Ramon Llull i els inicis de la literatura catalana

Primeres manifestacions literàries en català

La llengua vulgar, el romanç, no era un vehicle de cultura, sinó únicament la llengua del poble analfabet. Per a qualsevol ús escrit o culte s'emprava el llatí. Per això, durant un llarg període, costa de trobar algun text escrit que no estigui en llatí. Però com que el poble no l'entenia, per a alguns usos molt concrets es va començar a usar el romanç, com per exemple en els sermons litúrgics. Així, el primer text català que es troba és un manuscrit del poble d'Organyà destinat a la predicació, datat entre finals del segle XII i principis del XIII. Són les anomenades Homilies d'Organyà.

Estrictament, aquest manuscrit, juntament amb altres de coetanis com els Furs de València, els Usatges de Barcelona o diverses Vides de Sants, no es poden considerar encara peces literàries. La producció literària en prosa s'inicia a la segona meitat del segle XIII amb l'obra de Ramon Llull.

Ramon Llull: vida i objectius

Neix a Mallorca entre 1232 i 1235. Els seus pares eren de llinatge català. En la primera època va estar al servei del rei de Mallorca i va escriure versos amorosos a l'estil trobadoresc. Cap als 30 anys, va esdevenir-se un fet clau que el va dur a la conversió. A partir d'aquell moment, tot el que va escriure ho va posar al servei de Déu.

L'objectiu bàsic de Llull era convertir els infidels i encaminar els cristians a la veritable vida cristiana. Per tal d'aconseguir-ho, calia:

1. Elaborar una teoria filosòfica que hauria de reformar el món cristià per retornar-lo a les virtuts dels seus primers orígens.
2. Convèncer els homes poderosos (papes i reis) de la necessitat d'estendre el cristianisme, preparant-se militarment per a noves croades i creant escoles per a la preparació de missioners.

Característiques de la seva obra

Es va dedicar intensament a escriure, i el resultat són les 327 obres i opuscles que ens ha deixat. La major part dels seus llibres els va escriure en llatí o català, però també en va escriure en àrab i va fer els primers balbucejos literaris en occità. La temàtica és variadíssima: filosofia, teologia, astrologia, etc.

Llull entenia la literatura, fins i tot en les obres narratives o poètiques, com un instrument, com un mitjà, i no com un fi en si mateix. La intenció amb què va escriure les seves obres no era estètica, sinó doctrinal. Aquest desig, l'obsessió de convertir, el va fer escriure en l'idioma del públic al qual s'adreçava en cadascun dels seus llibres.

Malgrat tot, els seus textos reïxen perquè tenen una qualitat literària excepcional. Llull creia cegament en l'excel·lència, la bondat i l'eficàcia dels seus llibres, no per vanitat, sinó perquè eren un vehicle del do de Déu.

L'obra de Ramon Llull

Obra filosòfica, científica i pedagògica

Són llibres en els quals pretén exposar de forma clara i convincent el seu pensament. L'originalitat del seu pensament no rau en la novetat de les seves idees, sinó en la seva capacitat d'integrar plantejaments que, des de sempre, havien estat enfrontats. Com que el que intentava era fer-se entendre, introduïa elements narratius, exemples, dites populars i, a més, va fer diferents versions, simplificant i esquematitzant, de la seva Ars Magna.

Al final de la seva vida, era tanta la voluntat de fer-se entendre que va redactar la Rethorica nova, un estudi sobre l'art de convèncer. Cal destacar dues obres pedagògiques: Llibre de l'ordre de cavalleria, sobre l'educació que havien de rebre els senyors, i Doctrina pueril, sobre l'educació dels infants.

Obra narrativa

Conscient que s'estava consolidant una nova classe social, la burgesia, i desitjós de fer-los arribar el seu pensament, Llull decideix escriure dues narracions, totalment noves literàriament per:

1. Estar escrites en prosa i no en vers, com era habitual en aquell moment.
2. Tenir com a protagonistes burgesos i no cavallers.
3. Expressar un punt de vista personal en les seves narracions (i no una consciència de grup).

Aquesta obra narrativa cal considerar-la com uns exemples pràctics de la seva Ars, del seu pensament.

Blanquerna

És la primera novel·la biogràfica de l'Edat Mitjana a Europa. El llibre està dividit en cinc parts, que simbolitzen les cinc nafres de Crist a la creu i, a més, mostra tots els estadis de la vida religiosa (monjo, abat, bisbe, papa, ermità). La novel·la és també un espill de la vida urbana de l'època: l'acció s'esdevé en llocs reals i els personatges són burgesos, mercaders i religiosos, sense recórrer a l'ambientació fantàstica pròpia del moment.

Fèlix o Llibre de meravelles

La novel·la es divideix en deu llibres: Déu, àngels, cel, elements, plantes, metalls, bèsties, homes, paradís i infern. Totes les branques del saber medieval s'hi expliquen en forma de diàleg entre mestre i deixeble.

Obra mística

És el conjunt més literari per la gran quantitat de metàfores, imatges, al·legories i símbols que hi empra. Cal destacar el Llibre d'amic e amat, que forma part del Blanquerna i que consta de 366 versicles, per tal d'utilitzar-los com a matèria de meditació cada dia de l'any. És un intent d'apropament a Déu mitjançant un diàleg entre l'Amic (l'ànima) i l'Amat (Déu).