seva família i es relaciona amb altres nens i altres persones adultes. Dels 3-6 anys  es important el joc simbólic per exemple: jugar a cuinetes, papes mames… immiten als grans.

Infancia tardana  de 8- 12 anys

L’escola, els aprenentatges i el relacionar-se amb altres nens i altres persones adultes tenen mes importancia en aquesta fase.

La malaltia en la infancia:

-L’edat i etapa del desenvolupament psicofísic

. Els bebès no saben el que es la malaltia, no tenen llenguatge, no diferencien sensacions ni emocions. Fins els 12 anys no es formen  una idea mes precisa.

-El tipus de malaltia:

En funció de si es aguda o crónica de si li imposa limitacions o no. En aquest cas es com un càstig, per exemple; injeccions, immobilitzacions…

-Segons les experiències anteriors:

Dependrà molt de la seva personalitat, de com reaccionen els pares, del lloc(hospital, consulta..)

Necessitats psicológiques del pacient en la infancia:

Es tracta d’un lactant: L’hospitalització origina ansietat. I quan es prolongada pot ocasionar la síndrome de l’hospitalisme infantil.El desenvolupament motor del petit pot veure’s afectat.Si esta en la etapa prescolar: Les hospitalitzacions freqüents amb les habituals exploracions i proves mediques tenen por al dany físic.Si esta en l’etapa escolar:  les malalties cròniques influeixen en la seva autoestima. Ex: injectar-se insulina. Se senten inferiors.

Síndrome d’hospitalisme infantil:

L’hospitalització  freqüent o prolongada especialmente en els 6-15 mesos pot privar els bebes de les cures maternes i trencar al contacte efectiu entre la mare i el nen. En aquests casos, encara que es cregui que el prioritari es l’atenció física i l’alimentació en els primers mesos de vida aquest ontacte efectiu es funamental  i fa correcte el desenvolupament psicológic de la persona.

René Spitz:

Psicoanalísta austríac, es va dedicar a l’estudi d’uns nens que vivien en institucions i contaven amb adequades cures físiques, pero no tenien cures maternes. Les conseqüències de 91 nens estudiats son esgarrifoces: El 37% va morir abans de 3 anys, dels que van sobreviure Spitz va fer el seguiment a 21 d’ells fins als 4 anys.

L’adolescència:

Es el període entre la infancia i l’edat adulta.

L’edat adulta:

Es el període dels 20 als 65 anys.

Canvis físics:

hipertensió arterial, artrosi…

Canvis en l’esfera social:

canvis de treball..

Canvis familiars:

divorcis, quan et quedes viudu.

Canvis psíquics:

pèrdua de capacitat, pèrdua del sentit de vida…

El pacient adult front la malaltia:

La persona davant la malaltia te un patiment, malestar, ansietat, trist, dolor..La persona adulta sap que la malaltia es pot curar, pero també pot ser crónic i fins i tot pot haver mort. Per aixó els sentiments de la persona malalta serán diferents de si la malaltia que te es aguda o crónica.

La vellesa:

Es l’etapa que va des dels 65 anys fins a la jubilació.La vellesa te una etapa de pèrdues:

La pèrdua del treball i no tenen ingressos econòmics.-Pèrdua de salut.-Pèrdua de la indepedència.

Pèrdua de familiars i amics.

La vellesa i la malaltia:-

Aconsellar que es vacunin per a la grip

Prestar atenció per evitar caigudes- Vigilar la medicació en el domicili- Vigilar que no produeixi deshidratació-Detectar canvis de falta d’higiène, estat d’ànim…

Hospitalització de persones ancianes:

La persona anciana te estrès, ja que tenen mes dificultat per adaptar-se a situacions noves. Davant l’ingrés no saben on estan, lo que li estan fent, es possen agressius. Se li tenen que parlar de forma clara, informar els canvis, utilitzar el to sense crits…

La relació d’ajuda:

Es el procés que el pacient destinar a acompañar-lo i ajudar-lo a trobar millor resposta a les seves necessitats de salut.

Fase inicial:

Es important que el pacient tingui seguretat i confiança i aconseguir que se senti atés.

Fase intermèdia:

per aconseguir la satisfacció de lo que necesita el pacient.

Fase final:

es la finalització de la relació per alta mèdica.

El procés agut:

Es un problema de salut que dura poc temps. Com per exemple: inflamació en l’oïda, una grip, operación apendicitis.

Pacients ambulatoris aguts:  Son pacients que es precisen amb un tractament farmacológic. Ex: antibiòtic.

Pacients quirúrgics: Son pacients que ingressen a l’hospital per a ser una intervenció quirúrgica.

Pacients a la UCI: Son pacients que per la seva situación especial que estan a cures intensives.

Característiques: Es d’aparició sobtada:

pacient per procés agut, pot haver començat a sentir símptomes poques hores abans d’ingressar Distingeix per la seva brevetat en el temps:
El procés no acostuma motivar canvis en l’estil de vida del pacient.

Experiència de l’hospitalització:

acostuma a ser curta perque el procés es de un breu període de temps.

Pronòstic acostuma a ser bo. Casos de tractament es coneix i acotuma a ser eficaç:

el tractament antibiótic via intravenosa en un pacient amb infecció aguda, se li practica un antibiograma previ per coneixer la sensibilitat microorganisme a un determinat antibiòtic.

Reaccions emocionals en el pacient agut i la seva família:-

En la infancia: un nen ingressa en urgència per un trastorn que no es greu, com una otitis aguda.

En l’adolescència: un adolescent es comporta com un nen, per la qual cosa necesita els seus pares.

En l’adultesa: la persona adulta, demana información sobre el que li està passant. Te temor i peocupació per lo que pugui tenir i els seus familiars.

En la vellesa:  esta amb  desorientació, Presenta ansietat…

L’atenció a la família del pacient agut:

L’atenció a la família del pacient quirúrgic:

Si la intervenció quirúrgica te la pèrdua de cert grau com a llarg termini (amputació, ileostomía..), hauras de apollar a la família perque després pugi ajudar al pacient al dia a dia.

Demostrar la disponibilitat a ensenyar-los a les cures i autocures del pacient.

Atenció a la família del pacient a la UCI:-

La família d’un pacient ingressat en una UCI mostra un elevat grau d’esperança per recobrar aviat el seu familiar ingressat.

Facilita les visites de la família.

Malaltia crónica:

Es un problema de salut que no te curació, es per el resta de la vida. Per exemple: cáncer, diabetis, sida…

Característiques malaltia crónica:-

Apareix de forma lenta i brusca.-No te tractament.-Les persones amb malalties cròniques viuen amb uns certs horaris per els seus tractaments, visites al centre…

Estan desanimats i depressió

Malaltia crónica i malaltia degenerativa:

El pacient viu normal que altres persones, adaptan-se a la seva forma de vida de la malaltia que pateix. Hi ha altres malalties cròniques que son degeneratives, i produeixen una degradació del teixit o organ que afecten. Algunes malalties son: Alzheimer, Parkinson…

Atenció al pacient crònic i a la seva família:-

Informar al pacient sobre les ajudes de les associacions, serveis especialitzats…

Comportaments positius per canviar l’estil de vida- Mostrar actitud davant els sentiments i pensaments negatius

La diabetis:

Es una malaltia crònica que fa un canvi en estil de vida, i es obligatori sempre adminsitrar-se insulina.El pacient que te aquesta enfermetat necesita, una autocura, una dieta, controlar el pes, controlar exercici. Fer-se un autocontrol de glucèmies capil.Lars.

El cáncer:

Als paisos desenvolupats una de cada dues persones será diagnosticada per un cáncer al llarg de la seva vida.

Pilars del tractament:

cirurgia, quimioterapia, Psitostàtics.

Codi europeu contra el cáncer:

No fumar,
Beure alcohol moderat,
Evitar excès de pes,
Evitar exposicions al sol.

,

Menjar mes fruites i verdures.

Tractament i l’atenció:

El tractament del cáncer s’extirpa el tumor i els teixits en el que s’ha fet cirurgia o  destruint les cèl.Lules amb radioteràpia o fàrmacs quimioterapia.

Sida:

Es una malaltia infecciosa que es contagia a través del contacte de cèl.Lules infectades anomenat virus. Els líquids corporals son: semen, secreccions vaginals, líquid del cervell, mèdul.La espinal, llet materna i sang.

Informació i prevenció:

Practicar el sexe  segur amb protecció, No compartir xeringues ni utilitzar-les varias vegades.

PERSONES SEROPOSITIVES:

No donar organs ni sang, Evitar l’embaràs.

PROFESSIONALS SANITARIS:

Utilitzar guants de látex, Utilitzar i rebutjar les agulles, Seguir normes de mostres i desinfecció .   

El tractament:

Tractament de neoplàsies i infeccions relaciones amb el VIH, Tractament per frenar la replicació viral, Tractament del dolor associat i psicosocial.

Respostes emocionals del pacient amb SIDA:

Persones que pateixen la SIDA tenen que anar al especialista en salut mental, El portador del VIH s’haurà de fer front el tractament del quan no existeix, originar un xoc emocional molt traumàtic, Començara demostrant un dol anticipat.

Pacients en tractament d’hemodiàlisi:

Es el procès que treuen substàncies i l’excès d’aigua del cos no poden extreure els ronyons utilitzant equipament mèdic.

Malaltia termianal:

Es una malaltia complexa en que no es possible la curació de la vida i la mort es próxima.La malaltia es troba en estat avançat, Se li atribueix un pronòstic inferior a 6 mesos, Apareixen problemes, símptomes intensos.

L’experiència de la mort

A por a la mort tens angoixa que comporta elevats nivells d’ansietat. La mort en la nostre societat de cadascun de nosaltres es molest i incòmode i intentem esquivar la preocupació de com afrontar-la.

Les etapes de la mort:

Negació:

Apareix de manera intensa, com menys t’ho esperes.

Ira:

no tolera nova situació Negociació:
comença a viure la vida.

Depressió:

la persona afectada es veu en sentiments de pèrdua  i esta depressiva.

Acceptació:

Es conscient  que la separació es definitiva.

El dol:

Estat de pensament, sentiment que es produeix com a pèrdua d’una persona.

Tipus de dol:

El dol normal: període de temps que una persona necesita.Dol patològic: produeix quan els efectes  no han estat viscuts.

Fases del dol: Etapa de xoc:

te sentiment fort de dolor i una pena molt intensa.

Etapa de reflexió:

una vegada superat la realitat de la mort, apareixen por, ira, rabia..

Etapa de desorganització del propi mon:

el mon sense la persona que s’ha perdut deixa de tenir sentit.
Etapa de superació: pasat un temps ha de tornar a venir la esperança i reconduir la vida.

Burn out:

Es la qualitat i eficacia del servei realitzat i en la salut del profesional que es dispensa. Aixó s’anomena desgast profesional.

Símptomes: Estrès crónic

: cansament, desmotivació.

Alteracions emocionals:

ansietat.

Reaccions psicosmàtiques:

dolors per tensió a l’esquena, insomni.

Actituds agressives:

agressivitat.