Ramon Llull

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en español con un tamaño de 14,58 KB

 
RamonLull:va sr una fig. excepcio.en tts els sntits, va viure a prop dels 80 anys, va viatjar,va discutir amb els savis de la epoca, va relacionarse amb el papa i amb reis,es dedica amb passio a la predicació i va esciure un total de 243 obres.objectius:amb la aparicio d deu els seus objectis son,compondre un sistema filosofic,exercir ua labor missional de,i solicitar al papa i als reis sous per contruir escoles per a missionersObres:*prosa filosofica*arbre de ciencia*art d predicacio*llibre de virtuts i pecats *narrativa*llibre de les besties*poetica*cant de ramon.
Croniques:lorigen de les cronikes es troba en les cançons de gesta,narrac
ions en vers i llenuga vulgar sobre alguns fets historics difoses pels joglar

Art. 3 de la Constitucio espanyola

El castellà es la llengua espanyola oficial a tot lestat. Tots els espanyols tenen el deure de coneixer-la i el dret dusar-la.
Les altres llengues espanyoles seran tambre oficials en les respectives comunitats autonomes dacord amb els seus estatuts.
La riquesa de les diferents modalitats linguistiques dEspanya es un patrimoni cultural que sera objecte despecial respecte i proteccio

Art 3 de lEstatut dAutonomia de Catalunya

La llengua propia de Catalunya es el catala
Lidioma catala es loficial a catalunya, aixi com tambe ho es el castella, oficial a tot lEstat espanyol.
La Generalitat garantira lus normal i oficial dambdos idiomes, prendra les mesures necessaries per tal dassegurar llur coneixement i creara les condicions que permetin darribar a llur igualtat plena quant als drets deures dels ciutadans de catalunya.
Art 7 de lEstatut dAutonomia de la ComunitatValenciana

Els dos idiomes oficials de la comunitat autonoma son el valencia i el castella, tothom te el dret a coneixer-los i a usar-los.
La generalitat valenciana garantira lus normal i oficial dambdues llengues, i adoptara les mesures necessaries per tal dassegurar-ne el coneixement.
Ningu no podra ser discriminat pero rao de la seva llengua.
Hom atorgara proteccio i respecte especials a la recuperacio del valencia.
La llei establira els criteris daplicacio de la llengua propia en ladministracio i lensenyament
Art. 3 de lEstatut dAutonomia de les Illes Balears

La llengua catalana, propia de les illes balears tindra juntament amb la castellana, el carácter didioma oficial. Tots tenen el dret de coneixer-la i dusarla i ningu no podra esser discriminat per causa de lidioma


La Cronica de Bernat Desclot
Va ser redactada entre 1283 i 1288, possiblement per Bernat Escrivà, tresorer reial, del casal rossellones anomenat Es Clot. A la primera part repassa els regnats dels tres reis anteriors a Pere el Gran, basant-se en narracions llegendaries i en gestes prosificades. A la part central de la cronica descriu el curt i intens regnat del rei Pere, el veritable protagonista, basant-se en el testimoni personal i en el privilegiat acces que degue tenir als documents de la cancelleria. El cronista destaca lesperit cavalleresc del monarca, i el patriotisme basat en la fidelitat incondicional que es manifesta en els episodis dels combatius almirall Roger de Lluria i els almogàvers.

La Cronica de Jaume I
La cronica de Jaume I es presenta de forma autobiografica. El rei usa el nos majestatic i el jo i, tot i que no el va escriure materialment, si que va revisar i aprovar la redaccio. Escrita en dues etapes , ens a arribat a traves duna traduccio al llati i de copies en catala. Jaume I es presenta a la cronica com el protagonista absolut.

La Cronica de Ramon Muntaner
Ramon Muntaner va escriure la cronica mes llarga de la literatura catalana. Coneixem la seva vida pel detallisme amb que explica lextraordinaria activitat que va desenvolupar com a militar, diplomatic i home de confianza dels reis. Malgrat el destacat paper amb que va viure els episodis, sempre reserva el protagonisme absolut als reis del Casal de Barcelona. Ramon Muntaner assenyala en la cronica que escriu lobra com a ensenyament per a princeps, futurs reis governants.

La Cronica de Pere el Cerimonios
Va ser redactada entre 1349 i 1385 sota les ordres directes del rei. Descriu els regnats dAlfons el Benigne i del mateix Cerimonios. Lobjectiu principal de lobra es justificar la politica reial; tot el que era grandesa cavalleresca desapareix en aquesta cronica i hi apareixen la intriga, la falta de escrupols, etc que caracteritzen el llibre i lallunyen de lesperit cavalleresc medieval.


Francesc eiximenis
Eiximenis es un moralista urba que configura una inmensa obra de predicacio exposant duna forma didactica la filosofia, la teologia i el saber dels cristians.
Elabora una popularitzacio del cristianismo a base daplicar-lo a la multiplicitat de situacions practiques que conformen lexistencia cuotidiana, tal com evidencien els textos triats a lantologia sobre el comportament a taula, la golafreria i el taranna femeni. Lobra mes important que ens ha deixat es Lo Crestià.

Anselm Turmeda
El cas dAnselm, amb lespectacular crisi personal que va patir pel fet de convertir-se a lislamisme, ejemplifica la crisi general que travessava lespiritualitat de lepoca. Lobra mes important que va escriure es La Disputa de Lase. La versio que en conservem es una traduccio francesa de lany 1544.

Vicent Ferrer
Els sermons daquest frare valencia no eren escrits previament: la seva oratoria espontania ens ha arribat perque uns reportadors en prenien nota i posteriorment els refeien.
Vicent Ferrer alliçonava lauditori exposant el dogma i aplicant-lo fins als detalls mes concrets de la vida diaria. Daquesta manera forçava lexamen de consciencia dels fidels, a vegades auxiliat fins i tot amb amenaces: els turments de linfern, la inmediata vinguda de lAnticrist

Icones : les icones o imatges son motivades i expresen una semblança amb lobjecte o la situacio que representen.

Simbols : Els simbols o signes son convencionals i arbitraris: ni son el fruit dun proces natural o motivat, ni mantenen cap relacio de semblança amb lobjecte que designen. Una convencio o pacte entre la comunitat els dona significat. Per exemple els semafors.


Funcions del llenguatge

Referencial: Lemissor proporciona al receptor una informacio objectiva sobre un fet, una situacio.
Expressiva: Centrada en lemissor, es produeix quan aquest manifesta emocions. Sentiments, opinions..
Conativa: El seu objectiu es influir en el comportament del receptor per tal que actui duna determinada manera.
Fatica: funcio centrada en el canal, la finalitat de la qual es establir, facilitar o interrompre la comunicacio.
Metalingüística: Se centra en el codi. Es produeix quan utilitzem el llenguatge per parlar del mateix llenguatge.
Poetica: latencio se centra sobre el missatge i la forma que adopta.

Camp Lexic: Conjunt de tots els mots que indiquen els diversos aspectos duna area de la nostra experiencia: arbres : acacia, plataner, pi..
Camp Semantic: Conjunt de distribucions de significats duna paraula: tren, tren daterratge, tren electric.



Historia catala.
Lelement Basic de la formacio del catala es el llati vulgar. Rebe influencies daltres llengues: anteriors a la romanitzacio, celta & bascoiberic. Posteriors, germanic & arab.
Etapes:
Origens: S.V, desapareix imperi roma. S.VIII, es parla ja catala, no testimonis escrits. S. IX, en certs documents apareixen mots i construccions catalanes. S. XI, trobam textos amb frases de certa extensio. S.XII, trobam els textos mes antics en catala, Liber iudicorum i les homilies dorganyà, en llati i explicacions en catala.
Ledat mitjana, plenitud del catala: S.XIII-S.XIV, extensio del catala. -Literatura: Llull, creador de la prosa catalana, explica filosofia i teologia en un idioma no catala. Les cuatre croniques, la prosa catalana assoleix la seva maduresa.Francesc eiximenis i bernat metge, que introdueix lhumanisme.
-Llengua: Gracies a la cancelleria reial el catala es converteix en una mena de llengua academica.
S. XV auge de la literatura medieval.
Segles XVI,XVII,XVIII: retroces i proibicio del catala: SXVI-XVII, la produccio literaria culta recula, causes: diversos fets politics i socials, dinastía castellana, castellanitzacio de laristocracia i de certs escriptors. S.XVIII: guerra de successio.la corona aragonesa perd.el rei borbo promulga el decret de nova planta k proibeix el catala en la vida publica oficial.
El segle XIX: la renaixença: S.XIX, es parla catala, sescriu en castella.a finals del XIX sorgeix un moviment de recuperacio de la identitat nacional catalana.Els jocs florals van ser la plataforma per a la difusio dels literats catalans i la seva obra.
El segle XX: de la normativitzacio a la normalitzacio: 1906: primer congres internacional de la llengua catalana. 1907: fundacio de linstitut destudis catalans. 1913: fixacio ortografica. 1918: gramatica. 1932: diccionari.

Decadencia.
Renaixement:
Periode historic deuropa, on triomfa lumanisme en front del teocentrisme i del cristianisme. Els clasics de lantiguitat es converteixen en fonts de saviesa i estetica, model a imitar. El llati deixa de ser lunica llengua de cultura. Comencen a sorgir els estats-nacio. Lindividu comenta a pensar per ell mateix al marge de lesglesia. Apareix limprempta.
Literatura catalana del renaixement: Perd la vitalitat i el protagonisme. Es recreen postres del cançoner popular i tradicional. Poetes mes representatius: pere serafi i joan timoneda. El renaixement catala intenta una sintesi delements de la darrera edad mitjana i elements nous procedents ditalia.la poesis catalana daquest segle te diverses tendencies o trets definidors. Segueix la poesia de tradicio medieval.
Barroc: angoixa metafisica de lhome enfront de la idea dharmonia renaixentista. Radicalitzacio de les idees i gustos renaixentistes. Inestabilitat social i commocio espiritual. Soledad de lhome davant el mon. Complicacio de les formes literaries. Barroc i renaixement son complementaris.
Barroc catala: temes: dualitat entre la fugacitat del plaer i la voluntat ascetica, sentiment de la mort i desengany de la vida. Obsessio per la predestinacio, escepticismo,caricatura tragicoburlesca, pessimisme.
Neoclassicisme: segle de les llums o de la rao, en pensament: il.lustracio, en literatura: neoclassicisme. Laristocracia comenta a perdre poder i la burguesía es consolida. El neoclassicisme save amb el racionalisme i el gust per lequilibri i lelegancia dels valors dels classics. La il.lustracio sera la sintesi dempirisme i racionalisme.

La decadencia, causes: S.XIV, pesta negra. S.XV, extincio de la dinastía catalana-aragonesa. Guerra civil contra Joan II. Ferran el catolic contra el remences. S.XVI, guerra dels agermanats. Govern absolutista dels austries. El bandolerisme. S.XVII, expulsio dels moriscs. Guerra de catalunya contra el comte-duc dolivares. S.XVIII la guerra de succesio: felip V - Carles daustria.
-Senten per literatura barroca la literatura del segle XVII que te les mateixes arrels i els mateixos trets caracteritzadors: exageracio, artificiocitat..
Caracteristiques: el barroc trenca amb lestetica renaixentista, tractara dabarcar tota la natura humana. Trobam els temes : 1. la brevetat de la vida, 2. la dualitat entre la fugasitat del plaer i la voluntat asceptica, 3. lasceptisme i lestoicisme, 4. la caricatura tragicoburlesca de lexistencia i el pessimisme politic.
Estil: la literatura catalana del s. XVII es converteix en subsidiaria del barroc castella. Podem destacar: el contrast entre conceptes, la deformacio que arribara a la caricatura, lartificiositat, lexageracio i el dinamismo i el vitalismo.

Humanisme.
Terme humanisme:
en sentit general: moviment cultural sorgit a finals del S. XIV a Italia que propugna un retorn als classics i una filosofia antropocentrica. En sentit restringit: moviment impulsat pels filolegs preocupats per la renovacio de la gramatica i retorica llatines, escriben nomes en llati.
Humanisme a catalunya: escriptors en catala, adopten trets de la cultura humanistica. Sacosten als classics com a models literaris i exemple dactitud davant la vida.
Humanistas i la cancelleria reial: la cancelleria fou el primer centre de lhumanisme llati a catalunya. Introduccio de la prosa classica. A mitjans S. XIV sorgeix un grup de no religiosos que coneixen gramatica, retorica, historia i filosofia moral. Coneixen les tres llengues oficials de la corona: catala, llati i aragones.
Bernat metge: va ser el renovador de la prosa catalana, la seva obra es un exemple de lesperit racional i esceptic de lhumanista. A) produccio en prosa, interes per la perfeccio de la forma i per superar formules acabes, renova la prosa catalana. B) lo somni, es una mescla de traduccio i de creacio que fa de la literatura un instrument. Va escriure aquesta obra per obtenir el favor del rei marti lhuma.

Entradas relacionadas: