El rapte de les sabines fitxa

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,69 KB

 
el rapte de les sabines
context cronològic,  s. XVI Europa:  Lluites entre l’Imperi de Carles V i la França de Francesc I. Europa esdevé un camp de batalla. Carles havia accedit al títol d’emperador del
Sacre Imperi romano-germànic amb l’oposició de Francesc.  El suport del Papa al monarca francès va provocar l’assalt de les tropes imperials a Roma (sacco di Roma, 1527).  s. XVI Roma:  El sacco di Roma serà un dels factors que explicarà la crisi de la ciutat i la diàspora dels seus principals artistes.   Roma entra en decadència i la seva capitalitat artística es substituïda per Venècia, Màntua i, fins i tot, Florència.  L’art del Segle XVI:   El Renaixement i el Manierisme es van difondre gràcies als artistes viatgers, anomenats Vagi.  Molts artistes estrangers visiten Itàlia atrets per l’art renaixentista. Això va propiciar l’aparició posteriors de nou centres artístics com ara l’escola Alemanya (Dürer), la francesa, la flamenca, l’espanyola i l’anglesa. 
 La religió al Segle XVI:  La Reforma protestant de Luter canvia el mapa religió d’Europa. Enric VIII provoca el cisma d’Anglaterra.   La reacció catòlica serà convocar un concili a Trento (iniciativa del papa Pau III amb el suport de Carles V) que tractarà de donar estratègies contra la Reforma i condicionarà poderosament l’art de l’època.   Jean de Boulogne “Giambologna” (1529-1608):   D’origen flamenc, es va formar als tallers d’Anvers malgrat que tota la seva vida professional es va desenvolupar a Itàlia.  Al voltant de 1550 arrivarà a Roma on aprendrà de les obres de M.Àngel. Posteriorment es traslladarà a Florència on treballarà a sou dels Medicis.  

estil pertany l’obra
 MANIERISME  Reacció anticlàssica: Es posa en dubte els criteris de bellesa del Renaixement.  Crisi dels ideals humanistes: Fracàs de les petites ciutats estats italianes davant els poders imperials. Els ideals de llibertat cívica desapareixen.   Intel·lectualisme i sofisticació: L’art esdevé un intrument de plaer per les elits tot assolint un nivell de complexitat i virtuossisme extraordinari. Gust per allò estrambòtic, insospitat, desproporcionat, que refusa la claredat i la versemblança del primer Renaixement.  En pintura: Trencament de l’ideal clàssic. Les proporcions anatòmiques s’alteren. Gust per la distorsió i el desarticulació com a forma d’expressió (traçat serpentiforme, escorços extrems). Figures constretes per uns espais estrets que accentuen l’expressió d’angoixa. Gust pels fons negres on ressalten les figures com objectes-llum (preludi del tenebrisme). 
  Característiques formals:  Compost per diversos blocs de marbre per potenciar el moviment dinàmic del conjunt. En aquest sentit s’oposa als criteris de M. Àngel d’utilitzar un sol bloc i concebre l’escultura com un art “...A forza di levare...”. Giambologna afegirà elements utilitzant diversos blocs.  Cal remarcar l’excel·lent treball anatòmic amb que es recreen els cossos en tensió així com també la magnífica captació psicològica de lluita i patiment dels personatges. 
 Característiques compositives:  Embalum rodó i multifacialitat seguint els principis de Cellini que defensava la superioritat de l’escultura sobre la pintura per la multiplicitat de punts de vista.   Ús de l’estructura serpentinata consistent en el gir de les figures en espiral ascendent tal com Miquel Àngel ho havia fet.  L’estructura té com a eix la figura del jove que agafa entre els braços la dona la qual crea amb el seu cos una forma paral·lela a l’home de la part inferior, mentre el braç esquerre de la dona s’aixeca en direcció contrària. Aquest entrecreuament de diagonals confereix un gran dinamisme al grup escultòric. 
 Tècnica i suport:   Talla sobre marbre.  Aconsegueix superfícies suaus i polides en l’anatomia dels personatges.  Tècnica del trepant en els cabells dels personatges: clar obscurs.  Monocroma.  Clara influència de Miquel Àngel en l’ús de la serpentinata (Geni de la Victòria, 1532) i Cellini en la multifacialitat.   D) Expliqueu el tema representat. Model literari. Significat i funció.   Tema: L’obra fa referència a una llegenda de la primitiva història de Roma narrada per Plutarc a Vides i Titus Livi a Hª de Roma, segons les quals, Ròmul, fundador de la ciutat invità als habitants de les poblacions properes (entre elles els sabins) a una festa. A un senyal seu, els romans raptaren les dones sabines solteres. Segons Plutarc nomes s’endugueren una dona casada, i no van cometre el rapte per llibertinatge, sinó per crear una aliança entre veïns forta i segura, amb el vincle del matrimoni. En l’escena veiem a Ròmul raptant una sabina mentre el seu marit apareix vençut als peus del protagonista.  Significat: La història de les sabines trenca amb aquesta visió ideal del món clàssic vinculat a la civilització i posa de manifest la brutalitat dels orígens romans. D’altra banda, el nivell de sofisticació en la presentació del relat és molt propi del manierisme: 3 personatges permeten relatar tota una història.  Funció: Estètica. Posa de manifest el grau de sofisticació narrativa i complexitat compositiva que tant agradava a a meitat del Segle XVI. 

David
.   Tema: extret de la bíblia, en concret de l’Antic testament (primer llibre de Samuel). La història ens explica que David, un jove jueu, ser{ l’únic que s’atrevir{ a lluitar contra el gran Goliat, filisteu, servint al seu rei Saül.  Significat: Hi ha una àmplia diversitat d’interpretacions de les quals les més comuns són:  Prefiguració de la victòria de Jesús sobre el Satanàs, del bé sobre el mal.  Iconogràficament l’ús del barret típic dels pagesos florentins en el cap del vencedor David i el cap de Goliat amb l’elm amb visera i ales propis dels ducs de Milà, ha portat a la interpretació que en realitat l’obra parla de la victòria de Florència sobre la totpoderosa Milà.  Altres lectures llegeixen l’obra com la representació del déu pagà Mercuri amb el cap del gegant Argos.  Funció: al·legòrica i propagandística.  Destacar el retorn a una plàstica centrada en l’home i en l’exaltació de la bellesa masculina: antropocentrisme. Destacar també la força i la convicció del model de Donatello que posa de manifest una època optimista, convençuda del poder del ser humà per millorar i prosperar. 

Entradas relacionadas: