Raons socioeconòmiques de les migracions
Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 26,02 KB
Fases del model de transició demogràfica
-Fase estacionària alta=natalitat i mortalitat elevades, mortalitat catastròfica i mortalitat infantil. Al produir-se d’una manera cíclica, aquesta dinàmica anul·lava qualsevol creixement vegetatiu per la qual cosa la població es mantenia estancada. Època de l’Antic Règim. La natalitat era alta, cinc fills per dona, però la taxa de mortalitat infantil era molt elevada. Malgrat tot podem establir algunes diferències territorials:- L’Espanya interior manté taxes molt altes de mortalitat i natalitat, la fecunditat es manté alta.-Les zones sud, llevant i el País Basc, evolucionen cap a posicions més moderades amb creixements demogràfics més sostinguts.-Barcelona creix demogràficament gràcies a la industrialització i la forta immigració de mà d’obra procedent de zones menys desenvolupades i rurals.-Les illes Balears, tenen un comportament similar al de Barcelona.-Fase de la primera expansió=mortalitat elevada i disminució progressiva de la mortalitat, ja que hi ha una millora en la dieta i higiene per tant aumenta bastant. Espanya continua a la Fase I fins el primer terç del s. XX. Les raons cal buscar-les en l’escàs desenvolupament econòmic i social. A partir de 1930:una davallada sostinguda de la mortalitat mentre que la natalitat es manté alta, provocant un fort creixement demogràfic fins a l’esclat de la Guerra Civil (1936-39), moment en que s’atura aquesta dinàmica.-Fase de l'expansió tardana= la natalitat disminueix i mortalitat s'estabilitza.L’augment de població comença a reduir-se. Causes: -Raons econòmiques: canvia la percepció dels fills com un recurs econòmic per al nucli familiar. Deixen de representar una assegurança per a la vellesa. Escolarització obligatòria, la prohibició del treball infantil i l’aparició de les pensions de jubilació. Caiguda molt notable de les taxes de mortalitat infantil,-Fase estacionària baixa= natalitat i mortalitat baixes, creixement de la població mínim o nul. Aquest procés d’envelliment continuat de la població a les economies més desenvolupades. Solament els fluxos migratoris aturen el procés a Espanya a inicis del s. XXI gràcies a les altes taxes de natalitat dels nouvinguts.-Fase cinquena= que la població no està estancada sinó que entra en una clara regressió amb taxes de creixement negatiu, conseqüència de les baixes natalitats, que arriben a caure per sota de les de mortalitat. Països com Espanya, Alemanya i Itàlia fa preveure fortes dificultats de reemplaçament generacional. La fecunditat ens permet explicar més bé pq es produeix el creixement demogràfic i quines conseqüències pot tenir aquests. Causes→supervivència massiva del nascuts i longevitat elevada. Conseqüències→disminució de la fecunditat, disminució del nivell de reemplaçament per sota de 2,1. Canvis demogràfics i socials→augment de les generacions adultes i madures. Sobreenvelliment de la població. Feminització de la societat. Allargament de les etapes vitals i més inversions en fills. -Factors biològics= l’alimentació, els períodes de lactància i l’edat a què es tenen fills, que expliquen petites diferències de la fecunditat . Factors socials, determinen les diferències de fecunditat entre uns països i altres. Alguns d’aquests són: l’edat, la durada dels matrimoni, la freqüència del celibat, formes d’uníó de les parelles, gran d’instrucció, valoració social de les dones i nivell de desenvolupament humà i econòmic. Dinàmica demogràfica a Catalunya:no ha estat regular, hi ha hagut etapes de creixement ràpid i lent o destancament. Entre el s.XVIII i XIX, la població catalana va augmentar gràcies al creixement vegetatiu i l’increment de població dels segles XX i XXI, s’ha produït pel creixement migratori. Factors de l’escàs creixement vegetatiu: 1.Manteniment de fecunditats baixes. 2.Envelliment de la població que té l’esperança de vida elevada. 3.Augment de l’Edat Mitjana de maternitat. 4.Manteniment d’una mortalitat, alta per l’envelliment de la població. I els factors que van fer augmentar la natalitat i la fecunditat a Cat el s.XXI han sigut: 1.Abortació de la població jove procedent de la darrera immigració, 2.Arribada de l’edat adulta de les generacions nascudes entre 1970 i 80. 3.’increment de la fecunditat de les dones en l’edat madura. A cat hi ha 17 comarques amb creixement vegetatiu negatiu, quasi totes estan en la zona pirinenca, zona interior i al sud de cat. I les comarques amb vitalitat demogràfica són les de la regió metropolitana de bcn, el Gironès el Tarragonès i aran. Creixement demogràfic a Espanya= S.XVIII hi ha una etapa de creixement continua. L'augment de la població va ser conseqüència del canvi d’orientació del creixement vegetatiu, ja que es passa d’un creixement feble a un creixement intens. Espanya va doblar la població de 10 a 20 milions d’habitants en 120 anys. El creixement demogràfic s’ha produït principalment a la zona costanera. A finals del s.XVI, la meitat de la població espanyola vivia a les regions de l’altiplà central, actualment només hi viu una quarta part, la meitat de la qual es concentra a l’àrea metropolitana de Madrid, i a resta de població s'estén per les façanés litorals. Actualment el creixement vegetatiu d'Espanya es negatiu. La natalitat va pujar lentament entre 1996 i 2008, la mortalitat, però, és elevada en moltes províncies espanyoles a causa de l’elevat grau d’envelliment de la població. Gràcies als avenços mèdics i millora d’higiene, la taxa de mortalitat infantil a continuat descendint de manera progressiva. Les taxes de natalitat més elevades d’Espanya es situen a la façana mediterrània i atlàntica sud, àrea metropolitana de Madrid, Navarra i Àlaba, illes balears i canàries. LEs taxes de mortalitat més elevades es situen a les costes atlàntica i cantàbria, aragó i Castilla i lleó. En el context europeu, la taxa de natalitat espanyola se situa per sota de la mitjana, mentre que la taxa de mortalitat és relativament baixa. Causes del feble creixement vegetatiu a Espanya: -Baixa natalitat, provocada pel retard de la maternitat, i que fa que el nombre de fills per parella sigui reduït. -Baia fecunditat, que actualment se situa en 1,32 fills per dona. Causes demogràfiques de l'envelliment= és el descens de la faunditats la disminució de la taxa de mortalitat causa de l’augment d’esperança de vida i les migracions, el descens de la fecunditat es la més important de les tres causes, la segona causa és la disminució de la taxa de mortalitat en conseqüència l’augment d’esperança de vida, la tercera les migracions tenen una incidència més petita en l’envelliment d’una societat. Conseqüències de l’envelliment= En l’àmbit econòmic: afecta a la productivitat, a les inversions, el consum, pensions...En l’àmbit social: en la composició familiar i la demanda de serveis d’atenció a les persones de tercera edat...En l’àmbit demogràfic: una feminització de la societat, ja que les dones tenen una esperança de vida superior a la masculina La immigració atura una mica aquest envelliment, l’envelliment de la població catalana també hi ha contribuït l'increment progressiu de l’esperança de vida, Les comarques on hi ha més població envellida: zona prepirinenca i pirinenca, zona muntanyosa situada entre terra alta i conca de Barberà. Les comarques de la zona prepirinenca on el S. XX hi havia hagut una important activitat industrial i minera i el barcelonès. Envelliment d’Espanya= Un tret particular de l’esperança de vida a Espanya es la diferència entre la longevitat masculina i femenina, mentre que l’esperança de vida de les dones es la més alta de la UE, la dels homes es la quarta. Envelliment de la UE= El % de població augmenta a tots els estats membres de la UE, això s’anomena envelliment pel cim de la piràmide d’edats Les migracions=són desplaçaments de població dins d'una mateixa regió o país o entre països. Les migracions poden ser involuntàries o voluntàries. Emigrants: Persones que es desplacen del seu lloc de naixement cap un altre indret respecte el lloc de sortida, i immigrants respecte el lloc d’arribada. Cal distingir les migracions dels moviments pendulars diaris entre el lloc de residència i el lloc de treball o estudi, dels viatges, dels pelegrinatges i del turisme. No és el mateix les migracions que els moviments pendulars (Mobilitat de la població entre dos punts separats del territori donada per motius laborals o d’estudi principalment.) Què impulsa l’emigració? 1. Factors físics: desastres naturals. 2. Factors econòmics: Manca de feina, males condicions de vida, mal repartiment de la terra, manca d’atenció sanitària. 2. Factors polítics i socials: persecusió política, manca de llibertat, fa,. Discriminació. Guerres. Que impulsa la immigració? 1. Factors físics: clima. 2.Factors econòmics: oferta de treball, bones condicions de vida. 3. Factors polítics i socials: llibertat d’expressió, educació i estudis, atenció sanitària,seguretat, lligams culturals. Els moviments de capital comporten la creació o la destrucció de llocs de treball, segons si s’inverteix o es desinverteix, elc conflictes violents interns en alguns països continuen sent una font de moviments de la població a escala mundial. Conseqüències dels moviments migratoris: Per al lloc de sortida dels emigrants: 1. Positives: disminució de la pressió demogràfica, recepció de transferències econòmiques, disminució de l’atur. 2. Negatives: envelliment de la població, pèrdua de població activa i fuga de cervells. Per al lloc d’arribada dels immigrants: 1. Positives: rejoveniment de la població, arribada de persones formada amb estudis i augment del consum intern. 2. Negatives: pèrdua d’identitat cultural, conflictes ètnics o xenofòbia, baixada de preus. Les migracions internacionals: l’entrada de població a un país determinat es pot produir tant de manera legal (a través de contractes al país d’origen o com a immigració controlada) com de forma il·legal (per mitjà de xarxes de tràfic de persones o amb visats de turisme), també depenen de les diferents legislacions i del tipus de controls policials i de selecció d’immigrants. Qualsevol regió rica ha d’estar vinculada a una perifèria que li dona treballadors. Tot i que hi ha set estats que concentren gairebé la meitat de la immigració internacional, els països amb un percentatge de població immigrada més alt solen tenir una població nadiua escassa o un territori molt extens i poc poblat. Molts moviment són produïts per l’economia o per raons polítiques o pq fugen de conflictes bèl·lics La immigració a Catalunya diferents etapes: -Restauració: primera onada immigratòria entre 1920 i 30, procedents d’Aragó, P.V i Múrcia.Això va fer que passes de dos a tres milions. -Franquisme:1950-75, arriben 1,5milions de persones, procedents de la zona meridional de la peínsula ibèrica. Molta aportació andalusa i força immigració extremña i gallega, de 3 a 6 milions -Democràcia:1998-2010, corrent immigratori, especialment del Marroc. Amèrica llatina i Europa de l’est. L’any 2000 7 milions i mig, però la crisi del 2007 va trencar aquest corrent.CA Catalunya hi havia un creixement mirgatori negatiu, pq molt dels imigrants van tornar al seus països. La distrubució territorial a Catalunya (s.Xx) de la població immigrada ha estat desigual, bcn i voltants era el punt d’atracció i sobretot a les zones costaneres, i al (s.Xxi) s’ha distribuit més el territori per girona, zona costanera sud i comarques de l’interior. Des de fa uns 80 anys, pa població de cat és formada pel gruix d’habitants autòctons, és a dir, que hi han nascut, més una quantitat relativament important de persones nascudes en altres llocs. Espanya: de l’emigració a la immigració La distribució de la població espanyola és conseqüència de: 1.Un canvi a ll/t=que va provocar el despoblament de l’interior peninsular i l’increment de la població a les zones litorals i prelitorals. 2.Un canvi a c/t=que comporta grans moviment de població dins de l’estat espanyol, com a conseqüència del desenvolupament econòmic. El procés de desenvolupament econòmic a Espanya es va concentrar a les principals àrees urbanes, que van créixer bastant gràcies a la immigració d'origen rural, les ciutats menys importants van acollir població del segon torn, mentre que les grans ciutats van atraure immigració rural de províncies llunyanes. A l'àrea de bcn i algunes comarques de cat, van acollir a 1 milió d'immigrants de diverses regions espanyoles, mentre que Madrid, Bilbao i valència es van nodrir de població immigrant procedent d l’altiplà central. Molts municipis rurals han continuat perdent població com a conseqüència d’un creixement vegetatiu negatiu. Desde finals del x.XX Espanya ha sigut un territori receptor d’immigrants, les causes d’aquest canvi han estat la demanda de mà d’obra i el buit demogràfic. L’important creixement de població a Espanya (a prop de 6 milions d’habitants) en el període entre 2001 i 2011 va ser degut al creixement migratori.Aquest va contribuir a dinamitzar la població espanyola, elevar la taxa de natalitat i l'índex de fecunditat i el rejoveniment de la població. La gran majoria d’immigrants van venir a Espanya buscant feina i una millora en les seves condicions de vida. A partir del 2006, immigració per reagrupament familiar va constituir una altra font important d’arribada de persones foranes. Una característica especial del procés immigratori a Espanya va se la rapidesa amb què es va produir. Encara que en el 2008 hi hagués la crisis a Espanya hi va continuar arribant immigració, encara que va disminuir. D’altra banda es va incrementar notablement l’emigració espanyola a l’estranger.
GLOSSARI
Moviments pendulars=mobilitat de la població entre dos punts separats del territori donada per motius laborals o d’estudi principalment. Esperança de vida=durada mitjana en el moment de néixer de la vida d’una persona. Fogatge= Antigament, imposició a raó d’una quantitat per foc o casa habitada.Padró= Llista dels habitants d’un municipi, en què figuren llurs noms, llurs edats i altres dades personals. Taxa de natalitat=taxa per indicar el nombre de nascuts vius durant un any per cada mil habitants d'una població concreta.Natalitat=Quantitat de persones que neixen en un lloc i en un període de temps determinat en relació amb el total de la població.Creixement vegetatiu=diferència entre la natalitat i mortalitat.Creixement migratori=diferència entre emigració i immigració.Taxa de mortalitat=nombre de defuncions en un territori en el període d’un any x cada mil habitants.Taxa creixement vegetatiu=diferència entre la taxa de natalitat i mortalitat. Factors biològics=causes fisiològiques que provoquen un fenomen. Factors socials= causes socials d’un fenomen degudes a les tradicions, cultura…Celibat=estat d’una persona adulta que no és casada. Desnatalitat=caiguda accentuada i ràpida de la natalitat a cause de crisis econòmiques i guerres. Baby boom=increment de la natalitat q es va produir a molts països després de la SGM entre els anys 40 i 60. S’utilitza per descriure un increment sobtat de la natalitat després d’un conflicte bèl·lic. Taxa d’envelliment= Percentatge de persones de 65 anys o més sobre el total de la població. Gerontologia= Especialitat mèdica que atès els problemes de la vellesa.Emigrant= persona que es desplaça des del seu lloc de naixement o residència cap a un altre indret per un espai més o menys llarg de temps.Immigrant= Persona que prové d’un indret i que s’instal·la per un període més o menys llarg de temps en un nou lloc de residència.Saldo migratori= Diferència entre l’emigració i la immigració registrades en un territori durant un període de temps determinant.