Raonament analògic

El Raonament:

L'ésser humà crea diferents tipus de discursos, i un d'aquests discursos és la filosofia, i una de les disciplines filósòfiques és la lògica, que s'ocupa de l'estudi dels raonaments des del punt de vista de la seva validesa o correcció. Arribem a qualsevol conclusió a partir de certs coneixements previs o premisses. 

Raonar o argumentar:

Consisteix a obtenir unes noves informacions o conclusions a partir d'altres informacions anteriors o premisses, acceptades ja com a vertaderes. No s'ha de confondre raonar amb afirmar, ja que quan fem un raonament, presentem unes raons o informacions que sustenten o donen força a una conclusió, en canvi quan fem una afirmació, simplement afirmem una proposició, però sense donar-ne cap justificació, sense cap mena de prova.  
Una proposició o enunciat és una afirmació de la qual té sentit preguntar-se si és vertadera o falsa. Les preguntes, les exclmacions o les ordres no son proposicions, ja que no poden ser ni vertaderes ni falses. 
Refutar o falsar un enunciat equival a demostrar la seva falsedat. La lògica doncs, no es una disciplina que reflexioni directament sobre la realitat, sinó que es un discurs de segon ordre, un discurs que reflexiona sobre altres discursos, un metadiscurs. 

Que es el que la lògica analitza en els raonaments?

La lògica no s'interessa pel procés psicològic pel qual passa una persona quan raona sobre una determinada questió. La lògica es desentén dels mecanismes mentals concrets que els humans fan servir alhora de donar raons a favor o en contra d'una idea. La lògica analitza els raonaments humans i, d'aquests, es fixa només en el resultat o producte, no el en procés. 

Raonaments deductius, inductius i abductius:

Un raonament es una sèrie de proposicions o enunciats que es disposen de tal manera que es pretén que un d'ells, la conclusió, s'obtingui o es derivi dels altres anomenats premisses. Aquesta pretensió que la conclusió es desprengui de les premisses és el que permet distingir els raonaments d'altres conjunts de proposicions. Segons la força d'aquesta pretensió els raonaments es poden dividir en deductius, inductius i abductius.
En els deductius es pretén que les premisses donin suport total a la conclusió, de manera que si les premisses son vertaderes, és necessari que la conclusió també ho sigui. En canvi, en els raonaments inductius i abductius no hi ha aquesta pretensió de suport absolut, sinó nomes de suport parcial.

Raonament deductiu:

Un raonament es deductiument vàlid o lògicament correcte quan la veritat de les premisses es incompatible amb la falsedat de la conclusió. Aixó no vol dir que les premisses i la conclusió hagin de ser forçosament vertaderes, sinó únicament que, si´les premisses fossin vertaderes, llavors la conclusió hauria de ser també vertadera, per tant, es possible que un raonament sigui correcte i que les seves proposicions siguin falses.

Raonaments condicionals:

En una proposició condicional, l'antecedent es condició suficient del conseqüent, però no condició necessaria. Es a dir, es suficient que sigui veritat l'antecedent per tal que ho sigui el conseqüent.

Raonaments bicondicionals:

A vegades una cosa es condició suficient i necessaria alhora d'una altra, es a dir, n'es l'única condició. 

Raonaments disjuntius:

En una disjunció, es presenten dues possibilitats no excloents, de manera que el compliment d'una no exclou l'altra. Els raonaments disjuntius són els que tenen una premissa disjuntiva; un d'aquests és l'anomenat sil·logisme disjuntiu.

Raonament inductiu:

Els raonaments inductius són argumentatius, en el sentit que la conclusió no sigui tant segura com en els deductius, encara que les premisses siguin vertaderes.

Raonament inductiu per enumeració completa:

A partir de l'anàlisis de tots els casos o elements particulars que integren un conjunt , s'arriba a una conclusió relativa a tot el conjunt. Com que, a les premisses, s'han analitzat tots els casos, la conclusió es pot afirmar amb total seguretat.

Raonament inductiu per enumeració incompleta:

A partir de l'analisis, en les premisses, d'uns quants casos o elements individuals que no completen el conjunt, s'arriba a una conclusió més general que totes i cadascuna de les premisses.

Sil·logisme inductiu:

En aquest cas, la conclusió es menys general que les premisses, tant si es tracta d'una conclusió particular com d'una conclusió general. El sil·logisme inductiu té una forma més exacta, anomenada sil·logisme estadístic. En aquest cas, quantifica en termes de percentatge la classe dels individus dels quals s'indica una qualitat o atribut.

Raonament analògic:

La base d'aquest argument inductiu és l'analogia o semblança. Si dues coses s'assemblen en diversos aspectes, aleshores, si la primera té una determinada característica, es versemblant que la segona també la tingui. Si augmenta el nombre de coses anàlogues o es més intensa la relació d'analogia, l'argument serà mes potent i la conclusió serà mes probablement vertadera. 

Raonament abductiu:

Consisteix en la acceptació d'una conclusió a partir del fet que és la millor explicació possible d'un esdeveniment etern, es a dir, la conclusió es vertadera si es pren com la millor explicació possible de les premisses.

El llenguatge lògic:

La lògica s'ocupa de l'analisis formal dels raonaments per tal de poder indicar si son valids o no.

Els símbols del llenguatge lògic:

A)símbols variables:

p,q,r,s,t... Aquests símbols s'anomenen variables perquè el seu significat no es fix sinó que va canviant.

B)Símbols constants o connectors:

¬, V, ->, <-. Aquests="" símbols="" s'anomenen="" constants="" perque="" el="" seu="" significat="" no="" es="" variable,="" i="" simbolitzen="" determinades="" paraules="" com="" no,="" i,="" o,="" si,="" aleshores...="">-.>c)Símbols auxiliars o parentesis:
(), [ ,no tenen cap significat lògic, pero serveixen per aclarir el significat lògic d'algunes expressions del llenguatge formal. Les connectives lògiques: La negació (¬):
Aquest símbol tradueix la paraula no. La conjunció (Λ):
Tradueix la conjunció i o expressions com però, o tot i que. La disjunció (V):
Tradueix la conjunció o. El condicional (→):
Tradueix= Llavors, aleshores. El bicondicional (↔):
Únicament, si i nomes si, quan i només quan. La forma d'un raonament:
Un cop coneixem els element del llenguatge de la lògica proposicional, ja els podem utilitzar per formalitzar proposicions o conjunts de proposicions del llenguatge natural, es a dir, per convertir expressions lingüistiques en formules que manifesten o exhibeixen clarament la seva forma lògica.Equivalencia entre connectives:
És possible definir una connectiva qualsevol en termes de la conjunció, de la disjunció o del condicional, a més de la negació. Taules de veritat:
Les taules de veritat són un procediment mecànic que permet determinar, en un nombre finit de passos, el valor de veritat d'una proposició formalitzada. Així mateix, es possible saber, de manera segura, si dues o més proposicions són equivalents o si un raonament es correcte. Tautologies:
És una proposició vertadera en tots els casos, una proposició que resulta vertadera siguin quins siguin els valors de veritat de les proposicions simple que la formen. Contradiccions:
Són proposicions necessàriament falses, per això sigui quin sigui el valor de veritat de les proposicions simples, la seva taula de veritat dóna el resultat falsedat en tots els casos.Formes neutres o contingents:
Ni neccesariament son vertaderes ni necessàriament falses, sinó que son vertaderes o falses en funció del valor de veritat de les proposicions simples que les componen. Lleis lògiques i regles d'ínferència:
La lògica investiga els principis formals del raonament; ara bé, aquests principis es poden presentar en forma de lleis lògiques o en forma de regles d'inferencia: Modus ponendo ponens, Modus ponendo tollens, Modus tollendo ponens, Modus tollendos tollens, Silogisme hipotètic, Silogisme disjuntiu. Anàlisis dels raonaments:
Amb les taules de veritat també es possible examinar la validesa d'un raonament formalitzat. Només caldrà convertir-lo en una proposició condicional que tingui com a antecedent la conjunció de les premisses i, com a conseqüencia, la conclusió. La lògica informal:
S'ocupa de l'anàlisis dels raonaments en el seu medi, es a dir, en el llenguatge natura. Formen part de les investigacions de la lògica informal realitats tan diverses com els arguments publicitàris, el periodisme o el debat polític. La logica informal posa l'accent en l'estudi de diversos temes o enfocaments, principalment en l'anàlisi de les falàcies.Fal·lacies;
Una fal·làcia és un raonament incorrecte amb aparença de raonament correcte. Aquesta aparença el fa psicològicament convincent i per aixo consegueix enganyar. Fal·làcies formals:
Són raonaments incorrectes, encara que moltes persones poc enteses en les tècniques lògiques puguin arribar a considerar-los raonaments vàlids, a causa de la semblança que tenen amb formes vàlides de raonar. Fal·làcies no formals:

Les fal·làcies no formals són un grup força nombrós de raonaments no vàlids la incorrecció dels quals no és de caràcter formal, sinó material o de contingut. Les premisses no són les adequades per a la conclusió, encara que podrien servir per a altres conclusions.