Raonament valid premisses falses i conclusio falsa
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,5 KB
TEMA 6: PUC SABER QUI TÉ RAÓ? LA LÓGICA I EL SEU OBJECTE Definició
Definició lògica: Disciplina filosòfica que estudia la correcció o validesa del raonament.Ex: Avui fa un dia magnífic: La gespa està mullada. Algú l’ha regat, o els meus germans han fet guerra de globusd’aigua.
Els raonaments o inferències
Tota inferència es compon de:Premisses
Conjunt d’enunciats que expressen les dades de les quals partim. Encapçalada per partícules com ara: perquè, ja què, atès que...Conclusió
Enunciat al que expressa la nova informació obtinguda a partir d eles premisses. Presidida per partícules com ara: de manera que, per això, en conseqüència, aleshores.Tipus de raonaments:Deductiu:
De premisses generals a una conclusió menys general. Si la premissa és vertadera, la conclusió no pot ser falsa.Inductiu:
De premisses menys generals a conclusió general.La veritat (certesa, probabilitat) de les premisses no assegura que la conclusió sigui vertadera.La validesa dels raonaments:
Premisses o conclusions: Vertaderes o falses.Raonaments: Correcte / incorrectes, o vàlid / no vàlid.Principis de la lògica:Principi d’identitat:
Tota cosa és idèntica a ella mateixa.A és A.Principi de no-contradicció:
Cap cosa pot ser i no ser alguna cosa a la vegada i en el mateix sentit. Res pot ser A i no A.Principi del terces exclòs:
Tot enunciant és o bé vertader o bé fals.Tot és A o no A.LA LÒGICA INFORMAL
S’ocupa dels factors que no tenen a veure amb la forma.Objecte d’estudi de la lògica informal
Per determinar la validesa del raonament es fixa en aspectes externs o a la seva estructur-Si les premisses són les adequades o no Si les dades de les quals partim poden justificar la conclusió.Si hi intervenen elements del context que poden pertorbar la validades del raonament.Fal·làcies informals
Són raonaments no vàlids. Són instruments d’engany.Dos tipus: Fal·làcies formals, i fal·làcies informals.Fal·làcies formals: les estudia la lògica formal. Fal·làcies informals: les estudia la lògica informal, hi ha diferents tipus:Limitador
La vida humà no és pura llibertat i possibilitat. Les circumstàncies ens limiten i ens condicionen.Podem ser gairebé tot, però dins del marc de la nostra circumstància. És un límit per a la llibertat.EL DOLOR
Aproximació a la noció de dolor
Parlem de dolor si existeix sofriment.Tipus de dolor:Dolor físic: sensacions físiques.
Dolor espiritual o vital
Experiències d’aflicció o angoixa, i es produeixen estats de desànim.Característiques del dolor vital
Dolor físic: Momentani o accidental.Té necessàriament una causa.Localitzable en una part del cos.Dolor vital:Pot ser un acompanyant inseparalbe de la mateixa vida. Pot ser una actitud devant la vida.No és localitzable.El dolor vital com un efecte: són les limitacions de la vida que causen un dolor vital.El dolor vital com a causa: causa la finitud de la vida, la consciència n’és l’origen.És el dolor vital inherent a la vida humana? El dolor vital es presentat com quelcom inherent a l’existència humana.La vida és una “vall de llàgrimes”.No es pot viure sense patir.La noció d’esperança només té sentit en aquesta concepció: l’esperança és un consol.Pensador representatiu
Senyor A.Schopenhauer (1788-1860): El món com a voluntat i representació”. Pensador vitalista, irracionalista i pessimista.La vida és dolor, i el dolor vital només pot evitar renunciar a la vida mateixa.Només coneixem representacions de la realitat.La veritable realitat és la voluntat. Voluntat de viure. Desig de satisfer les nostres apetències.La vida és sempre dolor, tant si no podem satisfer els desitjos com si els satisfem (avorriment). Alternativa: la renúncia a la vida.L’ascetisme és l’únic camí per a assolir la serenor i la tranquil·litat. Menyspreu de la vida d’indiferència envers tot. Budisme.LA MORTEspecificitat de la mort humana
Mort = Destrucció. Éssers inorgànics: la mort equival a la destrucció. Éssers orgànics: pèrdua de les característiques de la vida que duen a la destrucció de l’organisme (homes, plantes i animals).La mort és el final d’un procés natural que passa per la infantesa, la maduresa i la vellesa (mort accidental i mort natural). La mort de les plantes i animals és un fet. I la mort de l’home és constitutiva de la seva pròpia vida. L’home és conscient de la seva pròpia mort. Aquesta consciència genera la pregunta sobre el sentit de la vida.Experiència de la mort
La mort és quelcom personal, íntim de cadascú.La mort és un misteri, quelcom que podem esperar, però no sentir. És inexperimentable, només com a espectadors de la mort aliena.Només vivim el que la mort deixa en nosaltres: soledat, desemparament, manca de sentit, caràcter definitiu.
Concepcions de la mort
Dues concepcions generals: mort total i definitiva, o mort com a trànsit:Mort definitiva
Postures que parteixen del materialisme: l’home és només matèriaLa mort del cos és la mort definitiva de l’home.Actitud davant la mort des de la concepció materialista Resignació i acceptació: destaca l’epicureisme. Tetrafarmakon: detecta quatre parts de l’època i proposa quatre remeis (entre ells, la por a la mort).Per a poder ser feliços, hem d’alliberar-nos de la por a la mort i als déus. La nort no existeix per als homes, ja que mentre vivim no estem morts i quan estiguem morts no existirem. L’únic que ens ha de preocupar és el viure i el cercar la manera més intel·ligent de viure.Rebuig: molts filòsof no accepten la mort tot i ser inevitable.La creença que la nostra ment sobreviurà és necessària per a poder viure L’angoixa davant la mort només desapareixeria si tinguéssim la certesa de la resurrecció. Aquesta certesa no existeix. La vida és una tragèdia.