Ramon Llull i les Cròniques: Pilars de la Literatura i Llengua Catalana

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,35 KB

Segle XII: Les Homilies d'Organyà

Document important des del punt de vista literari i lingüístic: Les Homilies d'Organyà són apunts manuscrits que expliquen passatges dels evangelis fent servir la parla de la zona de finals del segle XII. Es conserven cinc homilies que contenen un fragment breu de l'evangeli i l'explicació posterior de l'autor anònim. Les Homilies són importants perquè integren una de les primeres mostres de la nostra cultura literària escrita.

Els textos juridicoadministratius han estat sempre l'antítesi del llenguatge literari: Llibre del Repartiment (primer registre de la propietat i acta de naixement del Nou Regne de València), Llibre dels Furs (mena de constitució, ordenament jurídic) i Llibre del Consolat de Mar (tractat de dret marítim per regular una part important de la Corona d'Aragó). Tots tres tenen un valor màxim com a mostra de llengua normalitzada i usada plenament en els nivells d'ús més formals.

A la Cancelleria Reial els funcionaris eren encarregats de redactar textos juridicoadministratius que van consolidar la nostra prosa.

Ramon Llull

Va tenir una vida cortesana durant la infantesa i la joventut, va conrear els plaers del cos i de l'ànima, amb amors irregulars i una dedicació a la poesia amorosa i profana, de caire trobadoresc, de la qual no ens ha arribat cap mostra.

A l'edat de 30 anys, mentre componia una cançó trobadoresca, tingué una aparició divina que es repetiria fins a 5 vegades els dies següents. Aquest fet marcaria la seva conversió i el canvi radical de vida.

Va vendre tot i abandonar la família per dedicar la vida a tirar endavant un projecte que Déu li havia encomanat: en primer lloc, una labor missional i conversió dels infidels; en segon lloc, la creació d'un pla de composició de llibres i la creació d'escoles de llengües per formar un exèrcit de missioners.

Aquesta activitat intensa el dugué a viure episodis violents, empresonament i naufragis.

L'Obra

Ramon Llull té una obra extensa i variada que comprèn més de 250 treballs en català, àrab i llatí.

Abasta multitud de formes, estils, temes i continguts, però tot ho fa girar al voltant de la religió i la necessitat de disposar d'una llengua apta per a propagar-la.

Obra mística: Llibre d'Amic e Amat (conte el diàleg entre l'home i Déu al llarg de 366 versicles per a ser llegits cada dia)

Obra filosòfica i doctrinal: Llibre de Gentil e los 3 savis

Obra en vers: Cant de Ramon (soliloqui líric del poeta que confessa els pecats, projectes i decepcions)

Poesia Narrativa

Blanquerna: Llull mostra que l'estat més desitjable per a les persones, des del punt de vista cristià, és l'ermità. Està considerat un dels primers intents de novel·la autobiogràfica.

Fèlix: Fèlix fa un camí cap a la perfecció personal i espiritual. Llull aprofita per explicar-nos tot el que Fèlix admira, a més inclou el Llibre de les bèsties; en aquest conjunt de faules, els animals són una excusa, una al·legoria, per a criticar els seus coetanis i satiritzar la lluita pel poder i altres defectes humans.

Intenció

Llull va fer de la literatura un instrument per a convèncer i propagar la seva convicció religiosa. No debades es diu que és el creador de la prosa literària, perquè quan Llull va començar a redactar, la nostra llengua encara no disposava dels recursos lingüístics propis per a expressar la complexitat dels seus pensaments.

La finalitat dels escrits era convèncer la societat, especialment els que podien influir sobre grans masses de gent. Tenia un estil molt repetitiu, adaptava el missatge als receptors i se servia de fets i exemples d'animals i de persones.

Cròniques

Entre la segona meitat del segle XII i la primera del XIII es van redactar 4 textos que han donat lloc al cos historiogràfic més important d'aquella època. Cròniques: Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós.

Una crònica és la narració d'uns fets històrics barrejats amb elements llegendaris, exageracions i manipulacions intencionades.

Intenten fomentar un sentiment nacional i heroic, historien l'època coetània de l'escriptor.

Tenen un interès lingüístic i literari de primer ordre.

Les nostres cròniques deixen entreveure d'una manera més o menys directa o indirecta suposades cançons de gesta que, si bé s'han perdut, han sobreviscut prosificades entre aquests textos, en què encara trobem assonàncies i en què, de tant en tant, podem destriar versos.

La crònica de Jaume I fou redactada per algú molt pròxim al monarca, ja que narra fets que difícilment un narrador aliè podria conèixer. És una mena de llibre de memòries amb la finalitat de salvar de l'oblit uns fets sense bandejar la voluntat didàctica i religiosa.

La crònica de Ramon Muntaner és la més extensa i la més personal. Se'ns mostra com un fervorós defensor dels monarques i un propagandista d'aquella Corona en expansió i de la nostra llengua comuna, el bell catalanesc, com l'anomena al llarg de la crònica. Amb aquesta crònica tenia un altre objectiu: deixar constància dels seus serveis a la Corona.

Dialecte

Varietat geogràfica que es pot percebre en una llengua.

Isoglosses

Són línies imaginàries traçades sobre un mapa que indiquen l'abast geogràfic.

L'Origen de la Nostra Llengua

Occidental
  • Hòmens, te rentes, vos toca, que jo diga, patix, patisca
Oriental
  • Homes, et rentes, us toca, que jo digui, pateix, patesca

Verbs

  • Batir, batre, batent, batut, batuda

Entradas relacionadas: