Raonar bé i l'ús racional de la intel·ligència

El procés d’hominització

Característiques del gènere homo:

-Posició erecta del cos:Com a conseqüència, comporta diversos canvis anatòmics.

-Alliberament de les extremitats superiors:Permet utilitzar les mans per a fer servir instruments i inventar-ne de nous.

-Desenvolupament cerebral:Implica el desenvolupament de capacitats tècniques i simbòliqües.

L’aparició del llenguatge articulat

El llenguatge articulat és fruit de la capacitat de l’home per a crear, comprendre i utilitzar símbols.

El llenguatge suposa una diferència qualitativa respecte dels signes amb els quals es comuniquen els animals, ja que permet expressar realitats complexes.

Existeixen diverses hipòtesis sobre l’origen del llenguatge

-Un procés llarg de mutacions genètiques que hauria produït canvis en l’organització del cervell, el conducte vocal i el sistema auditiu.

-L’augment progressiu de la intel·ligència general hauria afavorit l’aparició i el creixement de la capacitat simbòlica i lingüística.

-La generalització de senyals gestuals d’alarma i avís s’hauria anat combinant amb senyals vocals fins a donar lloc al llenguatge exclusivament vocal.

La cultura com factor humanitzador

La cultura és el principal factor humanitzador ja que distingeix l’home de la resta d’animals.

-La dimensió cultural inclou tot allò adquirit socialment.

-Encara que els animals tinguin comportaments socials, només l’home els adquireix a través del llenguatge.

-Cultura humana és el conjunt d’informacions adquirides socialment i transmeses mitjançant el llenguatge.

Continguts fonamentals de la cultura humana

Descriptiva

-Explica i representa la realitat.

-Permet comprendre el funcionament i les característiques del nostre entorn.

-Segons el grau de certesa i objectivitat, una explicació descriptiva pot considerar-se ciència, creença popular, mite, llegenda…

Pràctica

-Proporciona pautes per a l’acció.

-Ensenya a realitzar tasques de manera eficaç.

-Capacita per al desenvolupament de tècniques de modificació de l’entorn.

Valorativa

-Origina sentiments d’atracció o de rebuig cap a allò que ens envolta.

-Permet valorar el que ens envolta com a béns desitjables o indesitjables.

-Possibilita la possessió de normes, prejudicis i valoracions ètiques i polítiques.

Diversitat cultural

Com que l’ésser humà està dotat de llibertat i d’intel·ligència, ha desenvolupat una àmplia diversitat de cultures que, en part, deuen les seves diferències a factors geogràfics i a l’aïllament que hi ha hagut entre elles durant molt de temps.

Etnocentrisme

-Es jutja totes les cultures des de la creença que la pròpia és la correcta.

-L’imperialisme i la colonització sorgeixen de l’etnocentrisme.

Racisme

És la creença que considera que existeixen graus de superioritat racial. Es manifesta en forma de rebuig i discriminació.

Xenofòbia

És una manera de rebuig i discriminació similar al racisme però dirigida cap als estrangers independentment de la seva raça.

Relativisme cultural

Considera que cada cultura només es pot comprendre plenament des d’ella mateixa, des de tot allò que la conforma, i per tant, no pot ser rigorosament comparada amb les altres.

Universalisme

Busca universalitzar trets culturals com la democràcia, els drets fonamentals, la igualtat d’oportunitats i de valors, com la solidaritat i la llibertat, a través del diàleg i evitant l’etnocentrisme.

Interculturalisme i diàleg

Reconeix la pluralitat cultural com un fet enriquidor que pot ajudar a comprendre el món i l’home. Busca la convivència pacífica i aposta per la tolerància i el diàleg intercultural.