Raons de platò en la seva filosofia de l'ànima

1- LA TEORIA DE LES FORMES SEPARADES; EL MÓN SENSIBLE I EL MÓN DE LES IDEES

● Influències: 

- Parmènides: l’autèntica realitat és eterna i inamovible, inaccessible pels sentits 

- Heràclit: Canvi constant 

- Sofistes: Relativisme i escepticisme→ Ho rebutja i dóna noves definicions 

- Sòcrates: Intel·lectualisme moral, mètode per arribar al coneixement (dialèctica)→ definicions=idees 

- Pitagòrics: Matemàtiques=veritats eternes, ànima-
Cos (transmigració i immortalitat de les ànimes), menyspreu pels sentits. 

● Per parlar de la teoria de les formes separades Plató fa servir el mite de la caverna i el símil de la línia 

MÓN INTEL·LIGIBLE (MÓN DE LES IDEES) 

MÓN SENSIBLE (MÓN DE LES COSES) 

Idees, realitat, coneixement Coses, còpia, opinió Món de l’ésser, etern Món de l’aparença, canvis, temporal Veritat, absolut, universal, perfecció Falsedat, relatiu, imperfecte immaterial, independent, invisible material, dependent, visible

● El món sensible (cosmos aisthetos), és una còpia imperfecte del món de les idees (cosmos noetós) 

● La veritable realitat és la del món de les idees 

● Del món real al món ideal hi ha diferents graus de realitat 

2-COSMOLOGIA: doctrina sobre la constitució actual

El mite de Demiürg: 

- El demiürg és un déu matemàtic intel·ligent que ordena el món i l’univers en figures geomètriques. Introdueix l’ordre i l’harmonia, - Els elements del món: aigua, foc, terra i aire estarien compostos per aquestes formes geomètriques 

- el món sensible té un cosmos (ordre) perquè està organitzat amb harmonia matemàtica. 

3-TEORIA DEL CONEIXEMENT

Coneixement= accés a les idees→ procés d’apropament i contemplació de la veritat - sensible (món sensible): com que són canviants, no poden 

proporcionar coneixement→ OPINIÓ (Imaginació i creença). 

- intel·lectual (Món intel·ligible): el coneixement versa sobre objectes permanents i estables→ conceptes o realitats ideals que només s’hi accedeix per la via racional→ INTEL·LIGÈNCIA (Pensament i 

coneixement). 

Mite de la Caverna: Al·legoria de la teoria de les Idees. 

- Caverna: món sensible, éssers presoners. 

- Presoners: Nosaltres quan som ignorants i no tenim accès al coneixement (Cadenes=ignorància, alliberament de les cadenes= accès al coneixement) 

- Sortida món exterior: procés cap al coneixement 

- Ombres de les coses: creences i imatges del món real (de les idees) - Foc: Falses creences incomparables amb el sol 

- Sol:
idea de bé , bellesa i justícia 

- Llum: Coneixement i intel·ligència 

- Tornada a la caverna: ensenyament de la filosofia 

- Mort de la persona que torna: Destí socràtic de la filosofía 

Símil de la línia 

● Dialèctica: esforç continu per arribar a la idea del Bé. 

● Jerarquia de les idees: totes participen a la idea de Bé. 

- Idea de Bé o bellesa 

- Valors morals: Idea de justícia, valentia, ordre… 

- Idees de conceptes matemàtics: pura abstracció. 

- Idees de coses naturals: idea de flor, de gall... 

● Explicació ontològica (realitat dels ens): Els ens matemàtics són formes mètriques i les realitats sensibles que tenen les coses reals 

● Explicació gnoseològica: Grau de coneixement que tenen els homes sobre la realitat. Dins de la opinió (doxa) trobem un doble nivell 

● Imaginació 

● Creença

Mite del carro Alat 

- Segons Plató l'ànima és com un carro amb ales amb dos cavalls, el blanc i el negre 

- Auriga=cotxer= ànima racional (representa virtut prudència) 

- Cavall blanc= situada al pit (virtut valentia) 

- Cavall negre=part hedonista, està situada al baix vendre ( representa moderació) 

- Conclusió: l’harmonia del cos i la ment es troba quan dominem la nostra part irasable i hedonista i predomina en nosaltres la part 

racional 

El mite dels metalls 

● Plató a la República compara les classes socials amb tres metalls ● Governants: Or- Prudència (Auriga) 

● Guardians- plata- valentia o coratge (cavall negre) 

● Productors- Bronze- moderació (cavall negre) 

● Hi ha harmonia quan cada classe social compleix la seva funció amb prudencia, valentia i moderació de manera equilibrada llavors passa a ser una ciutat justa i amb harmonia 

4- L'antropologia de Plató

● L’ànima baixa a la terra i queda atrapada en un cos físic (presó material de l’ànima) 

● L’ànima seria al món de les idees i el cos al món físic 

● Segons Plató el coneixement es produeix gràcies al record (anàmnesi) significa que tots hem estat al món de les idees (cosmos noetós)

Necessitats de la ciutat 

-Cada classe social representa una funció social i cobreix una necessitat: -Els productors o artesans satisfan la necessitat de béns i serveis de la ciutat predomini la part concupiscible de l’ànima 

-Els guardians: satisfan les necessitats de defensa de la ciutat, predomini la part irascible de l’ànima 

-El filòsof rei: és la persona que satisfà les necessitats de govern de la ciutat. Per ell el governant ha de ser filòsof ja que, és qui reconeix el terme de justícia, aquest ha de governar amb prudència, aquest ha de practicar la dialèctica. Predomini l’ànima racional. 

● Quan podem parlar de justícia a la ciutat? 

-Quan cada classe social compleix la seva funció: Els productos produeixen amb moderació, els guardians defensen amb valentia la ciutat i el governant és prudent i és filòsof 

-Ciutat ideal: La República. 

○ No distinció de sexes. 

○ Cadascú al lloc on correspon (classes socials) 

○ Allò ètic és allò polític 

5.- La vocació de Plató per la política i l'educació del filòsof rei Qui ha de manar?

● L’Estat s’encarrega de l’espai públic 

● Paral·lelisme entre l’ètica i la política, només sent bones persones podem ser bons ciutadants 

● Educació fins als 50 anys 

● Magistrats trien l’educació, el nombre de matrimonis i les classes socials ● Productors: fins als 20 anys estudien gimnàstica, música i poesia ● Guerrers o guardià: fins als 30 anys estudien aritmètica 

● Filòsof rei: fins als 50 anys estudia dialèctica 

● Diferència entre Plató (forma d’ensenyar filosofia fora de l’àgora, ensenya a l’acadèmia filosofia escrita, hem d’entendre la idea de bé, la justícia està al món de les idees) i Sòcrates (filosofia dialogada, forma de fer i ensenyar filosofia dins de l’àgora) 

Problemes de la democràcia 

● Si governa tothom no governa ningú 

● Moltes assemblees i massa petites 

● Govena el més popular (demagogia: qui mana és qui defensa uns certs interessos) 

● Tendeix al caos, per tant no és justa 

● Els fills no pertanyen als pares, pertanyen a l’estat 

● Les dones poden ser educades

Paper artistes a la república 

● Les arts són ficcions i pertanyen al món sensible 

● L’escultura podria estar a la república perquè estan entre el món sensible i el de les idees 

● Els poetes haurien de marxar de la ciutat 

Models polítics de la República: 

● Aristocràcia la millor forma de govern 

● Democràcia: pitjor forma de govern (militars) 

● Timocràcia: degeneració de l’aristocràcia 

● Oligarquia: degeneració de la timocràcia (rics) 

● Democràcia: degeneració de la oligarquia (poble) 

● Tirania: degeneració de la democràcia (un que imposa la seva voluntat)